Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Reforma de la Seguretat Social: retard en la jubilació i pensions més baixes
04 feb 2007
L´autor explica en aquest article les conseqüències que tindrà per a les treballadores i treballadors la darrera reforma de la Seguretat Social

http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=13&id_article=297
Ãlex Tisminetzky



El 13 de juliol de 2006 el Ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, i els representants de les patronals CEOE i la CEPYME i dels sindicats CCOO i UGT van signar al Palau de la Moncloa de Madrid una nova reforma de la Seguretat Social.


El text és el resultat dâuna llarga negociació entre aquests agents socials, i que pel camí ha deixat amplis sectors que sâhan mostrat crítics amb les reformes pactades. En el món sindical un important sector de CCOO ha vingut a sumar-se al rebuig tradicional a aquests pactes de CGT, CNT, Co.bas, IAC o la Intersindical-CSC. Concretament només el 57% de Consell Confederal de CCOO va votar afirmativament a la reforma, que ha rebut crítiques dâimportants branques dins el sindicat, com el Metall o Químiques.


El pacte afronta una reforma global de diferents aspectes de la Seguretat Social, incidint principalment en les prestacions per jubilació, viduïtat i incapacitat, realitats que afecten a àmplies capes de la societat.



La Jubilació

La pensió i els diferents tipus de jubilació han estat un dels principals àmbits de la reforma. Els canvis han afectat el període mínim de cotització, la jubilació parcial i la incentivació de la jubilació amb més de 65 anys.

En el període mínim de cotització per optar a la jubilació, la reforma augmenta en 775 dies (més de dos anys) la cotització exigida per percebre la pensió contributiva de jubilació, passant dels antics 4.700 dies (ja que sâassimilaven les cotitzacions de les pagues extra) als actuals 5.475 dies (exactament 15 anys). Aquest enduriment dels requisits afectarà principalment als col·lectius de dones i els treballadors immigrants nacionalitzats, que pateixen la majoria de contractes temporals, parcials o en lâeconomia submergida, i acostumen a arribar a lâedat de jubilació amb períodes curts de cotització.



La Jubilació Parcial

La jubilació parcial, creada per preservar els drets dels treballadors en processos dâacomiadaments col·lectius, ha estat un altre dels àmbits afectat per la reforma amb un enduriment general dels requisits per accedir-hi. En gran part dels expedients de regulació dels darrers anys sâha utilitzat aquesta modalitat de la jubilació que beneficiava els treballadors al poder avançar als 60 anys la jubilació mantenint la cotització i la pensió de jubilació ordinària, establerta als 65 anys.

Lâenduriment en els requisits de la jubilació parcial ha consistit en lâaugment de lâedat mínima dels 60 als 61 anys (mantenint els 60 anys pels treballadors âmutualistesâ?, els que han cotitzat abans de 1967); a més, és redueix el percentatge màxim de limitació de la jornada de jubilació parcial del 85% al 75%, sâaugmenta el període mínim de cotització exigit per accedir-hi de 15 a 30 anys i és demanen 6 anys dâantiguitat a la mateixa empresa.

Aquesta reforma de la jubilació anticipada afectarà en gran mesura als treballadors de grans empreses dels cinturons industrials, i des dâaquesta perspectiva sâha dâentendre les fortes crítiques internes dins CCOO que ha rebut el pacte. Els treballadors que és vegin afectats per processos dâexpedients de regulació en les edats âcrítiquesâ? al voltant dels 60 anys veuran reduïdes les possibilitats dâaccedir a una jubilació ordinària, i possiblement en els propers anys un important col·lectiu de treballadors veurà minvada les seves prestacions de jubilació.

Finalment la reforma, seguint les línies marcades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, incentiva la prolongació de la jubilació més enllà dels 65 anys, incrementant la pensió entre un 2% i 3% cada any a partir dels 65 anys.



La pensió de viduïtat

Les ajudes a la viduïtat ha estat un dels aspectes més publicitats des dels signants del pacte de reforma de la Seguretat Social, subratllant el nou reconeixement de les prestacions a les parelles de fet, només sol·licitant ara el requisit de la convivència acreditada o fills comuns, i que restaven excloses fins ara dâaquestes prestacions.

Però lâacord inclou un apartat que no ha estat casi publicitat, i que tindrà repercussions en lâadquisició dâaquesta pensió dâenorme importància per la situació dâespecial risc social que protegeix. La reforma transforma la fins ara pensió de viduïtat de caràcter objectiu, on el beneficiari en tenia dret només per la contribució anterior del causant, per fer dependre actualment la pensió del grau de dependència dels familiars respecte dels ingressos del causant difunt. Concretament, sâexigeix demostrar una dependència econòmica del supervivent beneficiari que oscil·la entre el 50% i el 75% respecte els ingressos del familiar difunt, a més de sol·licitar un mínim de dos anys de vincle conjugal en el cas del matrimoni i una constatació dâuna convivència mútua, estable i notòria, en el cas de les parelles de fet.

Aquesta transformació en el caràcter de la pensió de viduïtat endurirà considerablement els requisits per accedir-hi, reduint els beneficiaris i deixant sense protecció social sectors que fins ara gaudien de la prestació.

