Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[IRLANDA] Creix la divisió del moviment republicà irlandès
per Free Derry	29 gen 2007
L´actual situació del moviment republicà irlandès Ens trobem davant un moment especialment delicat pel moviment republicà a Irlanda del nord. El procés de pau en negociació a Escòcia per part dels governs britànic i irlandès i els líders de les diverses forces polítiques d´ambdues comunitats, entre ells el Sinn Féin, està aixecant molts recels per part de les bases del partit i altres faccions del moviment republicà, com són el 32 Counties Sovereignty Movement (Moviment per la sobirania dels 32 comtats), braç polític del Real IRA o el Irish Republican Socialist Party, braç polític de l´INLA (Irish National Liberation Army), branca escindida de l´IRA el 1972. Actualment, el punt més delicat del procés s´ha situat en l´exigència, per part de la comunitat unionista i de l´autoritat britànica, del reconeixement republicà de la Policia de l´Ulster (PSNI), com a condició fonamental pel restabliment de l´autonomia nord-irlandesa. La cúpula del Sinn Féin es mostrava disposada a cedir en aquest aspecte, acabant amb els 84 anys de no reconeixement de cap de les forces britàniques d´ocupació. Finalment, ahir es va produir la votació a Dublin entre tots els afiliats del Sinn Féin, els quals, majoritariament, van votar favorablement a l´estratègia de la cúpula del partit. El cos policial, a partir de l´inici de les converses de pau, ha intentat fer un rentat de cara, que ha inclós un canvi de nom (abans era conegut com a Royal Ulster Constabulary-RUC). La comunitat republicana mai abans havia acceptat la legitimitat del RUC, degut als abusos que aquest cos ha comès durant tots aquests anys. A més d´haver comès assassinats abolutament injustificables, entre ells la mort d´infants, un recent informe d´una comissió encapçalada per l´inspectora Nuala O'Loan, ha demostrat la col•laboració del RUC amb l´UVF (principal grup paramilitar unionista) en la permisivitat i fins i tot l´elaboració d´atemptats contra el moviment republicà, així com la comesa d´altres delictes com extorsions, intimidacions, tràfic de drogues, etc...a la dècada dels noranta. Tot i això, pel govern britànic, s´han près les suficients mesures per l´erradicació d´aquestes pràctiques i considera que aquests fets són propis de la policia del passat (RUC) i no pas de l´actual Police Service of Nothern Ireland (PSNI). Les declaracions de l´executiu britànic no han servit per convèncer a alguns sectors del moviment republicà, el qual es pregunta com és possible que aquest canvi s´hagi produït quan cap membre de l´anterior RUC ha estat inhabilitat per aquests fets i tots continuen en actiu al nou PSNI. A més, el govern, després de la publicació de l´informe, ha hagut de reconèixer que aquests delictes no han sigut un fet aïllat i ha deixat entreveure la possibilitat de que aquestes “irregularitats� s´hagin estat cometent també en dècades anteriors. Per a bona part de la comunitat republicana, aquest fet suposa el reconeixement oficial de que ha existit la guerra bruta contra l´IRA. Reconèixer la legitimitat de la “nova� policia és especialment inacceptable pels familiars de totes les persones que han perdut la vida en el conflicte a mans dels RUC o els paramilitars unionistes, així com pels POW´s (Prisoners of War) i els seus familiars, ja que cedir precisament en aquest aspecte significaria la claudicació i la inutilitat de bona part de la lluita passada, però a més a més, aquest reconeixement és rebutjat per molts pel fet que suposa el començament de l´acceptació de la “legalitat� britànica en territori irlandès. Les mostres de ràbia no s´han fet esperar. A Derry furgons policials han rebut diversos atacs durant aquesta setmana. Sembla ser que la divisió que afecta al moviment republicà irlandès és cada vegada més profunda, i es vertebra principalment en dues postures enfrontades. Per una banda, els que pensen que no es pot mirar enrera i s’ha d’avançar en el procés de pau, el qual ha de comportar certes concessions, aquesta és la posició de la cúpula del Sinn Féin i del partit nacionalista més moderat, l’SDLP. Per altra banda, la postura del 32 Counties Sovereignty Movement, l’IRSP (Irish Republican Socialist Party), els familiars dels morts, presos i part de les bases del Sinn Féin, etc... que consideren inacceptable el reconeixement del PSNI i consideren excesives les exigències britàniques, tot denunciant que la gran majoria de cessions en el procés de pau són provenen del costat republicà.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more