Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
ciutadans contra la normativa civica de BCN
per yo mismo	26 feb 2007
M'he llegit això i vull donar l'enhorabona a Ciutadans.
Imposant la convivència No fa gaires anys que la llei ens obligava a ser heterosexuals. Ser gai era delicte, però ho era pel nostre bé, és clar. Pel nostre bé, i per la decència i la dignitat. També en aquells temps ens prohibien ser esquerrans, pel nostre bé. Molt abans, fins i tot, ens prohibien viure i treballar pel nostre compte. Temps d’esclavitud. Per sort, tot això ha quedat enrera. Segles de lluita i de filosofia, llargs processos de democratització, i encara molt més temps de conscienciació social. Tot i així, la llibertat mai està assegurada. És sempre un objectiu a perseguir per la ciutadania, i sovint els poders públics van justament en contra. Avui dia, a una suposada democràcia, els poders públics ens prohibeixen beure alcohol al carrer. A molts llocs, ens prohibeixen passejar despullats. A altres, proposen prohibir-nos portar vel. A Barcelona, ens multen si ens ve la pixera i ens neguem a pagar a un local privat per poder utilitzar els seus serveis (per que, de públics, no n’hi han). També ens multen si fem soroll al carrer de nit, però el soroll dels cotxes i del camió de les escombraries està permès. Fins i tot ens multen si fumem marihuana i, és clar, ho fan pel nostre bé, per que nosaltres no ens sabem cuidar. El paternalisme autoritari de les institucions, tant semblant al despotisme il•lustrat, és el més gran enemic de l’emancipació de la societat. La classe política, tant desconnectada de la ciutadania, ens creu estúpids. Ens creu incapaços de pensar (ens vol incapaços de pensar). Ens creu incapaços de cuidar-nos i d’escollir pel nostre compte. Ens imposa un model de vida, un model de cultura. Tots aquests excessos ja no ens sorprenen als partits nacionalistes. No endebades forma part de la seva pròpia essència: la imposició cultural i el messianisme. El que resulta molt més sorprenent es que un partit suposadament socialista, com és el PSC, sigui el gran abanderat del control de la societat, i proposi per a les properes eleccions municipals la generalització de l’ordenança cívica de Barcelona, el més gran atemptat contra la llibertat que hem conegut des de la caiguda del mur de Berlín. Ens intenten vendre com a civisme la pura submissió. Confonen convivència amb disciplina. Confonen diversitat amb uniformitat. I el que és encara més greu, son capaços d’enarborar la paraula “tolerància� a la vegada que proclamen a tort i a dret la famosa “tolerància zero�. A una societat moderna, il•lustrada i plural, s’han d’aprendre a acceptar i tolerar (Sr. Hereu, apunti bé aquesta paraula) les diferents concepcions vitals que tot ciutadà, lliurement, pot escollir. La convivència no és l’acceptació d’un esquema preestablert i igual per a tothom, si no precisament la capacitat per fer possible la coexistència de models de vida molt diferents, en igualtat de condicions; de deures, sí, però també de drets. Albert Roig. President del Consell General de Ciutadans - Partit de la Ciutadania.
Mira també: http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=3385
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more