Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : altres temes : dones
Les tretze roses
per (penjat per) Antoni Ferret	30 oct 2007
(Publicat en la revista «Treballadora», de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya) Es dóna aquest nom a les tretze dones joves, la majoria adolescents (set d’elles menors d’edat) que el 5 d’agost de 1939 varen ser assassinades (afusellades) a les parets del cementiri de l’Almudena de Madrid. El seu únic delicte va ser defensar la llibertat i el Govern democràtic de la República, i ser militants de les Joventuts Socialistes Unificades i del Partit Comunista d’Espanya. Aquestes dones van ser detingudes cinc dies després de l’acabament de la guerra, i fins al seu afusellament van ser vexades, torturades sense parar, engarjolades i amuntegades a la presó de Ventas, on les seves companyes de presó van poder escoltar els 13 trets de gràcia dels assassins. El 8 de març, les Comissions Obreres de Madrid, amb la nostra Federació de Pensionistes al davant, amb l’objectiu de recuperar i mantenir viva la nostra memòria històrica, fem un petit homenatge i portem 13 roses a la paret del cementiri, on es va aconseguir posar una placa d’homenatge a aquestes dones. A aquest acte acudeixen també familiars i amics i amigues d’elles, malgrat que cada any es troba a faltar algú i les persones que assisteixen ploren i s’abracen per les absències que el temps els va robant. Per finalitzar s’acomiaden cantant l’himne de les Joventuts Comunistes. Encara avui quan passeges per les parets d’aquest cementiri, als seus vells maons, es poden veure escrit amb guix blanc, els noms i cognoms de dones i homes, i a més flors al terra de les seves voreres. Molta gent, sobretot moltes dones obligades a guardar silenci durant dècades, es van resistir a oblidar, i malgrat que per a elles és una victòria poder parlar avui sense amagar-se, mantenen viva la memòria de les seves persones estimades escrivint els seus noms. “Les han assassinat però no aconseguiran que deixin d’existir en la nostra memòria. Perquè no es pot oblidar quan t’obliguen�, deia Dulce Chacón. Julia Conesa, una de les tretze roses, va poder escriure una carta a la seva mare moments abans del seu afusellament. Deia: “Mare, germans, amb tot l’amor us demano que no em ploreu ningú. Surto sense plorar. Em maten innocent, i moro com ha de morir una innocent�. I acabava dient “Que el meu nom no s’esborri de la història�. Per això, sempre que parlem de les tretze roses, ens agrada escriure els tretze noms, per recordar sempre que van existir i morir per defensar la llibertat com moltes altres dones anònimes, que van tenir un paper tan important en la nostra història. A “Carmen Barrero, Martina Barroso, Blanca Brissac, Pilar Bueno, Julia Conesa, Adelina García, Elena Gil, Virtudes González, Ana López, Joaquina López, Dionisia Manzanero, Victoria Muñoz, Luisa Rodríguez.� Tal com diu la meva companya i amiga Pruden: “La Memòria Històrica només existirà si cadascun i cadascuna de nosaltres alimentem la nostra amb l’esperit dels i les que tant van lluitar per deixar-nos un món més just�. Paqui Fernández Secretaria de la Dona de la FSAP – CCOO Madrid.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more