Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: indymedia : xarxa i llibertat
La generositat de l'infinit tecnològic
16 oct 2006
L'octubre del 2005 el punt neutre d'intercanvi de dades d'internet a London (LINX) que enllaça bona part de les comunicacions IP entre paisos d'occident va arribar a cotes de transferència de 100.000.000.000 bits per segon, la qual cosa seguia significant la quasi duplicació del trànsit d'internet any rera any. Aquest octubre del 2006 no és una excepció, doncs en poques setmanes arribarem a cotes de 200.000.000.000 bits (200GB) intercanviats en un sol segon. I tot i posar més màquines i més cables, segueixen tenint col·lapses. Per a valorar aquestes xifres cal tenir en compte que el punt LINX tracta només una part del què circula per tota la xarxa, doncs quan per exemple un usuari des de França visita una pàgina-web de domini ".fr" i que està allotjada a França mateix, aquest trànsit local no passa per l'intercanviador de London.

La indústria occidental només camina en una direcció: aconseguir el màxim posant el mínim. Els discs durs dels ordinadors domèstics en un any quasi han duplicat la seva capacitat, el número de cadenes de TV han duplicat, les antenes i commutadors de telefonia mòbil s'han duplicat, els quilòmetres de fibra òptica s'han duplicat, la fabricació de pantalles d'ordinador s'ha duplicat, el "parc" de càmeres fotogràfiques s'ha duplicat, etc. I amb tot això s'ha minvat la quantitat de plàstic per cada ordinador, telèfon, cable, pantalla i fotocàmera. Naturalment cal afegir a això que segueix creixent mundialment i de forma imparable la població pobra, i seguim minvant la quantitat de menjar de què disposen i la quantitat de plàstic i metall necessaris per quan se'l s ha de disparar "si es desmadren".

La matèria sembla infinita, no només perquè no es para d'extreure petroli per als suports de plàstic, i coure i altres metalls per als circuits, sinó perquè de cada gram de coure s'aconsegueix obtenir un profit fins fa poc inimaginable. Com a ironia, pel què fa l'esgotament de matèries primeres, per fortuna no tenim la capacitat de rendibilitzar l'extracció mineral dels altres planetes, perquè sinó no caldria patir per la pujada dels oceans, gràcies a les futures marees de ferralla que ens ho taparien tot.

Les inversions en Recerca i Desenvolupament (tant públiques com privades) s'orienten cap al mercat capitalista, i per això a molta gent ens ve la tremolor quan s'anuncien avenços en matèria de la genètica dels éssers vius i dels autòmats aplicats a l'ús corporatiu i policial.

La mateixa forma del mercat capitalista posa algunes eines i coneixements tecnològics a l'abast de la gent, d'entre la qual sorgeixen activistes que aprofiten algunes noves tecnologies per a contrarestar el control mediàtic i tècnic dels grans capitals i l'estat. En això ha jugat un gran paper la xarxa Unix que no han aconseguit acaparar corporacions com Telefónica amb Infovía ni Microsoft amb MSN (estic parlant d'internet) i les lluites per la informació pública, sovint protegida per llicències Copyleft i per la desobediència de bona part del sector tècnic de la informàtica i les telecomunicacions.

Pel què fa al costat de la tecnologia genètica, la gent activista (i la pobra) està bastant desarmada, i veiem com la indústria fa grans plans per a obtenir la màxima esclavització posant el mínim alimentari. Nosaltres, els nostres avis, i les nostres besàvies hem pogut veure amb fàstic i tristesa els problemes del descontrol químic que s'han anat generalitzant des del segle XIX, hem pogut conèixer amb horror els atacs i abocaments nuclears generalitzats des del segle XX, doncs ara ni en un somni del tot surrealista ens podem fer a la idea del què ens podem trobar quan el gran capital superi les noves fites tecnològiques en temes de genètica i intel·ligència artificial.

Potser abans d'això el petroli i el coure se'ls (se'ns) haurà acabat, vés a saber.


Tornant al creixement (fins ara constant) del trànsit d'informació per la xarxa internet, de tant en tant ens adonem què existeix una lluita tècnica entre els mitjans del capital i la capacitat de resposta dels moviments socials, doncs les corporacions tenen molta capacitat d'acaparar l'audiència de la gent fent grans inversions en equips de gran potència i connexions a internet més cabaloses que cap altra, i en campanyes publicitàries (soroll), i en canvi la gent activista ha de fer front al col·lapse dels propis equips i sortides a internet fent ús d'uns bens escassos i difícils de comprar a la nostra societat televisiva: la imaginació, la creativitat i la solidaritat.

Després de la llarga crítica que he fet a la industrialització des d'un punt de vista naturista (tenia ganes de fer-ho), he tornat a centrar-me en el tema què m'ha portat a fer aquest article, amb la inquietud de veure com malgrat la nostra capacitat de desenvolupar eines col·laboratives d'internet, de reutilitzar equips informàtics i de reunir recursos per a resistir les exigències de la xarxa, massa sovint es fa patent el col·lapse a les nostres bústies de correu electrònic, i la manca de resposta dels portals-web, doncs jo crec que aquesta saturació es deu a un equivocat treball "a la manera del mercat".

Des que el sistema educatiu que ens prepara per a la vida moderna ens diu que "un sol proveïdor amb molts clients és un triomfador" anem per la vida amb aquest precepte enregistrat al cap i tendim a estructurar totes les coses d'aquesta manera, incloent el dramàtic problema d'allotjar un lloc-web en un sol ordinador. Fins i tot en aquest capítol tècnic ens hem quedat dormint i autocomplaent-nos dels primers desenvolupaments de columnes d'articles i automatització dels continguts amb les bases de dades de tota la vida, i increïble és el què per exemple una corporació privada com la Google distribuís el seu sistema arreu del món de manera que ha esdevingut un portal que no cau mai i respon sempre.

Xarxes segures i vertaderament distribuïdes com GNUnet, Freenet o Entropy encara no estan prou desenvolupades el 2006 per a tenir una alternativa viable, però d'alguna manera hem de tenir la capacitat (i responsabilitat) com per a saber caminar en aquesta direcció i passar dels esquemes centralistes que ens inculquen a tot arreu i a totes hores.

A la vegada podem veure amb satisfacció com experiències descentralitzadores com la Wikipedia estan funcionant i, més enllà de la quantitat d'informació, estan permetent consolidar el coneixement de forma organitzada, des de tothom, i per a tothom. I encara que pugui semblar estrany, hem de comparar aquest fenomen social amb el de la publicació de notícies.

Tinguem doncs la seguretat de què el pas endavant que hem de donar en el món de la publicació lliure per internet no és només a nivell d'usabilitat visual i multimedia, sinó també estructurant els recursos informàtics de forma cada vegada més descentralitzada i horitzontal, i reestructurant l'esquema de treball en el qual uns fan la feina que li pertoca a tothom.

L'esquema centralitzat en els recursos informàtics, i en les formes de treball, no són sostenibles a llarg termini, i menys tenint un creixement continuat en el volum d'informació (i coneixement) què s'està processant. Les formes de treball esdevenen centralitzades no pas perquè la gent no pugui participar en la feina, sinó perquè es permet la delegació d'aquesta feina: "jo poso això i ja es cuida algú de revisar-ho". I aquest algú no para de tractar articles i més articles.

Tot i saber que el futur de les "Tecnologies de la Informació i la Comunicació" que ara vivim tenen un futur incert a causa del desenvolupament industrial insostenible que les fa possibles, ara ens toca jugar en aquest terreny aprofitant els avantatges que tenim la gent solidària i desobedient que ens ha tocat viure en un món capitalista tan globalitzat.

Canals com TV3 seguirà obrint canals i tancant l'estructura televisiva a la seva plutocràcia, i ja es va fer enrere en l'emissió del senyal per internet per a no caure en l'error de jugar al nostre terreny. És un bon senyal, doncs temen internet com a futur informatiu sense monopolis centralitzats, mentre la xarxa aguanti. Però el què no hem de permetre és què es puguin acusar els mitjans d'internet de ser una olla de grills.


Sento haver fet aquest article tan llarg.

This work licensed under a
Creative Commons license
Sindicat Terrassa