IDEOLOGIES sense fons - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: altres temes
IDEOLOGIES sense fons
per un	11 des 2006
Aquest article tracta d'acostar-se a l'àmbit de la impostura i de la farsa en les minories socials en aparença més compromeses amb el canvi social. Ens centrarem en un grup social específicament: la joventut, i en dos dels moviments antagonistes actuals amb una major visibilitat social i ressò mediàtic: l'antiglobalització i l'okupació.
â��Personalment, penso que si arraconÃ©ssim tot el que Ã©s folklore revolucionari â��iconografia, referents centenaris, etc.â�� ens adonarÃem que les diferents ideologies anticapitalistes tenim molts anys per davant d'avanÃ§ en paralÂ·lelâ�? (Francesc Ribera â��Titotâ�?, Catalunya , juliol-agost 2005). Sembla ja un lloc comÃº afirmar que la societat actual s'encarrega del foment d'una cultura de l'aparenÃ§a, d'allÃ² que Ã©s banal i superficial. Dins d'aquesta estratÃ¨gia, els mitjans de comunicaciÃ³, especialment la televisiÃ³, hi juguen un paper clau. Ens inciten a estar preocupats per l'opiniÃ³ dels altres i hem d'estar alhora obsessionats per millorar la nostra imatge externa. L'individualisme hedonista i personalitzat s'ha tornat legÃtim i ja no troba oposiciÃ³ (G. Lipovetsky). La revista d'educaciÃ³ â��Escola Catalanaâ�? dedica en el seu nÃºmero de marÃ§ (nÃºm. 428) un dossier a l'Â«espectacle de la mentidaÂ». El refrany popular diu que â��s'atrapa abans un mentider que un coixâ�?, perÃ² tal com estÃ muntada la nostra estructura social Ã©s molt difÃcil atrapar els mentiders. Convivim amb la impostura i sovint no en som conscients, immersos com estem en un mÃ³n que s'ha bastit sobre un titÃ nic sistema de poder, consum, influÃ¨ncia i aparenÃ§a. Sovint acusem als polÃtics, als empresaris, als periodistes o als cossos repressius de mentiders i manipuladors, perÃ², en comptades ocasions, fem autocrÃtica i tenim la capacitat d'aplicar-nos a nosaltres mateixos com a colÂ·lectius i com a individualitats l'exigÃ¨ncia i la puresa que demandem a les diferents instÃ ncies del poder. Els grups com a tals sÃ³n percebuts per mitjÃ del sÃmbols que els expressen (J. F. Mira). L'antropÃ²leg francÃ¨s LÃ©vi-Strauss assenyalava l'Ãºs de diferÃ¨ncies en societats tribals entre objectes naturals per marcar les diferÃ¨ncies entre els grups humans. En la nostra societat, el capitalisme postmodern ha passat a dependre d'un pÃºblic heterogeni en les demandes d'estils de vida. El desgavell emocional de la joventut es tradueix en un eclÃ¨ctic embull de sÃmbols. S'empra tot tipus de sÃmbol al servei de la ideologia del comercialisme. En la societat del simulacre aparentar Ã©s ser. La protesta com a entreteniment Vicente VerdÃº al â��El estilo del mundoâ�? (Anagrama, 2003) denuncia que la cultura de l'entreteniment pueril arriba fins i tot a les prÃ ctiques militants de moviments teÃ²ricament d'oposiciÃ³ al sistema capitalista. Aquest sociÃ²leg assenyala que â��els efectes de la globalitzaciÃ³ han estat trÃ gics per a milions de persones, perÃ² a Barcelona les manifestacions antiglobalitzaciÃ³ plantejaren els enfrontaments davant del Consell d'Europa (15 de marÃ§ de 2002) amb el segÃ¼ent programa d'actes: 9 h: â��Pedalada intergalÃ ctica.' 9.30 h: â��CaÃ§a de lobbies (contra els grups de pressiÃ³).' 11 h: â��Pintada d'un mural zapatista.' 16.30 h: â��Repartiment de crispetes transgÃ¨niques.' 