|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Quarta crònica, des de Filadèlfia
|
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
09 ago 2006
|
|
El nostre problema és que voldríem pertànyer a la mateixa societat que ens oprimeix. |
L'ÚLTIM RECURS DEL CAS MUMIA ABU-JAMAL.---------------Quarta crònica.---------------8-8-06.-------------
Philladelphia 8.- El mes passat el Tribunal d'Apel.lacions d'USA a Philladelphia, va admetre a tràmit un recurs de l'advocat d'en Mumia, que es diu Robert Bryan, en el sentit de disposar de més temps per actualitzar els arguments de la defensa. L'advocat Bryan destaca en el seu últim comunicat públic, datat el 16-7-06, que Mumia Abu-Jamal, periodista afro-americà, conegut també com a "la Veu dels qui no tenen veu", ha esdevingut un poderos símbol, en el marc de la campanya mundial contra la pena de mort i en defensa dels drets humans més elementals.
En Bryan recorda que l'objectiu de la defensa ha de continuar essent la rectificació de les nombroses irregularitats i defectes formals, que s'han comès en tot aquest procés, de manera que aquest home pugui quedar lliure. El recurs actualment en tràmit està basat en conceptes de gran significació constitucional, relatius al dret d'en Mumia a un judici just i equitatiu i a que se'l declari exempt de qualsevol tractament inhumà o degradant.
Un dels arguments més forts,ara, es la sistemàtica i anticonstitucional exclusió de ciutadans afro-americans del Jurat que el 1982 va jutjar en Mumia i el va condemnar a mort, acusat d'haver mort un policia blanc, als carrers de Philladelphia. A més, les instruccions que el jutge finalment va donar als membres del Jurat, varen provocar la minimització d’algunes proves que haurien pogut descartar la pena de mort.
Cal tenir en compte també els prejudicis d'aquell jutge, en Sabo, el qual --segons testimonis presencials de l’època-- durant un descans de les sessions del judici, pels corredors del palau de justícia, va realitzar comentaris del tipus: "... jo els ajudaré a fregir aquest negre..."
Diferents entitats cíviques i col.lectius d'advocats han dirigit comunicacions al Tribunal d'Apel.lacions, per reforçar totes aquestes argumentacions. De moment es tracta d'aconseguir un nou judici. I que aquesta vegada es faci bé, de manera que, un cop revisades totes les proves, quedi clara la necessitat d'absoldre en Mumia amb tots els pronunciaments favorables, en relació amb aquell policia, Daniel Faulkner, que va caure mort, aquella matinada de desembre de 1981, al costat del taxi que conduïa en Mumia i amb el qual completava els seus ingressos mensuals i es guanyava la vida aleshores.
Si aquest recurs fallés, el governador de Pennsylvania tornaria a tenir les mans lliures, per fixar dia i hora per a l'execució de la condemna a mort.
SOLIDARITAT DES DE FRANÇA
El dia 23 d'abril passat, al municipi de Saint Denis, al nord de París, va dedicar el nom d'un carrer en construcció a en Mumia. Aquesta Alcaldia, amb 100.000.- habitants, es va atrevir a fer-ho. I es veia venir que sorgiria la polèmica, com així ha estat. De seguida el "Daily News" de Philladelphia va publicar una columna d'opinió, insultant els francesos, aquests europeus "... que estimen els nostres criminals..."
I, al cap de poc temps, dos policies francesos ultradretans, ben provistos d'una gorra i una placa com les dels policies nord-americans, , varen difondre un video on se'ls pot veure canviant el cartell del carrer, amb el nom del policia mort, Daniel Faulkner, mentre deixen anar un discurs entre racista i feixista.
Però tot aixo no li treu cap valor al gest dels francesos. Per trobar precedents de la’excepcionalitat d'aquest homenatge, a França, cal remuntar-se a mitjans del segle passat, quan li varen retre un homenatge semblant a Pablo Picasso.
Una altra fita del moviment internacional de solidaritat amb en Mumia, va ser l'any 2003, quan la ciutat de París el va nomenar ciutadà d'honor. No en va en Mumia ha estat el primer presoner polític condemnat a mort, des dels anys cinquanta, quan fou executat el matrimoni Rosenberg, amb l'acusació d'espionatge a favor de la Unió Soviètica.
PER QUÈ EN MUMIA ENCARA NO ESTÀ EN LLIBERTAT?
La Senyora Assata Shakur, ex-Black Panther i actualment exiliada ala República de Cuba, ha escrit que "... som la gent mes oprimida dels USA i ni tant sols ens n’adonem. El nostre problema és que voldríem pertànyer a la mateixa societat que ens oprimeix. Volem ser el propietari de la plantació..." I això mateix és el que segurament passa en el si de tots els pobles oprimits. I això és el que ens mata, el que ens fa més mal, el que ens costa més de vèncer: les nostres propies contradiccions internes. Per això en Mumia encara no està en llibertat.
L'altre dia, passejant pel barri de China Town, a Nova York, vaig passar per davant d'una pastisseria i em vaig quedar mirant una estona un cartell --posat al costat de les pastes-- que deia: "No s'admeten devolucions després de la primera mossegada". Això em va recordar una gran festassa que varen fer, ja fa anys, els advocats de Barcelona, amb motiu de la diada del seu patró, Sant Raimon de Penyafort. Jo no hi vaig anar, però d'aquella festa se'n va parlar molt de temps. Resulta que el sopar s'havia previst per a centenars de persones i, amb tot i això, algú es va descomptar. A mesura que la gent s'anava aseient, anava quedant clar que no hi hauria lloc per a tothom. Va passar que, entre els qui s'havien quedat sense taula, hi havia algun col.legiat amb la seva respectiva esposa i que tenia jerarquia dins del Col.legi d'Advocats. Gent d'aquesta que es pensa que val més, que és superior als altres. I aquesta genteta, a la vista que hi havia alguna taula ocupada per administratius i altre personal subaltern del col.legi, varen començar a tocar els ressorts de poder que calia i varen fer aixecar aquells malaventurats comensals de la taula, per seure-hi ells mateixos, amb les seves respectives acompanyants.No els va importar que els altres ja haguessin començat a menjar d'aquells plats. S'hi varen entaular i, tot satisfets d'haver recuperat la posició social que consideraven els corresponia, es varen cruspir el que quedava al plat, sense fer-hi fastics. Realment aquesta gent era dels escalafons més baixos de la jerarquia. Per fer allò que varen fer, es necessita ser molt miserable.
Vet aquí un exemple de gent que està oprimida i no només no se n’adona, sinó que, a la mes mínima oportunitat, oprimeixen els qui tenen per sota seu.
Segurament aquesta idea expressada per la senyora Assata Shakur, és una de les raons bàsiques per les que en Mumia no està encara en llibertat. Per això, i perquè la gent aguanta molt. I això ho dic pensant en els que es varen haver d'aixecar i es varen quedar sense sopar. Els qui no sabran mai què hauria passat si s'hi haguessin negat. També ho dic pensant en la clientela d'aquella pastisseria del China Town, que ha de veure l'insultant cartell cada dia. I es que algú s'atreviria a posar un cartell semblant, en una pastisseria de la Cinquena Avinguda de Manhattan ?
(Signat: Francesc Arnau i Arias.---------------des de Philladelphia.--------8-8-06.-------------) |
This work is in the public domain |
|
Re: Quarta crònica, des de Filadèlfia
|
|
per Kan Beltza (Terrassa) |
09 ago 2006
|
|
Te Agradecemos sinceramente Arnau que nos mantengas informados. Si te es posible saluda a Nana Njinga Conway,Akua N.Zenzele y a todas las personas ahi en lucha.Animos y uerza para todos/as. |
