Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Les nacions sense estat europees per una democratització radical de les institucions internacionals
19 oct 2007
Les nacions sense estat europees per una democratització radical de les institucions internacionals:
conseu1.gif
llib.png
19.10.07 Els representants de les nacions sense estat europees han publicat les conclusions de la setena CONSEU (Conferència de les Nacions Sense Estat d'Europa), celebrada el passat cap de setmana a la Vall d'Aosta (Estat italià). Aquest document posa l'èmfasi en les mancances de representativitat del sistema institucional internacional, després d'una Conferència marcada per la participació d'organismes i xarxes supranacionals i de personalitats de primer pla en lâescena de les nacions sense Estat.
Saint Vincent (Vall d'Aosta).- En el marc de les grans discussions actuals a nivell internacional sobre els drets col·lectius i la representativitat dels sistemes polítics, i seguint les indicacions de les mateixes institucions internacionals que, com l'ONU, busquen per a la seva reforma la participació d'agents de la societat civil i de les seves organitzacions no estatals, la CONSEU ha reunit les nacions sense estat europees, que apleguen milers de persones i uns quants dels centenars de pobles de tot el món que no tenen ni veu ni vot en les institucions que teòricament les representen. En aquesta sessió de la CONSEU, els participants han declarat la intenció de constituir una xarxa per a treballar conjuntament âper a la democratització i la millora de la representativitat de les institucions internacionalsâ?.

En aquestes conclusions, els participants a la Conferència recorden el principi bàsic i lâobjectiu de la seva xarxa: ha de ser lâexponent de lâideari segons el qual ânomés desenvolupant, defensant i exercitant els drets humans individuals, personals i col·lectius dels pobles, podrem construir la convivència i la pauâ?.

També apunten la nova direcció que ha dâorientar els nous passos de la CONSEU: la recerca d'un ânou discurs per a Europaâ?.

El President ad hoc de la CONSEU, Aureli Argemí, president del CIEMEN, ha estat lâencarregat de redactar les Conclusions finals, que recullen lâessencial de les ponències i de les discussions que les seguiren.

En aquesta sessió de la CONSEU hi havia representants, entre altres, dâassociacions, moviments o partits de la Vall dâAosta, els Països Catalans, Galícia, Bretanya, Escòcia, Occitània, Gal·les, Cornualles, Sardenya, Friul, Còrsega i País Basc. També hi havia observadors dâaltres nacions sense estat no europees i dâinstitucions internacionals.

Ponències de qualitat
Aquesta edició de la CONSEU, una de les més representatives pel que fa tant a nacions europees com a organismes internacionals, ha destacat per la qualitat de les ponències i debats i per les conclusions a què sâha arribat.L'encarregat d'obrir la Conferència va ser el català Josep Xercavins, fundador del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil UBUNTU, una de les més actives mundialment en el marc de les reformes institucionals, va posar en relleu la necessitat urgent d'una âreforma profunda de les institucions internacionals, d'una obertura democràtica per poder abordar amb garanties els reptes de la globalitzacióâ?.

El president de la Fundació Galiza Sempre, Xosé Manuel Beiras, va exposar una de les propostes més audaces de la CONSEU: la reforma de l'Assemblea General de les Nacions Unides, la qual va assegurar que requereix un âredisseny multicèntric com a resposta indispensable a la uniformització identitària i a la polarització centrípeta del poder que pateix la humanitat en la globalització capitalista i ultra-liberalâ?.

Encara en l'àmbit de la globalització, el catedràtic d'Economia Política de la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori de la Globalització, Ramon Torrent, va exemplificar diferents esquerdes del sistema institucional internacional, a través dels quals ens no estatals poden trobar possibles vies d'intervenció.

No va ser l'únic que va fer propostes en aquesta línia. L'observatori dels Drets Humans del País Basc, Behatokia, va explicar a través de l'advocat Julen Azuaga la seva iniciativa davant del Consell de Drets Humans de l'ONU: la denúncia de 7.000 ciutadans bascos per la negació de la seva nacionalitat, una altra de les esquerdes per on les nacions poden intervenir en el sistema internacional.

Una de les intervencions més esperades va ser la del representant de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO, en anglès), organisme que aglutina pobles tant diversos com el tibetà, el circassià, el kurd, el kosovar o el maputxe, entre molts d'altres. Keyvan Sayar, el seu ponent, va denunciar âl'impermeabilitat democràticaâ? de l'ECOSOC i el Consell de Drets Humans de l'ONU respecte les ONGs en general, però encara més per aquelles que defensen els pobles sense estat que, va dir, sovint són âexpulsades, vetades o exclosesâ? de les sessions a la Seu de Ginebra.

També van participar-hi destacades figures polítiques: és el cas de Luciano Caveri, ex eurodiputat europeu i actual president del govern autònom de la Vall d'Aosta, que va fer una dura crítica al tractat constitucional europeu, o de Roseanne Cunningham, diputada del Partit Nacional Escocès al parlament d'Edinburg. Aquesta va atacar els plantejaments federalistes i regionalistes, els quals considerà impossibles de dur a terme en l'actual sistema internacional, i va apostar fermament per la independència d'Escòcia. Va desqualificar profundament l'Europa de les Regions, que va considerar una âmentida, uns pèrdua de temps, un projecte buit de contingut i que no ha tingut mai la intenció de resoldre un dels principals problemes de l'actual Europaâ?. I va reiterar que âenfront d'aquestes propostes que vénen dels estats, nosaltres advoquem per la independènciaâ?.