18 h: â��Circ per denunciar el circ gris i criminal de l'imperi global.' Els rebels es conduÃ¯en com a nens i s'expressaven com a pÃ rvuls, desfilaven disfressats de pirates o pallassos i tocaven els timbals, ballaven o cantaven en una atmosfera que recordava un aniversari escolarâ�? (p. 49). Miguel AmorÃ³s al seu llibre â��Golpes y contragolpesâ�? (pepitas de calabaza, 2005), recull de diferents textos d'aquest autor, trobem l'article â��El ocaso de la revueltaâ�? (pÃ gs. 53-81) una dura crÃtica a l'anomenat moviment antiglobalitzaciÃ³, un moviment que pretÃ©n reformar el capital en lloc d'abolir-lo: â��En esta Ã©poca extraÃ±a, de gentes desarraigadas e individuos aislados; en Ã©sta Ã©poca vacÃa y decadente, proclive por sÃ sola al desorden y la anomia, donde la revuelta ya no es lo que era, una legiÃ³n de Gandhis profesionales predican a una masa de hombres apocados, aturdidos y asustadizos, una curiosa concepciÃ³n del combate social que reposa en la peregrina idea de la protesta sin alteraciÃ³n del orden, de la oposiciÃ³n sin enfrentamientoâ�? (pÃ g. 55). La GeneraciÃ³ Play-Station ha arribat a la universitat. Divertir-se fins a morir. En aÃ§Ã² consisteix l'educaciÃ³ real que ara funciona. La indÃºstria cultural ha convertit l'educaciÃ³ en un divertiment. Ara arriben els nous bÃ rbars. Es genera un nou barbarisme social: desconeixement de la histÃ²ria, no saben si va ser abans l'Imperi RomÃ o la RevoluciÃ³ Francesa , a mÃ©s de la inexistÃ¨ncia d'hÃ bits de lectura i escriptura (J. R. Capella, El PaÃs , 7-7-05, pÃ g. 42). La majoria dels joves i adolescents tenen avui una baixa socialitzaciÃ³ polÃtica. No obstant aixÃ², a la recerca de la identitat, alguns poden anomenar-se anarquistes, feixistes, nacionalsocialistes, radicals independentistes... identitats que es construeixen en un procÃ©s de confrontaciÃ³, doncs, per un conjunt de raons biolÃ²gico-vitals-existencialistes, en aquesta etapa de la seua vida es reafirmen en la mesura que ataquen. PerÃ² darrere d'aquestes confrontacions ideolÃ²giques no hi ha doctrina, diuen els experts, sinÃ³ una renovaciÃ³ de dogmes que els permeten sentir-se segurs. Un adolescent inquiet i sense recursos s'apunta fÃ cilment a discursos simplificats, pot formar perfectament les tropes de xoc de moviments estÃ¨ticament radicals (bandes de skins heads, bandes juvenils tipus lating kings, hooligans, okupes, etc.). Com a exemple representatiu d'aquestes pseudoideologies i dels seus practicants podrien parlar de la degeneraciÃ³ d'alguns membres i â��colÂ·lectiusâ�? del moviment okupa. Ã�bviament, aquesta crÃtica seria tambÃ© extensible a membres d'altres colÂ·lectius radicals tant de dreta com d'esquerra. En importants ciutats europees (BerlÃn, Barcelona, Londres, Roma, etc) s'estÃ©n una prÃ ctica d'okupaciÃ³ que ben poc tÃ© a veure amb les legÃtimes aspiracions d'un moviment originÃ riament anticapitalista i practicant de la desobediÃ¨ncia civil. Es tracta d'un turisme okupa avant la lettre lligat a una estÃ¨tica i a un mode de vida tan aparentment rupturista com profundament representatiu dels valors hegemÃ²nics de la societat capitalista postmoderna (culte a la vida rÃ pida, a la joventut, al consum, a l'estÃ¨tica, etc.). Un nihilisme emmascarat baix el paraigÃ¼es d'un anarquisme de postal. El succedani d'okupaciÃ³ marginal es porta a terme a cÃ rrec d'individus que no aporten res a la societat alternativa que diuen aspirar, es caracteritza per la nulÂ·la implicaciÃ³ amb l'entorn i amb les lluites que es desenvolupen, a mÃ©s de convertir-se sovint en un problema d'ordre pÃºblic, ja que sovint a les suposades kases okupades l'Ãºnica activitat visible socialment Ã©s la celebraciÃ³ de festes maratonianes caracteritzades per la prÃ ctica d'una cultura de l'excÃ©s i del risc. En una societat