Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : guerra
Entrevista amb ILan Pappe, historiador jueu: "Israel no és una democràcia"
per tret del periódico del P$C	06 jun 2007
6/6/2007 Edición Impresa L'ENTREVISTA AMB ILAN PAPPE, HISTORIADOR, REPRESENTANT DEL CORRENT NOVA HISTÒRIA ISRAELIANA "Israel no és una democràcia" RICARDO MIR DE FRANCIA Ilan Pappe és per al sionisme el que els heretges van ser per al cristianisme durant centenars d'anys. Aquest historiador, representant del corrent Nova Història Israeliana, ha desafiat tots els dogmes oficials, la forma en què el seu país, vencedor en totes les guerres disputades al Pròxim Orient, ha interpretat la història i l'ha venut al món. I ho ha fet a través d'obres com La neteja ètnica de Palestina, que es nodreixen del material històric últimament desclassificat. Als seus 53 anys, aquest israelià de Haifa es planta. Durant anys ha estat considerat un enemic de l'Estat, i les pressions han acabat donant fruit. --¿Què va canviar en la mentalitat israeliana després de l'aclaparadora victòria dels Sis Dies? --Més que canviar, va accentuar una sèrie de trets col.lectius existents des del 1948, com la idea que amb la força militar pots imposar la teva voluntat no només als palestins, sinó a tot el Pròxim Orient. Un altre tret és el sentiment de superioritat, unit a una megalomania que es reflecteix en l'afany pel control i l'expansió territorial. --De la nit al dia, Israel va passar a ser amo i senyor del Gran Israel bíblic que havia somiat... --Després del 1967, la religió va tornar al sionisme i es va reintegrar en el seu discurs. Fins llavors ocupava un lloc insignificant, però el retorn a les terres bíbliques ancestrals va generar un auge de messianisme. A partir d'aquí, la religió, especialment la seva interpretació messiànica i fonamentalista, ocupa un paper crucial en la política israeliana. --¿Per què no van abandonar llavors els territoris ocupats? ¿Va ser per inseguretat o per avarícia? --Ben Gurion pare de l'Estat d'Israel va dir a l'acabar la guerra del 1948 que havia estat un terrible error no haver ocupat Cisjordània, cosa que no va fer per respectar el seu pacte secret amb els jordans. L'ocupació es va planejar el 1960 i només s'havia d'esperar l'oportunitat de posar-la en pràctica. I va arribar gràcies a les insensates polítiques de Nasser. --¿També estava planejada l'expulsió dels palestins? --La neteja ètnica que va començar el 1948 havia de seguir durant la guerra. Però només va durar sis dies. Tot i així es va aconseguir expulsar els palestins del barri jueu de la Ciutat Vella de Jerusalem, els habitants de tres pobles de la zona de Latrun, la meitat de la població de Qalquilia i tres camps de refugiats de Jericó. --Israel sosté que van fugir... --Li diré més: gràcies als documents desclassificats de què disposem avui sabem que el 1971 es va traçar un pla per transferir la població de Gaza a Cisjordània, però es va rebutjar per falta de recursos. --Però ¿no va dir Golda Meir que els palestins no existien i que Palestina era una terra sense poble per a un poble sense terra? --És un dels mites que molts israelians segueixen creient. Un altre és que Israel sempre ha allargat la mà a la pau, quan, com prova Avi Shlaim a El mur de ferro, àrabs i palestins han estat disposats a arribar a acords en diferents moments, però Israel hi ha girat l'esquena. N'hi ha més, com la idea d'ocupació il.lustrada, quan és opressiva i nega als palestins alguns dels drets més bàsics. --A Israel les seves opinions són una heretgia. Entre els uns i els altres han aconseguit treure'l del mig. --M'han atacat de dues formes. Una, intentant expulsar-me de la universitat el 2004, però van fracassar pel suport internacional. També m'han amenaçat, a mi i a la meva família. Però el més dolorós és que el poder institucional ha aconseguit fer-me irrellevant a Israel, impedint que pugui publicar el meu treball i excloent-me de la participació en seminaris i conferències. --¿Per això ha decidit canviar temporalment la Universitat de Haifa per la d'Exeter? --Per a un intel.lectual, el pitjor que li pot passar és que se l'aparqui del diàleg directe amb la seva societat, i jo aquí he deixat de ser rellevant. No puc contribuir ni influenciar, i per això he elegit Anglaterra, per continuar el diàleg des de fora. --Però Israel és una democràcia, hi ha llibertat d'expressió. --No ho és. Un país que n'ocupa un altre 40 anys, que discrimina els seus ciutadans per no ser jueus i que aplica lleis d'emergència no és una democràcia. El més sorprenent és que en els últims dos anys han començat a perseguir també jueus antisionistes que no accepten la naturalesa de l'Estat o les seves polítiques. --Altres historiadors mantenen la narrativa tradicional, fins i tot ara que s'han desclassificat documents clau. ¿Menteixen? --No, però no poden alliberar-se de les lleialtats a la narrativa nacional. Per fer-ho un s'ha de posar també al lloc de l'altre i mirar de comprendre com la veritat ha sigut manipulada. Aquest no és l'únic país on els historiadors són reclutats, com els militars, quan hi ha un conflicte que afecta la nació. I, a més a més, per dissentir s'ha de pagar un preu molt alt, que la majoria no està disposat a assumir. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn PK=412961&idseccio_PK=1006&h=
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more