Com a exemple il·lustratiu podem analitzar el cas dâuna esposa vídua dâun treballador que ha cotitzat 30 anys, i que alhora sigui treballadora. Fins la reforma la vídua seria beneficiària de la pensió de viduïtat, mentre que després de la reforma hauria de demostrar que els seus ingressos depenen fins a un 50% dels del difunt, i si no fos així no en seria beneficiaria.



La incapacitat permanent

En aquest àmbit lâacord declara que el seu objectiu és evitar que la incapacitat permanent és converteixi en una via dâaccés a la pensió de persones amb cotitzacions insuficients. Amb lâargumentació dâevitar aquest frau, en comptes de millorar els serveis mèdics i de reinserció professional sâestructura un nou mecanisme de càlcul de les diferents pensions de incapacitat permanent per malaltia comuna a través dâaugmentar la dependència de la quantia de la pensió respecte a les anteriors cotitzacions del treballador. Aquest nou mecanisme que encara ha de desenvolupar-se reglamentàriament significarà una més que probable reducció de les pensions dâincapacitat per molts treballadors incapacitats de forma total o absoluta per la seva feina, però que hagin cotitzat pocs anys en el conjunt de la seva vida laboral.

Fins lâactualitat el càlcul de la quantia dâaquestes pensió per malaltia comuna venia donat per la cotització als darrers 8 anys des de la declaració de la incapacitat permanent. Amb la nova reforma és determina la base reguladora respecte del conjunt de la vida laboral i és fa dependre la quantitat a percebre al mecanisme de càlcul de la jubilació (per lâarticle 163 LGSS), el que amb tota probabilitat en desenvolupar-se la llei representarà la introducció de la necessitat dâuns anys mínims de cotització per a poder percebre la pensió dâincapacitat en la seva totalitat, i una reducció paulatina dâaquesta segons els anys de cotització.

A tall dâexemple podem analitzar el cas dâun treballador que és declarat en situació de incapacitat permanent absoluta als 55 anys amb 12 anys cotitzats durant els darrers anys. Amb la antiga regulació cobraria directament el 100% de la seva base reguladora en el moment de ser declarat incapacitat, però amb el nou pacte sâobre la possibilitat de que vegi considerablement reduïdes les seves prestacions. Amb el nou mecanisme de càlcul és consideraria que el treballador ha cotitzat 22 anys (12 anys cotitzats més 10 que li falten per jubilar-se i és consideren cotitzats), restant-li 13 per a la cotització de 35 anys que la pensió de jubilació estableix per percebre el 100%. Si el desenvolupament reglamentari equiparés la pensió de incapacitat amb la de jubilació aquest treballador reduiria la seva prestació al 71% de la seva base reguladora.




Conclusions

La Seguretat Social a lâEstat espanyol ha viscut en les darreres dècades diverses reformes, ja des dels famosos Pactes de la Moncloa de finals dels anys 1970. En cada una de les modificacions legals els mateixos agents socials signants (Govern, patronals i sindicats CCOO i UGT) han argumentat els canvis sobre la base dâunes suposades âmilloresâ? difícilment apreciables. Alhora han defensat les continues retallades en prestacions i drets socials apel·lant a la âresponsabilitatâ? de la ciutadania per contenir un suposat dèficit públic de la seguretat social -que només perceben les visions més catastrofistes i conservadores-, i fer per fi âsostenibleâ? el sistema.

Aquesta tendència continuada a lâenduriment de les condicions per a percebre prestacions i a la seva reducció paulatina ha tingut en els darrers anys una preocupant acceleració amb lâestablert als Pactes de Toledo de 1995 i lâ Informe de la Comissió Europea de 2003. La filosofia de fons dâaquesta tendència, marcada a nivell internacional pel FMI, és aconseguir en el marc europeu retardar al màxim lâedat de jubilació per augmentar les cotitzacions, endurir les condicions per accedir a les pensions per reduir-ne les persones beneficiaries i disminuir la quantitat a percebre de les prestacions dâatur, jubilació, viduïtat o incapacitat. En definitiva, per a la majoria de la població significa treballar més anys per percebre menys prestacions.

Alhora, i en les mateixes reformes legals és van reduint les aportacions empresarials als fons de la Seguretat Social, mentre any rera any fins i tot els informes més conservadors coincideixen en que el sistema de la Seguretat Social està garantit a lâEstat espanyol com a mínim per a tres dècades.

En definitiva, podem concloure que en el camp de la Seguretat Social no estem presenciant un litigi merament tècnic, sinó sâestà lliurant una veritable batalla política i social. Les enormes despeses publicitàries dels despatxos de premsa oficials no poden amagar que en aquesta darrera reforma no és busca fer sostenible un sistema que tots els informes ja demostren que ho és, sinó que té com a objectiu anar modificant el repartiment de la riquesa social en detriment de la majoria de la població. I les principals víctimes dâaquestes reformes i dâaquestes noves polítiques seran un altre cop les capes més desfavorides de la societat - dones, immigrants i treballadors precaris en general- i també, perquè no dir-ho, els oblidats conceptes de la solidaritat i la redistribució social de la riquesa.


---


Article publicat a la revista "La Circular" del Col·lectiu Ronda, número 3 del 2006.
Mira també:
http://fabrica.cat

This work is in the public domain
Sindicat