Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació
Saturació urbanística. Camps de golf. Ports esportius [La costa fa aigües]
27 jul 2006
L’informe ‘Destrucció a tota costa’, elaborat anualment per Greenpeace, denuncia un any més que la saturació urbanística, la proliferació de camps de golf i l’excés de ports esportius encapçalen el trist rànquing de les agressions que rep el nostre litoral. L’entitat ecologista, novament, toca el punt feble, elaborant un mapa on el signe d’alerta ja s’estén a 96 indrets de la costa dels Països Catalans.

http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma
Sota lâeloqüent epígraf de Destrucció a tota costa, lâentitat ecologista Greenpeace torna a fer un repàs exhaustiu de la degradació a què se sotmet el litoral. Malgrat que és Andalusia la regió que rep lâestirada dâorelles més notòria, Greenpeace fa una crida dâemergència al País Valencià, amb un model territorial a la costa que considera absolutament âinsostenibleâ? i que podria esdevenir âuna situació de no-retornâ?. Pel que fa a Catalunya, amb un 39% de la costa cimentada, lâONG és també molt crítica amb lâaprovació de la construcció de 20.000 nous habitatges, la majoria a les Terres de lâEbre, on diversos projectes urbanístics sâalcen entorn de nous camps de golf. Lâinforme també retreu a la política balear dels darrers anys la âdesmesurada construcció dâobra pública en forma dâautovies i autopistesâ?, al mateix temps que sâexigeix un nou model de turisme més sostenible que permeti salvaguardar la costa balear dâuna pressió urbanística que, en casos com Mallorca, sembla que ja no té marxa enrere.


Costa valenciana: la més castigada. Segons lâinforme presentat per Greenpeace, el País Valencià es converteix en una de les regions que més agressions ha permès contra el seu litoral. A les costes es comptabilitzen un total de 57 punts negres. Lâacompanya en aquest desafortunat lideratge Andalusia, amb un parc immobiliari a la costa que pretén augmentar en 300.000 nous habitatges. El fins fa poc titular de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana, Rafael Blasco, una de les cares més visibles del model territorial que des de fa anys es desenvolupa al País Valencià, declarava aquest mateix any que âla configuració del litoral a la vora de la costa, que és el model reclamat pels estrangers, obliga a un desenvolupament urbanístic superior al dâaltres indretsâ?, i fins ha remarcat âque el nivell de construcció valenciana és tan moderat que podria duplicar-se en uns anys sense amenaçar la sostenibilitat del model urbanístic i turísticâ?. No ho creu així la Unió Europea, que en lâinforme Fourtou, elaborat pel Parlament europeu, condemna la política urbanística valenciana en una denúncia sense precedents. Lâestudi elaborat per Greenpeace assenyala la Llei Reguladora de lâActivitat Urbanística (LRAU), promulgada el 1994 i ja derogada, com a culpable principal dâaquesta situació, ja que ha permès durant els deu anys que porta vigent la urbanització de â120 milions de metres quadrats i uns altres 100 a punt per realitzar-hi actuacionsâ?. I és que en els darrers cinc anys, a la costa valenciana sâha construït tant com en tota la seua història. A la pressió urbanística sâha de sumar la proliferació de nous ports esportius, o lâampliació dels ja existents. La Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana ha definit lâanomenat turisme de sol i platja com una âlocomotora que avança a gran velocitatâ?. No és estrany si tenim en compte que aquest sector significa el 12,9% del producte interior brut valencià, enfront del marginal 2% que nâaporta la indústria.


Costa catalana: la més cimentada. Si la costa valenciana és la més urbanitzada, amb un total de 364.000 habitatges, la catalana es converteix en la més cimentada, amb un 39% del total de quilòmetres de costa construïts. La major concentració dâobra nova a la costa del Principat es troba a les Terres de lâEbre, on, durant lâany 2005, es van construir 7.000 habitatges, un 6,3% del total dels 100.000 aixecats a tot Catalunya, malgrat que només hi viu el 2,5% de la població catalana. El turisme també beu dâaquesta nova cultura urbanística. A Catalunya, lâexemple més clar el trobem als terrenys de la Universal Mediterránea (Port Aventura) de la Costa Daurada, on es preveu la construcció de 2.400 habitatges, tres hotels i tres camps de golf.


