Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: sexualitats : dones
Algunes pinzellades sobre la parella...
per Tito 03 jul 2007
Article extret del diari 'Cultura Obrera' de Mallorca, número 17, Maig/Juny 2007.
“Generemos nuevas formas de disfrutar, convivir y amar, sobre la base del respeto, la comunicación y la libertad. Aprovechemos este día para reivindicar un amor distinto y el uso del amor como herramienta para la felicidad e incluso para la transformación social.�
‘¿De qué amor hablamos?’, María Viadero Acha.
Diari Gara, 14 de febrer 2007.

Normalment, quan qualcú li fa un massatge al nostre company sentimental, doncs a nosaltres no ens afecta o fins i tot ens alegra perquè està rebent plaer d'una altra persona. Açò sol canviar, i fins i tot amb conseqüències desastroses i molt doloroses, quan qualcú li llepa la polla o el cony al nostre company: no està rebent (i donant) plaer també? És que hi ha parts del nostre cos més importants que d’altres? És que el cos del nostre company és mercantilitzable i n'existeixen dominis públics i propietats privades?

Darrere de tot açò es troba el pes, molt feixuc, d'una tradició i d'una cultura patriarcal que ens imposen un sol model de relació: la parella monogàmica basada en la propietat i la por a perdre aquesta, en comptes d'en un desig il·limitat que només cercara el bé i el plaer de l'altre, el bé i el plaer propi sense sotmetre o apropiar-se de l'altre. I açò es tradueix en què, socialment, és impossible ser feliç amb dos (o més) persones, estimar a dos (o més) persones. Quan hauria de ser al contrari: hauríem de poder concebre la felicitat com quelcom no exclusiu, sinó com la possibilitat de diferents plecs: una persona podria ser un plec de felicitat, una altra un altre, una altra... Desgraciadament però, a hores d'ara, un nou desig per una persona sol matar el sentiment que teníem per una altra, com si estiguérem obligats a desitjar i estimar una única persona. Quina victòria del sistema quan va aconseguir identificar l'amor i el desig amb la parella monogàmica!

A lo millor ha arribat l'hora de repensar les nostres formes de relació amoroses, a lo millor ha arribat l'hora de deconstruir-nos també en aquest sentit, i afegir a les nostres lluites la lluita per un desig lliure i no reprimit, a lo millor ha arribat l'hora d'alegrar-nos i somriure quan qualcú llepa el sexe del nostre company i el maten de plaer. Si tot anara bé amb la parella monogàmica doncs a lo millor no seria necessari provar i cercar altres formes de relació, però la realitat és que la parella monogàmica sempre ha dut un munt de problemes per als éssers humans: quantes parelles monogàmiques coneixem que realment funcionen bé, en les que els seus membres realment siguen feliços? El nombre de divorcis, separacions, infidelitats, prostitució, ens mostren que generalment la parella monogàmica no funciona, no satisfà els desigs dels seus membres i es situa, moltes voltes, com origen de la infelicitat. Però el que és més greu és que la parella monogàmica pot engendrar perilloses relacions de dominació que desemboquen, a l’Estat espanyol, en una dona assassinada a mans de la seua parella cada setmana i en un vertader infern diari per a moltes dones: molts homes pensen que la seua parella és la seua propietat i que poden fer el que vulguen amb ella, fins i tot garrotejar-la i assassinar-la. Aquesta violència és conseqüència de la tradició patriarcal, i per tant masclista, que ens domina i que es basa en la parella monogàmica entesa com la possessió i la propietat de la dona. I una manera de desactivar aquesta violència masclista en les generacions futures és mostrar-los que existeixen diferents tipus de relacions possibles, relacions basades en el respecte que no desemboquen en tragèdia per una mirada, un massatge o una llepada.

No es tracta ací però de dir a la gent com ha de relacionar-se ni de mostrar quina és la millor forma de relació, res més lluny, sinó que només es tracta de mostrar que hi ha camins diferents als imposats pel poder, que es poden provar i experimentar per després triar els que més ens apanyen i agraden. El que no pot ser és que pensem que la propietat privada i el capitalisme no són naturals ni inherents a l’ésser humà, però que la parella monogàmica sí que és una cosa natural; el que no pot ser és una lluita parcial que qüestione l’ordre econòmic però que mantinga i perpetue els seus motlles de relacionar-nos íntimament. Com diu, en ‘El libro de Manuel’, Julio Cortázar, “más que nunca creo que la lucha debe enfrentar el horror cotidiano con la única actitud que un día le dará la victoria: cuidando preciosamente, celosamente, la capacidad de vivir tal como la queremos para ese futuro, con todo lo que supone de amor, de juego, de alegría. (...) Lo que cuenta, lo que yo he tratado de contar, es el signo afirmativo frente a la escalada del desprecio y del espanto, y esa afirmación tiene que ser lo más solar, lo más vital del hombre: su sed erótica y lúdica, su liberación de los tabúes, su reclamo de una dignidad compartida en una tierra ya libre de este horizonte diario de colmillos y de dólares.�

Bibliografia: El capítol ‘El deseo convertido en ‘miedo abyecto a carecer’... los celos y la posesividad’ del llibre “La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconsciente� de Casilda Rodriganez i Anna Cachaleiro; Editorial Virus, Barcelona. Lectura i descàrrega gratuïta en: www.casildarodriganez.org

Tito (Article extret del diari 'Cultura Obrera' de Mallorca, número 17, Maig/Juny 2007).

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Una penjada 03 jul 2007
Bon article, només una reflexió:

Jo sempre he tingut "amics", tret d'excepcions que eren "parelles estables", les quals sempre han acabat malament pq me sentia massa lligada i no me convencia l'idea de poder donar/rebre amor a una sola persona (en el meu cas, homes, doncs les dones no m'atrauen sexualment).

Però des de que he conegut un xaval, segueixo veient els meus amics, follem com sempre de guais, per no perdre aquest sentit de llibertat, però la veritat és que només tinc ganes de follar amb aquest xaval, n'estic una mica penjada i per això deixo els altres de banda.

L'amor lliure no contempla aquest estat d'enamorament en el qual només vols estar amb una persona? (sabent encara que és transitori i no sol durar més de 6 mesos a tot estirar)
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per .................... 03 jul 2007
si tu ets sents lliure aquet es l'unic amor lliure disfruta !!!!!!!!!!!!!
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per kiseed 03 jul 2007
Molt bon article

Em pregunto com seria estar enamorat de dues persones alhora
Seria un torrent d'emocions bestial!
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per més info 03 jul 2007
sense anomenar-ho l'article de dalt, parla d'una corrent d'alliberament emocional i sexual que es diu poliamor mes info a http://es.wikipedia.org/wiki/Poliamor

d'acord en abordar el tema pendent que queda per tenir una visió integral de la transformació social: superar el monopoli cultural de la parella monogámica! ;>
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Flora Tristán 03 jul 2007
M'ha encantat llegir aquest text. Ja era hora que algú parles d'aquest tema que sembla ésser tabú entre els/les més "revolucionàries". Per què en el si dels moviments socials rupturistes es pot plantjear tot menys això? En què es sustenta el patriarcat sinó és en la família monogàmica i heterosexual? El món de la parella sembla ésser quelcom privat, on tot s'hi val, quan és absolutament cultural i ens afecta a totes, hauriem de començar a trencar els conceptes d'allò privat i allò públic, que són absolutament patriarcals. Prou de "machitos" i "machites" que van de revolucionàries i no tenen aquest tema superat o ni s'han molestat a plantejar-se'l mai, no és gaire coherent i revolucionari criticar i acusar a la teva parella o a qualsevol persona perquè ha tingut sexe amb una altra que no és la seva parella habitual. És que no és reafirmar la propietat privada això? La revolució ha d'ésser en tots els àmbits, també en l'emocional i en el sexual, creem un vertader model d'amor revolucionari i comencem a parlar d'aquests temes en les nostres assemblees i espais.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Flora Tristán 03 jul 2007
M'ha encantat llegir aquest text. Ja era hora que algú parles d'aquest tema que sembla ésser tabú entre els/les més "revolucionàries". Per què en el si dels moviments socials rupturistes es pot plantjear tot menys això? En què es sustenta el patriarcat sinó és en la família monogàmica i heterosexual? El món de la parella sembla ésser quelcom privat, on tot s'hi val, quan és absolutament cultural i ens afecta a totes, hauriem de començar a trencar els conceptes d'allò privat i allò públic, que són absolutament patriarcals. Prou de "machitos" i "machites" que van de revolucionàries i no tenen aquest tema superat o ni s'han molestat a plantejar-se'l mai, no és gaire coherent i revolucionari criticar i acusar a la teva parella o a qualsevol persona perquè ha tingut sexe amb una altra que no és la seva parella habitual. És que no és reafirmar la propietat privada això? La revolució ha d'ésser en tots els àmbits, també en l'emocional i en el sexual, creem un vertader model d'amor revolucionari i comencem a parlar d'aquests temes en les nostres assemblees i espais.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per un 03 jul 2007
Doncs jo que vols que et digui noia...amb tots els meus respectes, pero jo quan estic amb una persona no en necessitu un altre, ni necessitu anar a follar amb ningú més, i no crec esta sustentant la propietat privada de res, senzillament es el que sento i punt.
A mi em sembla molt bé tots/es els/les llibertaris/ies del amor que corren pel mon, mentre ho deixin ben clar desde el primer moment que ho son i que en qualsevol moment s'en aniran amb un/a altre.

Per sentiments n'hi ha de tots colors, i depen del tipus de persona un/a vol una cosa d'una relació o una altre, només falta comunicació i respectar les decisions dels altres.

No crec que necessariament per ser revolucionaris/es ens haguem d'anar follant a tothom, i si es així doncs dec esser un reaccionari
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Flora Tristán 03 jul 2007
Crec que no has entés res del que he dit. T'has plantejat mai que potser no és el que tu vols realment sinó el que t'han imposat, com t'han educat? També ens sembla necessitar comprar i consumir, però és la societat que ens ha creat aquesta necessitat no? Què vol dir "necessitar algú"? No penso que s'hagi de necessitar ningú. No crec que la qüestió sigui "follar-se a tothom" és simplement no reprimir-se, poder fer el que vols en aquell moment, crear un nou model de relació basada en el respecte, en el trencament de la possesió i dels gelos, que, no em negaras,són absolutament patriarcals. El concepte d'infidelitat ens l'han imposat com a un pecat capital, especialment per a controlar a les dones. Em sembla molt legítim el model de parella que tinguis, jo simplement volia fer la reflexió que és un tema tabú en l'esquerra rupturista i que molta gent mai s'ha plantejat perquè incomoda veure que ens trenquen els esquemes establerts.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Per la flora 03 jul 2007
Realment estic totalment d'acord amb el que diu l'article, però crec que obvia un tema que afecta en gran mesura en les relacions.
Tu dius: "T'has plantejat mai que potser no és el que tu vols realment sinó el que t'han imposat, com t'han educat? També ens sembla necessitar comprar i consumir, però és la societat que ens ha creat aquesta necessitat no?"

Tu t'has plantejat mai perque uns nois o noies t'atreuen i uns altres no? et penses que es natural? no serà que t'han educat i imposat que t'agradin un tipus de nois o de noies?

Ens han manipulat els instints..., perque m'excita una vigilante de la playa i no m'excita una noia de 150 kilos de pes? Perque les noies peludes no son ben vistes? perque ser baixet, gordo i calb et dona menys oportunitats per lligar?

Si parleu de llibertat, parleu de llibertat total, no de llibertat aplicada a un model ple d'estereotips.

salut
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per D 04 jul 2007
Els gelos son patriarcals? perque? nomes es posa gelòs l'home?

Tota relació monogàmica es patriarcal? perque? No pot haber respecte mutu a la parella?

La relació monogàmica se sustenta a la propietat privada? No te perque.

Y això de : "potser no es el que tu vols si no el que t'han imposat"...ningú li diu a ningu com a d'estimar, qui aposti per l'amor lliure doncs molt be, però deixeu a qui no vulgui (per que no li agrada aquesta manera d'estimar i punt!!) en pau.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Amor Lliure??? 04 jul 2007
Jo crec que estem confonent conceptes. L'amor lliure no és estar follant tot lo dia amb diferents persones, l'amor lliure es aquell que no està condicionat per conceptes morals de la societat, ni religiosos, ni familiars. Jo puc ser fidel a la meva parella, demanar fidelitat a la mateixa, i ser mes coherent amb els principis d'amor lliure que una persona que està avui amb una i demà amb l'altre.
El dia que vaig llegir l'article al Cultura Obrera, parlant amb la meva parella, pensàvem que no és lo mateix el plaer d'un massatge al plaer sexual, són conceptes diferents, i les relacions sempre que hi hagi respecte han de seguir els paràmetres que ambos vulguin, cap article ens farà lliures ni ningú, sempre que jo respecti, m'ha de dir com estimar, per que si no, ja no és amor lliure, és un amor imposa't encara que es digui llibertari.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Flora Tristán 04 jul 2007
"Per la flora": en cap moment he parlat d'un model concret de persones jo, estic d'acord amb el que tu dius, però penso que ni l'article ni jo ho estem discutint, està clar que els estereotips o models sexuals són uns i no uns altres per la societat capitalista, patriarcal i superficial on vivim. Qui ho ha negat?

"D": Patriarcal no significa senzillament = l'home és culpable de tots els mals perquè és dolent. És una forma de dominació de l'home cap a la dona tant de manera institucional, com personal, com física, sustentada en la família tradicional, és a dir, la monogàmica i heterosexual. El patriarcat és un sistema de valors que totes reproduïm perquè els tenim molt interioritzats, per tant, els gelos no sols els senten els homes, sinó també les dones. Històricament,la monogamia sorgeix quan apareix el concepte de propietat privada, d'aquesta manera l'home controla directament la dona i els fills, l'adulteri (només aplicat a les dones ,és clar) és delicte perquè llavors la descendència ja no seria en línia paterna, no se sabria de qui prové el fill/a i es faria perillar el PATRIimoni familiar, per tant, sí, és un concepte absolutament lligat amb la propietat privada. Actualment,la monogamia (no dic que totes les parelles monogàmiques siguin així ni molt menys eh) pot produïr tot el que diu l'article. Molts dels maltractadors i assasins de les seves parelles pensen "la vaig matar perquè era meva", és significatiu, no?

"Amor lliure??": No crec que ningú hagi parlat aquí d'estar follant tot el dia amb ningú, però vaja...i a més, tampoc penso que ningú vulgui imposar cap model de res a ningú, sols és un article de reflexió, que, tal com deia, està portant força polèmica, jeje.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Llibertari 04 jul 2007
Totes les relacions són acords entre individus i són aquests els que decideixen quina relació volen i com portar-la. Això implica llibertat i entesa per mantenir una relació (o les que es volguin) a partir d'aquí que cadascú faci el que volgui sinó reproduirem aspectes de l'explotació emocional que es donen en la nostra societat. El respecte no implica propietat, si dues persones volen ser fidels una a l'altra per pròpia voluntat perfecte, sinó seran elles qui ho decideixin. Pel que fa al tema de la gelosia és molt més complicat que tot això. Evidenment que hi ha un context social i educatiu però hem de valorar el complicat de canviar-lo en un mateix, intentant que en generacions futures desapareguin aquests tabues i aquests sentiments de propietat. Però també hi ha una part de la gelosia que és intrínseca en nosaltres mateixos, com a animals que som, forma part del propi instint i s'ha d'analitzar més fredament.
Estima com volguis!
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per La penjada d'abans 04 jul 2007
Jo sempre he viscut amb el concepte d'amor lliure, que com bé dieu, no vol dir follar-se a tot kiski, sino simplement no reprimir-se si algú te posa.

Però fa cosa de 3 setmanes que m'he "enamorat", no ho puc evitar, fins i tot he provat de veure els colegues de sempre i no he volgut fer res que passi d'unes simples carícies.

Ara, sóc conscient que això no em durarà pas més de 3 mesos com a molt, i després ja tornaré a estar "com sempre". És per això que no nego aquest sentiment d'aquests dies, ho veig més com algo químic encara que natural!
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per ra 04 jul 2007
dOncs jo crec que cada cop més les relacions entre la gent més jove es fonamenten amb aquests principis de no-fidelitat, de no-lligam ni compromís que aquí tant s'estan lloant. Relacions més "obertes" i més "lliures".
Dubto, però, que aquesta incapacitat, aquesta por, que té la gent jove pel compromís sigui algo a valorar positivament. Ho veig més com un pas més cap a l'individualisme i cap a l'utilitarisme de les relacions.Veig també (sóc professor d'institut) que aquest tipus de relacions fomenten la superficialitat ja que hi preval l'aparença, dos valors que els joves interioritzen com a "moderns" a través dels mass-media del capitalisme. La parella està oposada, per ells, a aquest concepte de modernitat (suposa compromís, estabilitat, cert esforç i aprofundiment en la relació i en les emocions)i el noi més "guai" és el que se'n va amb més noies cada mes (en el cas oposat, la valoració varia una mica).
Res a veure amb l'amor lliure, que com s'ha esmentat més amunt té a veure únicament amb la llibertat de dos individus en decidir com és relacionen entre ells, respectant-se seempre l'un a l'altre.
Crec, doncs, que us equivoqueu apostant per un módel de relacions (molt actual i cada cop més present) que porta molt més incorporat els valors capitalistes del que semblaria a primera vista.

És la meva opinió.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per mon 04 jul 2007
i tens tota la raó.
Re: Algunes pinzellades sobre la parella...
per Marta 05 jul 2007
Llegint això em smbla que no estic a Indymedia. Boníssim el text i boníssims els comentaris, sense trolls ni policies. Potser és que encara no veuen l'alliberament sexual i relacional com un perill...
Sindicato Sindicat