occidental mancada de punts de referÃ¨ncia i d'ideologies fortes s'opta per un model de vida que ho nega tot: sÃ³n els anti-tot, individualistes acÃ¨rrims, narcisistes camuflats abanderats d'un anticapitalisme tot a cent. De fet, practiquen una no ideologia, basada en un sola paraula, â��noâ�?. Lliguen amb una cultura efÃmera, festiva, mentre l'okupa clÃ ssic, tradicional, acostuma a tenir una ideologia mÃ©s treballada i un mode de vida mÃ©s coherent amb l'ideal de societat al que aspiren. Diferents modalitats d'okupaciÃ³ es barregen i resulta complicat destriar el gra de la palla. L'assimilaciÃ³ de la resistÃ¨ncia El crÃtic cultural Frederic Jameson assenyala al seu llibre â��TeorÃa de la postmodernidadâ�? (Trotta, 1996) que â�� (...) la prodigiosa expansiÃ³ del capital multinacional acaba per penetrar i colonitzar aqueixos mateixos enclavaments precapitalistes (Naturalesa i Inconscient) que constituÃ¯en suports arquimÃ¨dics i extraterritorials per a l'eficÃ cia crÃtica. Per aixÃ² Ã©s omnipresent en l'esquerra el llenguatge taquigrÃ fic de l'assimilaciÃ³, si bÃ© ara sembla oferir una base teÃ²rica inadequada per entendre una situaciÃ³ en la qual, d'una manera o altra, tots tenim la vaga impressiÃ³ que no sols les formes contraculturals puntuals i locals de resistÃ¨ncia cultural i de guerra de guerrilles, sinÃ³ fins i tots les intervencions evidentment polÃtiques com les de The Clash , es desarmen i reabsorbeixen en secret en un sistema del que poden considerar-se com a part, en no poder distanciar-se'nâ�? (pÃ g. 67). FranÃ§ois Cusset al llibre French Theory (Melusina, 2005, pÃ g, 69-70) estudia les transformacions culturals produÃ¯des als campus nord-americans durant les dÃ¨cades dels seixanta i setanta. Com a tendÃ¨ncia prÃ²pia de les dinÃ miques ideolÃ²giques del capitalisme tardÃ , s'estÃ©n l'art de la provocaciÃ³ benigna i de la dissidÃ¨ncia lÃºdica. Fins i tot, la minoria d'estudiants mÃ©s conscienciats i militants empren els signes exteriors d'un â��refÃºsâ�? Ã mpliament despolititizat: rastes, piercings, tatuatges, o els vestits esparracats del desertor social. PerÃ² provocar no Ã©s fer polÃtica â��afirma Cussetâ��. Es produeix un desfasament entre les imposicions de l'ordre econÃ²mic i la llibertat de costums dels campus, aixÃ com entre el compromÃs de la universitat amb l'educaciÃ³ general i la seua missiÃ³ com a preparaciÃ³ per a la vida professional. Aquest desfasament â��sostÃ© Cussetâ��, en determinades circumstÃ ncies i en determinats estudiants, pot evolucionar cap a l'antagonisme conflictiu, cap a zones fora de la norma. SÃ³n joves que es neguen a participar en el joc perÃ² sÃ³n incapaÃ§os d'escapar a la seua condiciÃ³, o a l'alienaciÃ³ d'eixos rebels virtuals atrapats en els seus comportaments marginals i en la despolititzaciÃ³ ambiental. El negoci de la rebelÂ·lia Un altre vessant de l'ocÃ s de la protesta es manifesta en la seva comercialitzaciÃ³. Ser rebel, amb causa o sense, ven. I molt, ja es tracte de Nirvana o Naomi Klein. Segons Joseph Heath i Andrew Potter, autors de â��Rebelarse vendeâ�? (Taurus, 2005) la rebelÂ·liÃ³ contracultural s'ha convertit en un dels pilars del consumisme competitiu tal com argumenten desprÃ©s de repassar els resultats aconseguits pels mÃºltiples moviments contraculturals de les Ãºltimes dÃ¨cades. Veblen, en la seua â��TeorÃa de la classe ociosaâ�?, recorden, afirma que els culpables del consumisme sÃ³n els consumistes. PerÃ² Ã©s que des de les societats primitives n'hi ha una competÃ¨ncia en el consum i una voluntat de distingir-se dels altres, i aixÃ² Ã©s el que fa que es