Però de totes les actuacions que afecten el litoral català, i que signifiquen 16 punts negres en el mapa de Greenpeace, lâONG denuncia especialment la pèrdua irreversible de sorra de les platges, i posa un èmfasi especial al cas de Barcelona, on el projecte de consolidació de les platges olímpiques, que durà a terme el Ministeri de Medi Ambient i que representarà una despesa de 50 milions dâeuros, donarà pas a la construcció dâuna bateria dâespigons submergits en els 5 quilòmetres de costa, que sâompliran amb un milió de metres cúbics de sorra artificialment. Segons els responsables de lâinforme, âaquesta solució és un pedaç, ja que està demostrat que a llarg termini aquest sistema no funciona per retenir la sorra a les platgesâ?. Dâaltra banda, Catalunya tampoc no sâescapa de lâamonestació en matèria de ports esportius. Lluny de renovar la moratòria sobre nous emplaçaments, la llei deixa la porta oberta a projectes nous que permetran assolir els 32.000 amarratges per al 2015.


Malgrat aquests retrets, Greenpeace valora molt positivament la posada en marxa dels dos Plans Directors Urbanístics per a les costes catalanes, aprovats durant lâany passat, que permetran la protecció de més de 24.000 hectàrees situades en la franja de 500 metres lineals des de la costa, que encara no estaven urbanitzats. Tot i assolir aquestes fites, la construcció al litoral català no sâatura. Com afirmava recentment el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, Catalunya encara âno ha arribat a la saturació urbanísticaâ?, al mateix temps que recordava que existeixen plans municipals i de la Generalitat que preveuen construir 100.000 habitatges més en els propers anys, però amb la garantia que es faran âde manera controlada per fer compatibles els processos dâurbanització amb la conservació de lâespai natural i el paisatgeâ?.


Costa balear: lâarxipèlag endeutat. Destrucció a tota costa 2006 denuncia un total de 26 punts negres a les Illes Balears. Greenpeace retreu al Govern que, en els darrers tres anys, la seva política sâha centrat en la desmesurada construcció dâobra pública en forma dâautovies i autopistes, que deixarà endeutat lâarxipèlag durant molts anys. I tampoc no sâescapa de les barbàries que âes continuen fent en nom del turisme, fins i tot les que es desaconsellen per tècnics i especialistesâ?. No per casualitat les Illes són la regió amb més quantitat de places hoteleres dâarreu de lâestat. Només cal mirar cap a Mallorca, en situació permanent de saturació urbanística i excés dâoferta indiferenciada, amb una âtendència a urbanitzar cada metre de sòl, especialment a les ciutats de Palma o Calviàâ?. âI amb la saturació, arriben les il·legalitatsâ?, afegeix lâinforme. âEl Ministeri de Medi Ambient calcula que són 10.000 les edificacions o construccions alçades en la franja protegida per la llei de costes i que només 500 gaudeixen de permísâ?, conclou. A més, Greenpeace també alerta dels perills de la llei de ports de Balears, que permetrà la construcció dâuns 5.000 amarratges nous.

Laura de Andrés

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Saturació urbanística. Camps de golf. Ports esportius [La costa fa aigües]
27 jul 2006
Per desgracia, aqui a les illes aquests informes els veiem cada dia amb els nostres propis ulls, vorer com es segueixen encimentant cada dia mes metres de territori, amb el pretexte del turisme,i que els politiquillos de turno, no s'anadonin de que la "solucio" serà el que ens aboqui a la destrucció, fa que hem pregunti, amb quins ulls miren els responsables? ja sabem que estan cegats pels diners, pero no m'explico com no podem sentir, encara que siga una mica de llastima, al vorer el lloc on varen creixer destruït i replet de formigó. Nomes hem queda la frustacio, de pensar que estem venent el pa de dema, per cuatre miques avui.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more