Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Benvinguda Palestina; del 15 al 31 de maig a l'AC La Fornal (Vilafranca del Penedès)
per AC La Fornal	11 mai 2007
Benvinguda Palestina; del 15 al 31 de maig a l'AC La Fornal (Vilafranca del Penedès)
Dimarts 15 de maig: -Presentació campanya Benvinguda Palestina 2007 a càrrec d'Isaac Ruana. -Inauguració exposició de Naji Al-Ali. (del 15 al 31 de maig). -Projecció de la pel•lícula de Avi Mograbi " Venjança per un dels meus dos ulls". Diumenge 20 de maig: -Projecció de la pel•lícula Paradise now. Exposició de Naji Al-Ali. (del 15 al 31 de maig). El dibuixant de vinyetes palestí, Naji Al-Ali, va produir milers de dibuixos satiritzant els poders presents a l'Orient Mitjà, i va pagar amb el preu més car les seves expressions "ofensives". El 22 de juliol del 1987 li van disparar a la cara quan sortia de les oficines a Londres del diari Al Qabbas. Va morir després de passar cinc setmanes en coma. Sorgit d'uns principis humils als camps de refugiats, durant més de 30 anys va ser un crític compromès i independent de la regressiva cultura política del món àrab, i de la intervenció occidental en els afers dels països àrabs. Conegut com el Malcolm X palestí, Naji al-Ali és un dels artistes més populars del món àrab, apreciat per la seva defensa de la gent ordinària i per la seva ferotge crítica a qualsevol forma de repressió i despotisme. Paradoxalment, l'estricta censura i l'ampliament difós analfabetisme al món àrab han ajudat a Naji a aconseguir un èxit remarcable. Les seves vinyetes implacables exposaven la brutalitat de l'exèrcit israelià i la hipocresia de l'OAP, fet que li va guanyar molts enemics. El punt d'inflexió de la història de Naji va ser la publicació d'uns dibuixos on satiritzava el periodista egipci Rashida Muhran, el biògraf oficial de Yasser Arafat. Arafat va posar-se furiós i Naji va ser obligat a marxar a Londres. Malgrat les investigacions de Scotland Yard i del M15, mai s'ha aclarit si la responsabilitat de la mort de Naji va ser del Mossad o de l'OAP. Venjança per un dels meus dos ulls: Dirigida per Avi Mograbi VO subtitulada al castellà 100 minuts Del mite de Samson i Massada, les generacions més joves israelianes van aprendre que és preferible la mort a la dominació. Avui, després de la segona Intifada, els palestins estan sent constantment humiliats per l’exèrcit israelià –les terres són arravatades als agricultors, els nens que tornen de les escoles han d’esperar hores per poder creuar els checkpoints, una dona major no pot tornar a casa seva. Les veus d’aquestes persones mostren la seva ràbia i desesperació. El documental fa un tràgic paral•lelisme entre els mites heroic dels jueus que es mataven abans de rendir-se i els palestins suïcides que fan esclatar bombes. El documental qüestiona l’ús dels mites i la història per aixecar el fervor nacionalista. Paradise now: Dirigida per Hany Abu-Assad VO subtitulada al castellà 90 minuts Khaled i Said són dos joves palestins, amics des de la infància, als quals recluten per a dur a terme un atemptat suïcida a Tel Aviv. Després d'una última nit amb les seves respectives famílies, de les quals no els està permès acomiadar-se, parteixen cap a la frontera amb explosius enganxats al cos. No obstant això, res no surt com estava planejat i una sèrie d'imprevistos els obliga a separar-se. Sols, no els queda més remei que enfrontar-se al seu destí i a les seves conviccions... Aquesta pel•lícula, rodada íntegrament a Nablus, proposa una interessant visió de la vida quotidiana de persones en circumstàncies desesperades. Explora les legítimes raons de la resistència a l'ocupació sense justificar en cap moment la pèrdua de vides humanes. Paradise now és una interessant i efectiva demostració de film documentalista no exempt de gran romanticisme a l’hora de presentar un tema tan conflictiu i delicat com és la convicció dels atemptats suïcides. I es pot destacar el concepte romàntic, perquè més enllà del que suposa l’acceptació gairebé indiscutible de portar a terme un acte d’aquestes característiques, Paradise now és un encantador relat sobre l’amistat i l’amor protagonitzat per uns éssers atrapats en el seu propi destí, del qual -no obstant- tampoc no pretenen fugir ni reneguen, simplement estimen la vida i els valors que han anat adquirint al llarg del pas del temps, però l’hora temuda finalment arriba i res no pot tornar a ser el mateix . El film, coproducció de diferents promotores de França, Holanda, Alemanya i Palestina, va tenir dificultats en el moment del rodatge, quan un míssil i amenaces de l’exèrcit israelià, així com de pistolers palestins, va espantar i fer fugir alguns tècnics alemanys. Finalment el film és a les nostres pantalles avalat per un seguit de premis a Berlín, als premis del Cinema Europeu i Globus d’Or, i la seva nominació als premis Oscar com a millor pel•lícula de parla no anglesa.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more