|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Per què tants indepes voten CiU?
|
|
|
per Arturo |
11 set 2006
|
|
Aquesta és la crua realitat |
CiU, el partit més espanyolista de Catalunya, ha aconseguit crear un miratge a base de nacionalisme mediàtic que ha enlluernat a milers de persones, molts independentistes "sobiranistes" declarats i bel·ligerants i a la defensiva sempre.
Quina és l'esquizpfrenia que fa possible això? Per què CiU, que va pactar amb el PP i va fer palès allò de "el que és bò per Espanya és millor per Catalunya" és el partit de centenars de milers de nacionalistes irredents?
Algú m'ho pot explicar? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Per què tants indepes voten CiU?
|
|
per Yo t'ho explico |
11 set 2006
|
El motiu és el mateix que va portar la COS, sindicat de Terra Lliure, a pactar amb els carcellers ultres de Catac presons, com demostra la següent entrevista a Poble Insurgent:
Revista POBLE INSURGENT número 4, pàgina 12
Entrevista amb Joan Pujol,
secretari general de la Coordinadora Obrera Sindical
Podries explicar-nos breument la historia de la COS
Els seus orígens estan en la Coordinadora Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), que és el primer intent de fer un sindicat català. En el seu temps va agrupar a diferents col·lectius sindicals; des del S.O.C. fins a comitès de treballadors i sindicats comarcals, amb la intenció de fer un gran sindicat català. Però amb l'entrada al país dels grans sindicats espanyols, la C.S.T.C. es va anar decantant cap a posicions més properes al pujolisme. En el 4rt. congrés una part dels afiliats de la confederació van marxar i funden la C.O.S. l'any 1987. Tots i totes tenien la intenció de fer un sindicat dels Països Catalans.
Les organitzacions independentistes han sentit com a pròpies les reivindicacions sindicals? S'han implicat en fomentar un sindicalisme nacional?
Els partits independentistes no han jugat fins ara la carta de fer un gran sindicat català. És veritat que Catalunya Lliure va entrar dins la C.O.S., i que gran part dels afiliats eren d'aquesta organització, però quan es va formar l'A.U.P. van abandonar el nostre sindicat. Des de llavors fins l'any passat, en què vam fer el 3er Congrés, hem anat resistint. Però avui ens trobem en un revifar del sindicat, incrementant poc a poc els afiliats i tenint més presència en el ram de la construcció. També puc dir que ara per ara, la C.O.S. és l'únic sindicat que treballa per la construcció d'un sindicat d'àmbit dels Països Catalans.
En aquests moments estem treballant conjuntament amb els altres sindicats en una coordinadora unitària que agrupa a diferents col·lectius de treballadors d'empreses d'àmbit del principat. Fem tasques es comú, com ara la preparació del 1er de Maig. Tenim la intenció d'aconseguir la unitat sindical.
Amb el sindicat C.S.C. Hi teniu relació?
No, no hi tenim cap tipus de contacte.
La C.S.C. i la C.G.T. van fer un primer de Maig unitari a Barcelona, què en penseu?
Ho sabem, vam parlar amb la C.G.T. però no va ser possible. En aquests moment la C.O.S. segueix la seva línia dels Països Catalans i està treballant amb el tema de la unitat.
Quin projecte té la I.A.C (la intersindical en què està inserida la C.O.S) a nivell nacional?
Tenim clar que ara som a l'àmbit del Principat, però estem disposats a fer una federació amb els sindicats del País Valencià.
Quins sindicats formen part de l'I.A.C.?
USTEC-CATAC, un col·lectiu sanitari i un altre d'universitaris. Al País Valencià hi tenim una Intersindical.
Dins la I.A.C. hi ha CATAC, que agrupa als funcionaris de presons. Què en penseu?
Tenim clar que per avançar hem de trobar punts en comú. Si aquests punts en comú són més que els que ens separen s'ha de fer el pas, i decidir construir el sindicat dels Països Catalans. De moment l'únic que fem a l'I.A.C. és discutir, trobar punts en comú estratègics que ens serveixen per anar avançant. Quan la unitat sigui possible s'haurà de plantejar com es resol.
Quina representativitat té la C.O.S. actualment?
Té dos nuclis bàsics i importants que es troben un a Osona i l'altre a Alcanar, un en el ram del metall i l'altra en la construcció. Actualment a la C.O.S. som uns 300 afiliats.
En quina situació es troba actualment el vostre sindicat a la Catalunya Nord, Illes i País Valencià?
Al País Valencià havíem tingut afiliats, però en aquest moments no hi tenim gent. A les Illes tampoc hi tenim ningú i a la Catalunya Nord hi ha alguns afiliats. A partir del tercer congrés vam plantejar-nos estendre'ns arreu de la nació.
Us definiu un sindicat independentista?
Nosaltres no anem a construir un sindicat independentista, el que volem és un sindicat nacional on ho càpiga tothom. Per exemple, nosaltres, en algunes seccions, hi tenim gent afiliada estrictament pel nostre treball sindical. Creiem que ha de ser nacional sense haver-nos de declarar independentistes. El que tothom ha de tenir clar al sindicat, és l'àmbit, els Països Catalans i la defensa dels treballadors. Som un sindicat nacional i de classe.
Teniu relacions amb altres sindicats de l'estat espanyol?
Sí, tenim relacions amb el L.A.B. i la Intersindical Galega. Nosaltres estem en una base anomenada Intersindical de l'estat espanyol, de la qual en formen part gallecs, canaris...
Quines mancances creus que ha tingut el sindicat català?
Com a autocrítica podríem dir que hem fet poc sindicalisme a les empreses i hem de tenir en compte que si el sindicalisme de per sí és complicat, encara ho és més quan hi ha una qüestió nacional de per mig. No soc pessimista però sí és un xic complicat. Els passos es fan molt poc a poc.
En quines qüestions esteu treballant actualment?
Hem presentat un projecte per treballar en unes jornades amb grups de joves independentistes i estem treballant el tema de l'atur, la precarietat laboral, i també la qüestió de les ETT's. |
|
Re: Per què tants indepes voten CiU?
|
|
per pascual maragall |
11 set 2006
|
Bona nit, benvolguts ciutadans, ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivÃem les setmanes prèvies a l’acord que havia de fer possible l’aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. TenÃem davant l’oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d’Espanya. Al capdavall ens n’hem sortit.
El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplÃssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de dià leg, discussió, negociació i acord.
Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el mà xim nivell d’entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern.
El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d’agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sà mateixa com a nació.
Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L’administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, grà cies a l’enfortiment de la Generalitat.
La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa.
Ens hem dotat d’una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur.
Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d’aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre paÃs. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d’un paÃs modern, pròsper i acollidor.
Un paÃs que m’agradaria:
-Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat.
-Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris.
-Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los.
-Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes.
-Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat.
-I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer.
Mireu, l’any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havÃem d’esforçar-nos a viure de manera més positiva les petites –i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu.
L’Onze de setembre de l’any 32, el President Macià , en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: “Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destà de la Pà tria és a les nostres mans�. L’emoció venia donada per l’aprovació de l’Estatut.
Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria polÃtica que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals.
Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada pretenÃem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pà tria.
Amb l’Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s’han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà , al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! |
|
Adecaf, parles sol?
|
|
per Caponato |
11 set 2006
|
|
Hola, sóc Jaume Farrerons i m'he convertit en el bufó d'Internet. Escric a tot arreu, i com no em contesten em dedico a respondre'm a mi mateix. El meu psiquiatra es va suicidar la setmana passada. No tinc remei |
|
Re: Per què tants indepes voten CiU?
|
|
per Caponato |
11 set 2006
|
|
El que es va intentar suicidar és un dels vostres, més aviat, oi? Potser la seva dona el va abandonar? |
|
Re: Per què tants indepes voten CiU?
|
|
per un |
11 set 2006
|
|
jajaaj XD akest paio del farrerons està fatal. ¿tant desesperat està? vaia patata! |
|
Tampax Ausonia-ultra
|
|
per farrerons |
11 set 2006
|
porqué el cielo es azul?
porque la nubes grises?
porque los hombres negros?
ayayayay |
|
Re: Per què tants indepes voten CiU?
|
|
per pepe |
12 set 2006
|
La cuestión no es esta, sino: ¿por qué os van a exoulsar de UGT igual que lo han hecho de Catac y USO?
ayayayay
Los Avalot ya empiezan a tener problemas con sus amigos separatas. Je, je |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
