Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Descolonitzar l'imaginari del desenvolupament sostenible
15 mar 2007
Crònica de la xerrada de Sèrge Latouche el passat dimecres dia 7 de març




Arcadi Bassegoda (La Fàbrica)
http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=15&id_article=309
Amb l'aula magna de la UB plena, Serge Latouche, economista i un dels principals teòrics actuals del âdecreixementâ? va pronunciar, en el marc de les jornades âDesfer el creixement, refer el mónâ?, una conferència que portava per títol âDescolonitzar l'imaginari del desenvolupament sostenibleâ?. Les jornades, que es van estendre al llarg de tota la setmana, les va organitzar la recentment creada Entesa pel decreixement. [www.decreixement.net]


Al llarg de ben bé una hora i mitja d'exposició, Serge Latouche va anar desgranant un aportació teòrica molt ben trenada amb la intenció de fer entendre al públic el decreixement com âeslòganâ? i no com a concepte (com va reiterar ell) en el marc d'una societat en que insistir en el creixement ja no pot tenir sentit. Latouche afirma que vivim en una societat de creixement, que és aquella societat que s'ha deixat fagocitar per una economia de creixement, una economia que comença a desenvolupar-se a partir de l'inici de la globalització (1492) i que ha evolucionat cap a un model en que el creixement ha deixat de ser un mitjà per passar a ésser un fi en si mateix. Ãs en aquest context que Latouche teoritza que és impossible seguir defensant un model econòmic basat en el creixement i més quan cada cop hi ha més gent que no té capacitat de consum. En aquest punt, es fa la pregunta de com pot ser que una societat de creixement que cada cop creix menys (i en que cada cop més gent no rep els beneficis d'aquest creixement) es mantingui, i identifica tres culpables: La publicitat, que ha esdevingut el segon negoci del món després de les armes; L' â?obsolescència programadaâ?, és a dir la producció de béns el mateix disseny dels quals introdueix una ràpida âcaducitatâ? (ex. Ordinadors,electrodomèstics...); i el crèdit, que cada cop és un factor més important en un món on els francesos viuen un any avançats de mitjana (gasten el que guanyaran un any després) i els americans 2 anys o més.


Així, en un sistema econòmic en creixement continu i imparable i en que cada cop més gent corre el risc de perdre irremeiablement el tren si no l'ha perdut ja, Latouche planteja que cal construir una societat de decreixement ja que l'actual no és viable, ja no a llarg termini, sinó demà mateix. Per argumentar això, Latouche utilitza el concepte d'empremta ecològica entesa com a mesura del volum del nostre mode de vida en termes de recursos naturals. La terra, té 51 000 milions d'hectàrees de superfície en que l'espai bioproductiu (aquell útil per a la reproducció de la vida i que té capacitat de regeneració) arriba fins a 12 000 milions d'hectàrees. Per tant, al món, l'espai bioproductiu ens tocaria a 1,8 hectàrees per habitant però actualment ja estem a uns nivells de 2,2 hectàrees per cap i estem consumint en un any, a nivell de recursos, el que la fotosíntesi ha trigat 100 milions d'anys en produir (per culpa sobretot de l'enorme despesa de combustibles fòssils). A més, diu Latouche, si ens fixem en territoris concrets, a Europa gastem l'equivalent a 4,8 hectàrees per persona i, per tant, si tothom fes el mateix ús dels recursos que nosaltres, farien falta 3 planetes; i als EUA gasten 9,8 hectàrees per persona (6 planetes). I seguint amb aquest âjocâ? estadístic, si el món continués creixent a un nivell del 2% (baixíssim si tenim en compte les previsions de tots els països desenvolupats) al 2050 ânecessitaríemâ? 30 planetes. Per tant, Latouche arriba a la conclusió que el nostre mode de vida no és sostenible i, d'altra banda, no és desitjable.


Arribats a aquest punt, en que queda clar que el creixement és una condemna, falta allò més difícil: com construir una societat de decreixement. En aquest sentit, Latouche planteja el que ell anomena irònicament un âcercle virtuósâ? (per oposició al cercle viciós del creixement) de conceptes que es retroalimenten i que permetrien l'esbós d'una societat no dominada pel creixement econòmic. Reevaluar, en termes de canvi en els valors dominants [d'aquí la âdescolonització de l'imaginariâ? del títol]; Reconceptualitzar, és a dir canviar les âeinesâ?, els conceptes amb que enfoquem la organització del món; Reestructurar, canviar les relacions de producció; Redistribuir, tant a nivell nord-sud com de propietaris-assalariats i fins i tot dels âdretsâ? sobre el planeta; Relocalitzar, retrobar el sentit de âviure localmentâ?, produir en proximitat; Reduir, l'empremta ecològica, el temps de treball (reducció de l'atur) fet que permetria retrobar les altres dimensions de la vida; Reutilitzar, per reduir el consum i, finalment, Reciclar, tot allò no reutilitzable.


Finalment, i per concloure el raonament, Latouche planteja una sèrie de mesures pràctiques, plantejades en termes de programa electoral per fer evidents les transformacions socials que implicaria l'avenç cap a una societat de decreixement. Algunes d'aquestes mesures plantejades serien, per exemple, fer pagar al transport el preu íntegre del que costa (tenint en compte també el cost ecològic) fet que en multiplicaria els preus fer deu o per vint; convertir els guanys de productivitat en reducció del temps de treball i, a la llarga, en reducció de la producció, etc.


Més enllà de les propostes concretes, enfocades des d'una òptica situada en el poder polític, la conferència de Serge Latouche va presentar una visió interessant per comprendre que és impossible mantenir una economia enfocada cap al creixement i, per tant, que el capitalisme és incompatible amb la supervivència del planeta. A més, la concreció conceptual de la seva postura, també permet desmuntar les fal·làcies mediàtiques del âcreixement sostenibleâ?, que sembla que totes les postures polítiques institucionals han fet seves aquests darrers anys, ja que queda palès que el creixement (des del punt on estem) és totalment insostenible.



http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=15&id_article=309

This work is in the public domain

Comentaris

Re: DescolOnitzar l'imaginari del desenvolupament sostenible
16 mar 2007
interessant article

per cert si es pot editar, el títol (ho diu al resum) és "Descolonitzar l'imaginari del desenvolupament sostenible"

descolinitzar que se sàpiga no vol dir res..

salut
Sindicat Terrassa