|
|
|
Notícies :: dones |
|
Dones i assassins
|
|
|
per Maria Antònia Oliver |
20 nov 2006
|
|
Vaig veure per la tele les imatges de les dones i els nens de Gaza, corrent cap a la càmera, espaordits. Vaig sentir els trets dels soldats israelians. Vaig sentir que el locutor (o la locutora, no ho sabria dir) deien alguna cosa però no ho vaig poder escoltar: tenia la sang glaçada. Aquelles imatges eren tan esbalaïdores que em varen deixar atònita. Fins que no varen passar uns minuts no vaig ser capaç de fer res, de pensar en res, com no fos reviure dins meu les corredisses de les dones totes negres, els ulls oberts con taronges d'un xiquet a primer pla, dos cossos caiguts a terra i les bales que semblava que sortien de la pantalla. |
Després vaig fer zapping per veure si alguna altra televisió ho donava. I sí. Vaig escoltar la informació parlada, que deia que les dones, seguint una crida de Hamas, havien anat cap a la mesquita on s'amagaven, encerclats per les tropes israelianes, uns terroristes palestins (terroristes ho deien a la tele, no jo). I que els soldats israelieans havien disparat contra les dones desarmades perquè entre elles hi anaven alguns homes armats.
Em vaig fixar que, a primer terme de la imatge hi havia els llums de dues ambulàncies. I just darrere hi devia haver la càmera que les filmava. I vaig pensar que aquelles dones, totes de negre, amb la cara i el cap tapat de negre, havien anat allà perquè els homes de Hamas els havien dit que hi anassin. I no vaig veure cap home armat, tot i que l'endemà un amic em va dir que ell sí que n'hi havia vist. No ho sé.
Però ja em vaig preguntar qui eren més assassins de les dues dones caigudes, ¿els soldats israelians o els homes de Hamas?
L'endemà vaig veure unes altres imatges. I la sang em va bullir de ràbia i d'impotència. Un home palestí deia, amb la tristor a la cara, que la seva dona li havia demanat permís per anar a la manifestació, ell li l'havia donat i ara era morta. Una dona palestina donava les gràcies a Alà perquè ara ja tenien una màrtir al poble. I em vaig tornar a preguntar qui eren els assassins, ¿els israelians, els de Hamas, el marit, que li dóna permís per anar a la manifestació; la dona, que ha de demanar permís al marit per seguir una crida de Hamas; la companya que agraeix a Alà o a Déu que l'hagi feta màrtir?
El dia 25 de novembre és el dia de la lluita contra la violència contra les dones.
Jo també resaré contra la violència que les dones exercim contra nosaltres mateixes. Sigui de qui sigui la culpa. |
This work is in the public domain |
|
Re: Dones i assassins
|
|
per kjkj |
21 nov 2006
|
En els darrers dies hem vist clarament com la organització terrorista Hamàs ha empra dones i xiquets com a escuts humans a Palestina. Aquesta tàctica brutal ja va ser emprada al Líban amb els resultats coneguts.
"Nasralá y los suyos saben utilizar magistralmente, entre otras armas, la credulidad y los buenos sentimientos de la opinión occidental.
Es indudable que estas semanas de guerra han dejado un oneroso y deplorable balance de víctimas entre la población civil libanesa, y parece probado que las fuerzas armadas israelíes han cometido errores y excesos. Pero, ¿tantos? ¿Qué pasa, que las bombas israelíes se sienten atraídas por las mujeres y los niños? ¿O acaso el Talmud obliga a los pilotos judíos a masacrar gentiles indefensos? ¿No será la premeditada forma de combatir de Hezbolá la que explica muchos de esos desastres? De hecho, algunos enviados especiales han descrito en sus crónicas la táctica de la guerrilla chií de disparar sus Katiusha -bastan para ello dos hombres y una liviana lanzadera- desde zonas habitadas, e incluso han relatado que, en pueblos del sur libanés, se formaron patrullas vecinales para tratar de impedírselo y evitar así la automática respuesta israelí. El 7 de agosto, en Tiro, miembros de Hezbolá lanzaron un cohete desde un hotel lleno de corresponsales extranjeros, y luego se incautaron de la grabación televisiva que lo había registrado. ¿Imaginan ustedes el escándalo mundial si aquel incidente llega a provocar una matanza de periodistas imputable a Israel?
Existen versiones -difundidas por el general canadiense Lewis MacKenzie, ex jefe de las tropas de la ONU en Bosnia- según las cuales algo así provocó la muerte de los cascos azules el 25 de julio. En todo caso, basta ver la reacción del jeque Nasralá ante la muerte de diversos niños árabe-israelíes por obra de sus misiles caídos sobre Galilea -son "mártires de la resistencia", sentenció- para entender que las bajas civiles propias constituyen, en la lógica sacrificial de Hezbolá, mera carne de paraíso y munición moral contra el enemigo sionista." |