consumisca sempre mÃ©s. Hirsch deia que n'hi havia bÃ©ns materials, necessaris per a viure, i posicionals, la quantitat dels quals Ã©s fixa i pels quals es competeix per aconseguir la distinciÃ³. Per exemple, l'estatus i el bon gust. La rebelÂ·lia contracultural s'ha convertit, aixÃ, en un important sÃmbol de distinciÃ³. â��Atreveix-te a ser diferentâ�?, com diu la publicitat. Als EE.UU., allÃ² cool â�� aqueixa actitud cultural avantguardista, alternativa i estilosa que consisteix en ser allÃ² que no sÃ³n els altresâ�� ha venÃ§ut ja al rang social com a sÃmbol de prestigi. I Ã©s que per a Potter i Heath, â��la rebelÂ·lia no suposa una amenaÃ§a per al sistema, perquÃ¨ Ã©s el sistemaâ�?, aqueix sistema capitalista que Schumpeter caracteritzava per la â��destrucciÃ³ creativaâ�?, que mantÃ© encesa la flama del capitalisme i que Ã©s el que aconsegueixen aquests moviments diferenciadors amb els seus continus salts endavant.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: IDEOLOGIES sense fons
per un0kesaburre	11 des 2006
"Un nihilisme emmascarat baix el paraigües d'un anarquisme de postal." aixo en algun cas es possible, pero no generalitzis tant pq com sempre hiha de tot

Re: IDEOLOGIES sense fons
per bé	11 des 2006
doncs interessant text, seria adequada la seva lectura per molts militans de l'esquerra revolucionària, oi tant!

Re: IDEOLOGIES sense fons
per un altre	11 des 2006
Quin refregit d'autors, conceptes i idees mal digerides. Amorós, l'insu il·luminat, al costat del socialdemòcrata Verdú, el comunista Capella, el nacionalista Mira, el postmarxista Jameson,... per no parlar d'en Titot! Xaval, fes quelcom més útil que un copy-paste sense sentit.

Re: IDEOLOGIES sense fons
per dossiers critics	12 des 2006
Este article es a publicar als Dossiers crítics nº14, una revista de Castelló de la plana, la versió on-line està a: http://www.altrecastello.com/dossiers/ No estaria de més citar la procedència del text. Salut.

Re: IDEOLOGIES sense fons
per intelectual amb ideologia	12 des 2006
intelectual amb ideologia, es de la fauna la espezie mes festigosa, amb una prepotencia de egocentriste amb titol segurament donat per una universitat, es pensa que amb citar a dos o tres com el, ja pot etiketar als altres i projectar las vidas dels altres, bah. un merdos que ficaqt a la seva propia merda noi ve mes enlla de de lo que le han formateat per conseguir el seu titol. la gent fa de la seva vida el que millor le conve, fer un analisis del que es el moviment sozial, i pensar que perke jo el vec asi vol dir que es asi, nomes es mostrar la poca obertura de ment, mes te valdria no zitar a intelectuals i fer un esforç per mirar per tu mateix, la historia que nos conten sewmpre es per idiotes que no es donen conta que els verdaders protagonistas de la historia son la gent humil i anonima que es capaç de crear dinamicas colectivas que camvian las sevas vidas. en la revolucio francesa va ser molt important, tots els comics i pallassos que ridculizaban a la clase dirigent per fer un clima de no tenir por de la autoritat, com cuan tu nomenas a levis straus un gilipoyas acabat venud a la cia, o al amoros, que te problemas per cagar, per no dir alñs altres, i ridculitzas a la gent que s´enfrontava als dirigents mondials, que vols que siguem victimas per seguir a intelectuals com tu que sabeu lo que es revolucionari, perke teniu doctrina profunda, deu ser la profundidat dels vostres sous per ser lacayos del capital, de vritat aquesta merda que escriviu pensan que es revolucionaria es patetica. salut guerrilla festa espectacle i anarkia. montilla.