Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
precarietat? no, gràcies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
30 abr 2007
1r de Maig de 2007
manifest nacional de la COS
Un any més, i malgrat les tan manides polítiques “socialsâ€? dels governs del Pp (al País Valencià i Ses Illes), del tripartit al Principat, del PsoE al govern de Madrid i de la dreta a París, els i les treballadores dels Països Catalans ens veiem cada cop més vulnerables als efectes de la crisi econòmica que sembla que tenim por d’esmentar, però que tothom pateix.



I sí, les xifres no són gens afalagadores.

Un diferencial cada cop major entre el nivell salarial i el cost real de la vida, que en algunes poblacions del nostre país com Sitges, Barcelona o València pot arribar a posar en greu perill les economies domèstiques de les treballadores i els treballadors.

Per no parlar de la creixent precarietat laboral que afecta tant el sector privat com el públic (que al País Valencià i a les comarques “turístiquesâ€? del Principat ja supera de llarg la mitjana estatal) malgrat la darrera Reforma Laboral, i que la pròpia UGT reconeixia com fallida feia unes setmanes... I quina solució li donen de moment? Doncs simplement fer una campanya publicitària (pagada amb els nostres impostos), per recordar als empresaris que si ens fan un contracte “indefinitâ€?, rebran... més diners!! (diners, no ho oblidem, que també surten de les nostres butxaques).
O la constant sagnia dels accidents laborals, que al Principat, en 2006 batiren records en xifres de treballadores i treballadors guanyant-se les garrofes.

O els desorbitats preus de l’habitatge, que impedeixen a joves i no tan joves, poder “gaudirâ€? d’allò que semblava ser un dret, i que ara és un luxe...

Per no parlar de la gran quantitat d’empreses que són tancades a casa nostra; empreses que quan ja no donen els beneficis multimilionaris que els seus propietaris pensen “merèixerâ€?, són desmantellades i portades fora dels Països Catalans (a indrets on tindran majors facilitats per explotar altres treballadores i treballadors), malgrat les subvencions rebudes per part de governs de tot pèl... quan no, tancades directament i sense donar més explicacions (mireu sinó els exemples de la indústria del calcer d’Elx, amb empreses que tanquen d’un dia a l’altre sense deixar res darrere)...



En efecte, en els darrers anys s’ha entrat en una espiral neoliberal que només té com a objectiu l’enriquiment fàcil i ràpid. Tant des de la dreta com des de l’â€?esquerraâ€? (i amb el silenci còmplice dels sindicats anomenats “majoritarisâ€?) s’ha fomentat una societat “guapaâ€?, una societat aparador, on una minoria oligàrquica s’ha enriquit ràpidament i on una majoria, representada pels i les treballadores, ens veiem abocades a jugar exclusivament el rol de consumidores actives.
És clar, sense la participació de tots nosaltres, aquella minoria no té sentit. I tant tensar la corda des d’aquests sectors minoritaris, perquè, és clar, cal estar al cim d’una modernitat malentesa, des de la part baixa de la societat, estem començant a patir unes noves formes d’esclavatge que es tradueixen en unes condicions laborals i de vida cada vegada més insuportables. És clar, tot això té un límit: precarietat, tancaments d’empresa, deslocalitzacions, legislació feta a mida de la minoria oligàriquica (constitucions, estatuts, convenis laborals), etc. Una espiral que ens deixa en la més absoluta indefensió.



Poca broma doncs, amb aquesta fase, que vivim i patim, de la crisi del sistema polític i econòmic que ens manté ocupades, explotades i oprimides.



Però, malgrat totes aquestes barbaritats que patim i encara patirem, hi ha indicis i petites esperances de canvi, esparces i desorganitzades encara, però cada cop més en quantitat i qualitat.

Com les lluites en contra del CPE i el Pla Bolonya, que fan que cada cop més estudiants del nostre país s’organitzen per defensar els seus drets (i prenen consciència de la seua realitat com a membres d’una classe explotada en un país ocupat). O la creixent preocupació i millores en l’organització i capacitat de resposta de les plataformes en defensa del territori. O amb la pujada de les plataformes per un habitatge digne. O l’increment qualitatiu de la consciència de classe en sectors cada cop més amples, el creixement de plataformes i iniciatives alternatives al sindicalisme “clàssicâ€? (groc, estatal i/o regionalista)...



En definitiva, davant de tot plegat, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, pensem que cada cop es veu més clarament la necessitat de fer una aposta decidida per un nou model sindical, una nova forma d’organitzar-nos com a treballadores i treballadors d’un país que mereix ser lliure.
Hi ha algunes petites escletxes per les quals cal que passem. Aprofitant les pròpies febleses i contradiccions del sistema. I és en aquest sentit, on l’organització ens és vital. Per un sindicat obert i participatiu, plataforma de treballadores i treballadors contra la precarietat, contra l’espoli i l’especulació...
I no ho oblidem pas. Ara són temps d’eleccions (tant sindicals com polítiques) i aquí no val a badar, perquè un sol vot al sindicalisme groc i regionalista, un sol vot a la classe política corrupta, no ens fan ja el pes.



Donem un pas valent endavant, envers la unitat obrera i popular dels Països Catalans!
Prou de precarietat! Pels nostres drets, per la nostra dignitat, defensem el que és nostre!



Coordinadora Obrera Sindical – COS.
1r de maig de 2007.
Països Catalans



www.sindicat-cos.org
info-cos ARROBA sindicat-cos.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: precarietat? no, gràcies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
30 abr 2007
Endavant amb el COS!
Re: precarietat? no, gràcies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
30 abr 2007
Esperem que sigui acertada aquest canvi en el sindicalisme, i que sigui un rebuig als comités d'empresa, les subvencions i els alliberats.

Salut!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona