Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: globalització neoliberal
Els diners no són el més important? (homo economicus)
per Cesar Umanzor Estrada	03 feb 2007
De ben segur que tots hem sentit o inclús pronunciat aquesta frase més d’una vegada al llarg de la nostra vida, al fer-ho segurament també ens ho creiem, prioritzem el que ens sembla més important davant dels diners; però, si hi profunditzem una mica, ens adonem que realment, en aquesta societat, es prioritza els diners davant de la vida.
Els diners no són el més important. De ben segur que tots hem sentit o inclús pronunciat aquesta frase més d’una vegada al llarg de la nostra vida, al fer-ho segurament també ens ho creiem, prioritzem el que ens sembla més important davant dels diners; però, si hi profunditzem una mica, ens adonem que realment, en aquesta societat, es prioritza els diners davant de la vida. Considerem com a bona vida o com a moments feliços quan no treballem, disfrutem del lleure i de l’oci, o ens estem amb les persones estimades, però invertim molt més temps a treballar, consumir, pagar, etc. Diariament invertim en anar a treballar entre 10 i 11 hores, l’equivalent a 55 hores setmanals, a més, com que treballar ens cansa, hem de dormir, segons els metges, un mínim de 8 hores diàries, és a dir, 56 hores setmanals; si hi afegim el temps que gastem en consumir, pagar factures, fer la comptabilitat i les previsions,etc. Arribem a la conclusió de que de les 168 hores que té una setmana, tan sols en disfrutem prop de 15. Si sigués cert que els diners no són el més important no hi dedicaríem el 90% de la nostra vida. Des que som petits que veiem per tot arreu preu de les coses, sabem que els pares no han d’estar treballant per poder pagar la hipoteca, les lletres del cotxe i les factures de casa, encenem la televisió i veiem programes on els concursants s’estirarien dels cabells entre ells per aconseguir un munt de diners que els solucionaran la vida, veiem pel•lícules on el protagonista arrisca la vida fins a les conseqüències fatals per aconseguir un munt de diners que el faran ser la persona més feliç del món… El capitalisme i el constant anunci subliminal de que els diners ens faran més feliços, han aconseguit que l’homo sàpiens deribi a l’homo econòmicus , l’evolució de la nova espècie a la qual pertanyem; ja al 1776 Adam Smith en parlava en el llibre II de la riquesa de les nacions. L’home com a espècie animal s’ha extingit, hem deribat a una altra espècie, totalment domada per la societat que nosaltres mateixos hem creat; s’han perdut tots els instints que com animals hauríem desenvolupat. Tan sols podem considerar autènticament desenvolupats als homes de l’Àfrica profunda, que visquent totalment aïllats de la corrossió d’occident han acabat de desenvolupar-se com a espècie. Mentre que ells porten generacions de desenvolupament dels músculs i dels sentits, a l’occident l’home ha acabat deteriorant degut a les comoditats. A què ens porta aquest neolliberalisme que avança a velocitats vertiginoses? Amb el desig de que mai acabem per extingir l’home lliure. Cesar Umanzor Estrada
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more