Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Quines «noves» reformes socials?
per sindicat	27 des 2006
La Mesa de Reforma de la Seguretat Social, on participen els sindicats UGTCCOO, la CEOE i el govern del PSOE, han presentat com un gran «pacte social» la nova reforma de la Seguretat Social. Una vegada més, la seva política no gira a l’entorn d’assegurar un sistema just i per a tots, sinó a buscar solucions que tendeixin a asegurar els drets del lliure mercat
Des de la Coordinadora Obrera Sindical, sindicat de classe treballadora dels Països Catalans, valorem molt negativament aquesta nova reforma, ja que accentua les greus retallades efectuades en les reformes anteriors, les de 1997 i 2001, fonamentalment, i sobretot perquè aquest tipus de mesures s’intenten justificar argumentant una futura fallida del sistema de pensions públiques, en l’horitzó del 2015. Per això i, entre d’altres coses, no s’ha recordat en cap moment que la Seguretat Social va tenir superàvit els darrers anys i que bona part d’aquest superàvit està essent utilitzat per cobrir despeses que s’haurien d’afrontar amb els fons de l’Estat. Aquesta Nova Reforma de la Seguretat Social (que cal enquadrar dins del marc de la nova línia de polítiques ultraliberals marcada per la reglamentació europea i que als Estats espanyol i francès troba el seu reflex en les noves reformes laborals, reformes de la funció pública, del CPE, privatitzacions…), significa la legalització de majors i molt més greus entrebancs a l’accés a la pensió durament guanyada per les treballadores i els treballadors, rebaixant les quantitats a percebre de les noves pensions i retardant l’edat efectiva de jubilació. Curiosament, la UGT, que es va negar a signar la reforma del 2001, pequè li semblava negativa, i signa aquesta, que ho és molt més (consulteu el nostre document «La Nova Reforma Laboral. Cap a una reforma laboral permanent»). Cenyint-nos a aspectes concrets d’aquesta darrera reforma, volem remarcar els punts següents com els més negatius: a. L’ampliació del nombre d’anys per tenir accés a una pensió, passant dels fins ara tretze anys necessaris cotitzats, als 15 anys efectius (5.475 dies). I això ho aproven (CCOO i UGT) malgrat l’existència de jurisprudència que reconeixia les pagues extraordinàries com a dies cotitzats, pel que feia al càlcul del nombre d’anys cotitzats per tenir dret a pensió, que ara amplien. A més, amb aquesta mesura s’impedirà que, com succeïa fins ara, hi hagi treballadores i treballadors que havent cotitzat 12,8 anys (o 4.700 dies) puguin cobrar pensióm, situació en la qual es troba actualment més del 3% de les treballadores i dels treballadors dels Països Catalans. b. Els contractes a temps parcial. Aquesta modificació afectarà fonamentalment les dones (però també i cada cop més les generacions de treballadors més joves), que són les que majoritàriament pateixen aquest tipus de contracte. Així, les persones contractades a temps parcial hauran de cotitzar uns 20 anys. Això marca una gravíssima discriminació per a les dones i per al jovent, en legalitzar de facto la vella situació de discriminació patida per les treballadores i els joves treballadors, alhota que s'asseguren, a més, la reducció de la quantitat de pensions a pagar, ja que en pocs anys els contractes a temps parcial seran la majoria. Seguint aquesta argumentació, i lògicament, tampoc consideren la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol que, en algunes sentències, equiparava el dia treballat amb dia cotitzat. En definitiva, amplien encara més el temps a cotitzar, amb què dificulten més l’accés a la pensió. c. Es manté l’exigència que dels 15 anys a cotitzar, dos siguin en els darrers 15 anys anteriors a la jubilació, la qual cosa torna a perjudicar les treballadores, ja que són les que majoritàriament abandonen el mercat laboral, en la majoria dels casos per tenir cura dels fills, néts o familiars grans, ja que les privatitzacions, o directament la inexistència de serveis socials, i l’estructura patriarcal de la nostra societat les obliguen a fer-ho. d. La jubilació parcial. Moltes treballadores i treballadors s’estaven acollint a aquesta possibilitat i fins i tot estava recollida en nombrosos convenis col·lectius. Tampoc oblidem que a casa nostra, CCOO i UGT agafaven aquesta alternativa com a única possible en tots els tancaments i regularitzacions que estem patint. Havien de tenir 60 anys, portar 15 anys cotitzats i es podia arribar al 85% de sou, sense pèrdua de la quantia de la seva pensió futura, sempre que fos substituït/-ïda per una treballadora o treballador amb un contracte de relleu. Ara s’exigeix que tinguin 61 