Totes aquestes ponències van ser complementades per les intervencions dels assistents a la Conferència, entre els quals hi havia una gran varietat de representants: pel que fa a institucions internacionals hi havia la Federació Mundial de d'Associacions de les Nacions Unides (WFUNA), l'Acadèmia Europea de Bolzano (EURAC), l'Associació d' Agències Democràtiques Locals (ALDA), el Moviment Federalista Mundial, la Unió Federal de Nacionalitats Europees, l'Institut Kurd de París i la Lliga dels Drets dels Pobles. En l'apartat polític i cultural, hi havia eslovens d'Udine, membres de la Lliga Celta de Cornualla, l'ex eurodiputat Koldo Gorostiaga, representants de la Aliança Lliure Europea, el Sindicat dels Treballadors Corsos, Unescocat, Udalbiltza i Sardigna Natzione, entre d'altres.

Conclusions
Finalitzada la setena assemblea de la CONSEU (Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa) que ha tingut lloc a Saint Vincent, a la Vall d'Aosta, del 12 al 13 d'octubre de 2007, els participants, provinents de les diverses nacions sense estat d'Europa, després d'haver estudiat i debatut el tema âLes nacions sense estat i la reforma de les institucions internacionalsâ?, declarem que:

1. Ens plau constatar la vitalitat de la CONSEU, nascuda el 1985 com a un primer intent de crear una xarxa de contactes, dâinformació recíproca, de solidaritat i com a grup de pressió internacional entre les nacions europees marginades en major o menor mesura. Gràcies a les noves tecnologies, aquesta xarxa ha esdevingut una resposta i una necessitat per poder incidir en les decisions que determinen, cada vegada més, el futur d'Europa i de la humanitat. Ãs per això que els participants en aquesta setena Assemblea ens proposem de recollir els fruits de l'experiència madurada fins al dia dâavui i de rellançar i ampliar la mateixa CONSEU.

2. Ãs en aquest context que podem avaluar millor la importància que han de tenir les xarxes formades per les institucions internacionals, encaminades a garantir la convivència democràtica i la pau. Ens adonem que la majoria de les institucions internacionals existents s'han envellit i que el seu funcionament presenta carències evidents, sobretot quan la globalització està canviant el món i fa més profunda la clivella entre la societat humana i les institucions creades per servir-la.

3. Segurament, un dels problemes més importants i urgents de resoldre és el de la representativitat democràtica de les institucions internacionals: aquesta es troba en mans del poder dels Estats, i ofereix escassos mecanismes de participació dels actors que constitueixen la raó de ser dâaquestes mateixes institucions: les persones i els pobles. Aquesta situació comporta sovint la contradicció que, les institucions internacionals, en lloc de resoldre els problemes de convivència i de pau, són instrumentalitzades per a generar conflictes i justificar violacions dels drets humans.

4. Considerem urgent que les institucions internacionals esdevinguin un autèntic punt de referència independent, en conformitat als principis que la CONSEU ha sostingut sempre: només desenvolupant, defensant i exercitant els drets humans individuals, personals i col·lectius dels pobles, podrem construir la convivència i la pau. No hi ha altre camí. Per tant, totes les institucions internacionals, perquè esdevinguin democràtiques, han de ser el fidel reflex de tals objectius, ben indicats a la âDeclaració Universal dels Drets Col·lectius dels Poblesâ?, aprovada a la CONSEU fa gairebé vint anys.

5. Ens proposem de treballar plegats per a la reforma de les institucions internacionals. Amb aquesta finalitat, farem tot el que sigui possible per a mantenir-nos recíprocament informats, amb lâobjectiu de saber com actuar i com aprofitar les esquerdes que hi ha en aquests organismes. Això hauria de permetre'ns introduir-nos-hi per resoldre problemes concrets i per ésser presents en el grans debats en curs sobre la reforma de les institucions. Des d'aquesta perspectiva, cercarem de col·laborar en el si dels organismes que des de l'interior de la societat civil treballen per la reforma de les institucions internacionals i per ser-hi reconeguts.

6. Finalment, proposem de preparar plegats la vuitena Assemblea de la CONSEU, que tractarà el tema: âUn nou discurs per a Europaâ? (un nou discurs elaborat per les Nacions sense Estat). Un nou discurs que tingui present la llarga trajectòria vital d'aquestes nacions a Europa i el fet que aquestes construeixen també el futur d'Europa, malgrat que el nou tractat constitucional avui l'ignori. En qualsevol cas, la construcció de l'Europa haurà de tenir en compte la realitat de les Nacions sense Estat.

Ens retrobarem a la vuitena Assemblea de la CONSEU (que serà probablement el mes de novembre de 2008 a Barcelona), després d'haver organitzat en diversos punts d'Europa seminaris preparatius per a desenvolupar els temes concrets que tractarem.

Donem les gràcies per l'esplèndida i cordial acollida del Govern de la Vall d'Aosta i a la contribució del Centre de Congressos de Saint Vincent, del Sindicat Autònom Valdostà dels treballadors (SAVT) i del CIEMEN de Barcelona i de la Vall d'Aosta, que han esdevingut la secretaria ad hoc de la setena Assemblea de la CONSEU.

Saint Vincent, 18 d'octubre de 2007.
Mira també:
http://www.llibertat.cat
http://www.llibertat.cat/content/view/1462/29/

This work is in the public domain
Sindicat