Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
La repressió contra l’independentisme català
per -------------------- Adreça: ------------------	26 jun 2007
Maria Ferrer i Martínez [Associació Memòria contra la Tortura ] http://www.proutortura.net
La repressió contra l’independentisme català, com a conseqüència del conflicte polític que l’Estat té obert contra el moviment independentista està farcida de casos de tortura, fruit duna violència sense escrúpols digna de situacions pròpies d'estats totalitaris. La pràctica de la tortura s’ha anat aplicant de manera sistemàtica i amb tota impunitat des de l’època de la transició sense aturar-se. Des de l’any 1977 fins a l’actualitat més 300 catalanes i catalans han estat detinguts sota la legislació antiterrorista. La legislació antiterrorista ha estat adaptada als temps, i amb també ella les formes de tortura, que ha anant prenent formes més científiques. Formes de tortura que deixen poques marques físiques i aconsegueixen delacions i confessions amb la mateixa efectivitat que la tortura física més brutal. Estem parlant del que es coneix com tortura blanca: provocar asfíxia amb una bossa de plàstic, provocar asfíxia submergint el cap en una banyera o recipient, aplicar cables o d'electrodes sobre parts del cos, obligar a romandre nombroses hores dempeus, obligar a romandre nombroses hores sense dormir ni descansar, fer amenaces i vexacions sexuals, fer amenaces de mort a la família, fer amenaces de violació de familiars, subministrar fàrmacs que afecten la voluntat de la persona, etc, sovint combinat amb cops i pallisses indiscriminades. Una tortura de base psicològica en detriment d’una tortura basada en la violència física característica de temps no massa llunyans. L’operació Garzón realitzada l’any 1992 contra un sector de l’independentisme català representa en certa mesura un punt d’inflexió en la repressió contra aquest moviment polític. La sospita, per part dels més incrèduls, i el convenciment per a molts d’altres, que s’havia aplicat tortures als detinguts d’aquella operació va posar sobre la taula l'evidència que la tortura mai s'havia deixat d'utilitzar com a forma de repressió política. En aquest sentit, el cop repressiu del 92 també va ajudar a afeblir el ja debilitat moviment independentista d’aquell moment. No cal oblidar que un dels objectius principals de la repressió política és l’aïllament i l’afebliment de la lluita dissident. Cal apuntar el trist paper dels partits polítics parlamentaris, que en privat reconeixen que la tortura continua sent una realitat, però que en públic minimitzen o neguen la seva existència. Molts d'aquests partits han donat suport a la legislació antiterrorista amb el seu vot (PSC, CIU, PP), d'altres partits s’han mostrat bel·ligerants en comptades ocasions i sense que fos per a ells una qüestió de primer ordre (IC i ERC). En aquest tema, tan responsable és qui practica la tortura com qui dóna cobertura legal i política per acció o per omissió. El que és cert, però, és que la repressió contra l’independentisme no es va aturar en aquella operació ocorreguda el 1992 i que la legislació antiterrorista va continuar aplicant-se a militants independentistes catalans. Si bé en la dècada dels vuitanta i començament dels noranta la legislació antiterrorista s'aplica majoritàriament a militants independentistes vinculats a aquest moviment, a finals dels noranta i començament del dos mil, els militants independentistes detinguts són relacionats gairebé sempre amb operacions contra l'independentisme basc. El fet que el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg comdemnés l’any 2004 l’estat espanyol per no haver investigat les tortures d’aquella operació ha representat també un canvi d’estratègia repressiva, especialment pel que fa a la part processal. S’ha observat que allà on els jutges i els fiscals abans es limitaven a arxivar sense cap mena d’investigació les denúncies per tortures, ara s’acostuma a iniciar un procés d'investigació que la majoria de les vegades acaba en arxivament, procés que persegueix salvar la cara enfront possibles denúncies a nivell internacional. L’any 2004 el Relator de l'ONU sobre la tortura va fer públic un informe sobre l’estat espanyol que apuntava de manera directa la incomunicació com una forma de tortura i convidava al govern espanyol a modificar la legislació antiterrorista. No cal dir que el govern espanyol va fer cas omís, i també, que els responsables polítics del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya han aplicat aquesta llei en la mateixa forma de sempre quan se’ls ha demanat des de Madrid. En el conflicte obert amb l’estat espanyol sempre s'ha amagat la part més cruenta de la repressió contra l’independentisme (la tortura), amb prou feines ara comença ha haver-hi iniciatives encaminades a fer que la memòria col·lectiva visibilitzi aquests fets. Estem, però, parlant d'una època molt recent, que per la seva proximitat històrica es fàcil deduir que molts dels seus protagonistes ni que sigui per raons d’edat estan en actiu. I al seu torn, els responsables d’aquells fets repressius continuen exercint la seva feina amb total impunitat pel que fa a la pràctica de la tortura i a la consegüent vulneració dels drets humans. És un dels temes pendents d’aquest país, sobretot perquè tard o d’hora en un estat de dret aquests fets apareixen a la llum pública a causa de la dificultat que té l’estat de dret d’amagar-ho a perpetuïtat. Cal apuntar que la repressió continua essent exercida contra sectors de l’independentisme català i contra moviments de dissidència social i política en formes més o menys cruenta. Aquests tipus de repressió inclou formes de tortura i maltractament que són practicades amb la mateixa impunitat que l'exercida en els casos vinculats a la legislació antiterrorista. --- Maria Ferrer forma part de l'Associació Memòria Contra la Tortura. L'associació és una iniciativa que neix de l'entorn dels independentistes catalans que van ser detinguts i torturats l'estiu de 1992. L’associació la formen persones de procedència diversa, amb un clar compromís de lluita contra la tortura i amb la voluntat que serveixi d'instrument per la seva eradicació.
Mira també: http://fabrica.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more