anys i la reducció de jornada-salari no pot ser superior al 75% (per tant, es cobrarà menys encara). És a dir, davant dels 60 anys actuals, els i les treballadores que vulguin jubilar-se parcialment hauran de tenir 61 anys, 6 anys d’antiguitat a l’empresa i 30 anys de cotització (aquest requisit es començarà a exigir un cop passin uns pocs anys d’aplicació de la reforma). Als convenis col·lectius i acords d’empresa amb jubilació parcial regulada, es mantindran els requisits actuals fins a la fi de la seva vigència o, almenys, fins al 2010. e. Les pensions de viduïtat. Fins ara es reconeixia com un dret efectiu l’accés a aquesta mena de pensions, en funció de la cotització a la Seguretat Social. Ara es converteix en una renda de substitució, de compensació, que es concedirà segons el grau de dependència econòmica que tingui la família respecte a la persona morta. f. S’incentiva la jubilació més enllà dels 65 anys i amb aquesta finalitat la pensió a totes aquelles treballadores i treballadors que es jubilen amb 66 anys o més, la qual cosa repercutirà molt negativament en l’accés del jovent treballador al mercat laboral en unes condicions mínimament dignes. g. D’altra banda, s’endureix la regulació de la incapacitat permanent per evitar que sigui una via d’accés a la protecció social en carreres de cotització insuficients, mentre que la pensió d’incapacitat temporal es cobrarà encara que s’extingeixi el contracte laboral del treballador. h. Per als empresaris, una de les mesures més beneficioses és que, amb la reforma, s’abaratiran les seves despeses per mantenir a l’empresa els treballadors que, amb cinc anys d’antiguitat, tinguen 59 anys d’edat. En aquests casos, la Seguretat Social finançarà el 40% de les cotitzacions. Fins ara, Treball només finançava part de les cotitzacions d'aquells treballadors que, portant almenys cinc anys a l’empresa, tinguessin entre 60 i 64 anys (amb 60 anys, la Seguretat Social pagava el 50% de les cotitzacions i amb 64 anys, el 90%). Amb la contrareforma, aquesta cobertura s’amplia, afegint-hi la franja de 59 anys i fins i tot obrint la porta que, en funció dels comptes del sistema, aquesta escala pugui iniciar-se als 55 anys. Des de la COS entenem que les miserables justificacions d’aquests tipus de mesures s’han d’enquadrar en l’absoluta rendició de CCOO i UGT davant la patronal i en l’excel·lent servei que el POSE li està fent al capital espanyol, fent-ho servir tot plegat com una forma de posar la por al cos de totes les treballadores i els treballadors davant una possible futura fallida del sistema de pensions, en l’horitzó del 2015. Per això, s'obliden de recordar davant dels mitjans de comunicació del règim, que la Seguretat Social va tenir en els darrers anys un superàvit més que important i que bona part d’aquest superàvit està essent utilitzat per cobrir despeses a les quals caldria fer front amb els fons de l’Estat. És a dir, el percentatge que ens dedueixen de les nostres nòmines tots els mesos per a la caixa general de la Seguretat Social, en lloc de retornar a nosaltres mitjançant més i millor atenció social, el redistribueixen segons els seus interessos (trens d’alta velocitat, campanyes publicitàries, visites papals…), per garantir-se així noves fonts d’acumulació de beneficis per a les seves butxaques. Així mateix, denunciem l’actitud i els actes directament mafiosos de CCOO i UGT, que signant aquest tipus d’acords busquen garrantir-se les seves cadires i estructures, en contra del que diuen defensar. En el fons aquests acords cerquen de potenciar els fons privats de pensions, fons on també tenen interessos aquests sindicats, ja que han constituït una entitat que es dedica a la gestió d’aquests fons privats. Es tracta d'un posicionament que no ha de sorprendre ningú, car CCOO ha estat donant suport sistemàticament tots els acords que incideixen en polítiques liberals i que mantenen una pràctica de col·laboració constant, més o menys encoberta en funció de qui hi hagi al govern espanyol. Un exemple? L’assistència de Fidalgo, secretari general de CCOO, a unes jornades organitzades per la FAES, entitat d’extrema dreta espanyola presidida per José María Aznar, per parlar de les bondats d’aquesta reforma. En voleu més? L’estratègia neoliberal espanyola, amb el vist-i-plau dels anomenats grans sindicats, se basa en l’especulació pura i dura, i aquesta especulació afecta no només el territori sinó també les persones que hi vivim, que caiem en la més absoluta de les precarietats. És en aquest context que tenim dret a decidir, com a treballadors i com a poble. Gonçal Bravo i Reig Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more