Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
La prostitució finança l’espanyolisme?
per nc	12 set 2007
Quina relació hi ha entre els guanys que proporcionen els prostíbuls, una organització espanyolista que es presenta a les eleccions, una empresa de seguretat amb denúncies per agressions i els combats de vale-tudo? Aquestes qüestions i més es plantegen (i es responen) arran del llibre ‘Los amos de la prostitución en España’ (Ediciones B), escrit pel periodista valencià Joan Cantarero.
I què fa un xic com tu en un lloc com aquell? Vet aquí la primera pregunta que se’ns podria acudir, davant de Joan Cantarero, l’home que ha treballat durant quatre anys per a ANELA (les sigles de l’anomenada Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne, que aplega propietaris i gestors de prostíbuls de diversos punts de l’estat espanyol). Cantarero (1964), periodista de professió i de vocació, ex-delegat d’edicions Tiempo al País Valencià i col·laborador d’Interviú i de diversos programes televisius, ha publicat Los amos de la prostitución en España (Ediciones B), un llibre on descriu amb tots els pèls i senyals la seva incursió a l’àmbit sòrdid dels bordells. I ens mostra –i demostra–, de passada, les gens dissimulades i molt lucratives connexions d’aquest món amb personatges que creen i alimenten grupuscles espanyolistes al nostre país. Joan Cantarero va fer les primeres passes periodístiques a València, i poc després de començar a treballar, l’any 1985, juntament amb Abelardo Muñoz va destapar una xarxa de prostitució infantil amb un seguit de reportatges, i “desenes de persones van anar a la presó�. Tanmateix, apunta tot seguit, “en aquesta ciutat és complicat dedicar-se al periodisme: és massa xicoteta i hi ha poques alternatives de treball. Això comporta conflictes i que la gent estiga més preocupada pel company que per la seua feina�. Per això, explica, se’n va anar, a “buscar-me la vida�. Aquí es considerava “marcat per la meua militància i per la manera d’interpretar el periodisme, que és la que dóna sentit a aquesta professió�. Parla d’alguns dels seus referents –com ara Josep Pernau, destaca–, amb els quals va aprendre “que el periodisme és denunciar el sistema per sistema�. I explica també com el va colpir el llibre El periodista indeseable, de Günter Wallraff: “Després, a Cap de turc, va dir que, per desemmascarar una societat, si has de mentir i disfressar-te per infiltrar-te on calga perquè és l’única manera d’aconseguir la veritat, doncs ho fas i ja està. Aquesta és una filosofia de vida, no?� I hi afegeix, després d’una pausa: “Jo pense que tota la informació no robada és publicitat.� Se’n va anar a Madrid i, a la redacció d’Interviú, hi va coincidir amb periodistes que “pensaven això mateix. Hi havia Xavier Vinader, Ignacio Fontes... Va ser molt divertit�. A dins. Al cap dels anys, un dia “surt la història�: va assabentar-se de la gestació d’ANELA i hi va treure el nas. “M’interessava molt l’entrellat del negoci de la prostitució. Era un dels territoris a investigar, dels més opacs de tots. Cada vegada que algú feia una foto en un prostíbul sortia un paio amb cara de pomes agres i un mànec. Com et claves a dins? Què hi passa? M’interessava, sí.� I va posar fil a l’agulla: “Vaig localitzar Pablo Mayo, propietari d’un club prou conegut prop de València i president d’ANELA, i vaig parlar-hi; i amb el seu advocat. I el seu advocat era José Luis Roberto. Si ell s’havia oblidat de qui era jo, jo no m’havia oblidat de qui era ell.� continua a: http://www.eltemps.net/art2.php
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more