Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[Girona - 2006] Marxa de torxes per les preses i presos polítics '06
per celranenc	25 des 2006
El passat dissabte 23 de desembre una seixantena de persones van omplir de foc i silenci els carrers i plaçes del centre de Girona, per denunciar la situació dels presos i preses polítiques catalanes i exigir-ne la amnistía. La marxa va recòrrer els carrrers més cèntrics de la ciutat i va quedar desconvocada amb la lectura d'un manifest i el cant dels segadors.
Manifest: Són 5 anys els que consecutivament portem manifestant-nos amb torxes pels voltants del dia de Nadal, reclamant que els presos polítics catalans tornin a casa, i que ho facin en llibertat. Tants anys com nadals porten presos lluny de casa, lluny de les seves famílies i amigues, lluny del seu entorn social. I ho fem així, amb torxes, amb foc, en la foscor i de forma descentralitzada. Amb el foc el que ens crema la ràbia i la impotència davant judicis en tribunals excepcionals, tortures amparades per la llei Antiterrorista i arbitrarietats de carcellers i jutges de vigilància penitenciària. En la foscor, com en la que viuen elles i ells la seva vida, en presons de màxima seguretat, en ce.les d’aïllament, en espais socialment destructius, amb l’angoixa dels possibles accidents de trànsit del pare, la companya o el fill camí d’unes presons a més de 300, de 500 o de 1000 quilòmetres. Descentralitzadament, com la seva dispersió, que els allunya de les seves famílies i entorns socials, així com de la resta de presos polítics en lluita. Així nosaltres ens dispersem amb ells, per recollir la vostra solidaritat arreu dels Països Catalans i fer-la arribar a Picassent, Zuera, Albacete o París. Així, mobilitzant-nos un cop més, reclamant allò que els pertoca, el reagrupament del col.lectiu de presos i el dret a tenir interlocució política en el procés de pau que els ha de permetre l’amnistia. Caminant un cop més per places i carrers il.luminant la foscor, trencant-la per poder trencar el silenci i la manipulació, fent arribar aquesta llum de solidaritat i escalfor a cada company pres i a les seves famílies. Perquè la seva injustícia quotidiana ens reafirma en la lluita, perquè la nostra solidaritat és l’arma d’atac contra el silenci, perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran creure. Perquè la lluita segueix essent l'únic camí. Perquè més enllà de ser paraules buides, la nostra denúncia va carregada amb il·lusions segrestades i somriures absents. La nostra paraula apunta decidida als i les culpables, als i les indiferents amb tota la ràbia i odi amb què pot expressar-se la veu d'un poble sotmès que no vol rendir-se encara que li costi el preu en vides, clandestines o confinades. La nostra paraula és només això, i tant com això. Raó i paraula que, de nou, s'agermanen per entendrir, un any més, aquesta terra erma; per endurir les nostres voluntats; per acompanyar les nostres companyes tancades; per ferir (amb tot el mal que es pugui) la infàmia còmplice que gira la cara com si res no l'afectés; per demostrar un cop més, entre l'Onyar i el consum, que aquest poble no es rendeix. Que ho sentin a Madrid, a París i a Brusel·les: no lluitem per perdre. Llibertat preses i presos polítics catalans. Visca la terra. RESCAT Girona 2006
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more