Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació
Saturació urbanística. Camps de golf. Ports esportius [La costa fa aigües]
per	27 jul 2006
L’informe ‘Destrucció a tota costa’, elaborat anualment per Greenpeace, denuncia un any més que la saturació urbanística, la proliferació de camps de golf i l’excés de ports esportius encapçalen el trist rànquing de les agressions que rep el nostre litoral. L’entitat ecologista, novament, toca el punt feble, elaborant un mapa on el signe d’alerta ja s’estén a 96 indrets de la costa dels Països Catalans. http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma
Sota l’eloqüent epígraf de Destrucció a tota costa, l’entitat ecologista Greenpeace torna a fer un repàs exhaustiu de la degradació a què se sotmet el litoral. Malgrat que és Andalusia la regió que rep l’estirada d’orelles més notòria, Greenpeace fa una crida d’emergència al País Valencià, amb un model territorial a la costa que considera absolutament “insostenible� i que podria esdevenir “una situació de no-retorn�. Pel que fa a Catalunya, amb un 39% de la costa cimentada, l’ONG és també molt crítica amb l’aprovació de la construcció de 20.000 nous habitatges, la majoria a les Terres de l’Ebre, on diversos projectes urbanístics s’alcen entorn de nous camps de golf. L’informe també retreu a la política balear dels darrers anys la “desmesurada construcció d’obra pública en forma d’autovies i autopistes�, al mateix temps que s’exigeix un nou model de turisme més sostenible que permeti salvaguardar la costa balear d’una pressió urbanística que, en casos com Mallorca, sembla que ja no té marxa enrere. Costa valenciana: la més castigada. Segons l’informe presentat per Greenpeace, el País Valencià es converteix en una de les regions que més agressions ha permès contra el seu litoral. A les costes es comptabilitzen un total de 57 punts negres. L’acompanya en aquest desafortunat lideratge Andalusia, amb un parc immobiliari a la costa que pretén augmentar en 300.000 nous habitatges. El fins fa poc titular de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana, Rafael Blasco, una de les cares més visibles del model territorial que des de fa anys es desenvolupa al País Valencià, declarava aquest mateix any que “la configuració del litoral a la vora de la costa, que és el model reclamat pels estrangers, obliga a un desenvolupament urbanístic superior al d’altres indrets�, i fins ha remarcat “que el nivell de construcció valenciana és tan moderat que podria duplicar-se en uns anys sense amenaçar la sostenibilitat del model urbanístic i turístic�. No ho creu així la Unió Europea, que en l’informe Fourtou, elaborat pel Parlament europeu, condemna la política urbanística valenciana en una denúncia sense precedents. L’estudi elaborat per Greenpeace assenyala la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), promulgada el 1994 i ja derogada, com a culpable principal d’aquesta situació, ja que ha permès durant els deu anys que porta vigent la urbanització de “120 milions de metres quadrats i uns altres 100 a punt per realitzar-hi actuacions�. I és que en els darrers cinc anys, a la costa valenciana s’ha construït tant com en tota la seua història. A la pressió urbanística s’ha de sumar la proliferació de nous ports esportius, o l’ampliació dels ja existents. La Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana ha definit l’anomenat turisme de sol i platja com una “locomotora que avança a gran velocitat�. No és estrany si tenim en compte que aquest sector significa el 12,9% del producte interior brut valencià, enfront del marginal 2% que n’aporta la indústria. Costa catalana: la més cimentada. Si la costa valenciana és la més urbanitzada, amb un total de 364.000 habitatges, la catalana es converteix en la més cimentada, amb un 39% del total de quilòmetres de costa construïts. La major concentració d’obra nova a la costa del Principat es troba a les Terres de l’Ebre, on, durant l’any 2005, es van construir 7.000 habitatges, un 6,3% del total dels 100.000 aixecats a tot Catalunya, malgrat que només hi viu el 2,5% de la població catalana. El turisme també beu d’aquesta nova cultura urbanística. A Catalunya, l’exemple més clar el trobem als terrenys de la Universal Mediterránea (Port Aventura) de la Costa Daurada, on es preveu la construcció de 2.400 habitatges, tres hotels i tres camps de golf. Però de totes les actuacions que afecten el litoral català, i que signifiquen 16 punts negres en el mapa de Greenpeace, l’ONG denuncia especialment la pèrdua irreversible de sorra de les platges, i posa un èmfasi especial al cas de Barcelona, on el projecte de consolidació de les platges olímpiques, que durà a terme el Ministeri de Medi Ambient i que representarà una despesa de 50 milions d’euros, donarà pas a la construcció d’una bateria d’espigons submergits en els 5 quilòmetres de costa, que s’ompliran amb un milió de metres cúbics de sorra artificialment. Segons els responsables de l’informe, “aquesta solució és un pedaç, ja que està demostrat que a llarg termini aquest sistema no funciona per retenir la sorra a les platges�. D’altra banda, Catalunya tampoc no s’escapa de l’amonestació en matèria de ports esportius. Lluny de renovar la moratòria sobre nous emplaçaments, la llei deixa la porta oberta a projectes nous que permetran assolir els 32.000 amarratges per al 2015. Malgrat aquests retrets, Greenpeace valora molt positivament la posada en marxa dels dos Plans Directors Urbanístics per a les costes catalanes, aprovats durant l’any passat, que permetran la protecció de més de 24.000 hectàrees situades en la franja de 500 metres lineals des de la costa, que encara no estaven urbanitzats. Tot i assolir aquestes fites, la construcció al litoral català no s’atura. Com afirmava recentment el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, Catalunya encara “no ha arribat a la saturació urbanística�, al mateix temps que recordava que existeixen plans municipals i de la Generalitat que preveuen construir 100.000 habitatges més en els propers anys, però amb la garantia que es faran “de manera controlada per fer compatibles els processos d’urbanització amb la conservació de l’espai natural i el paisatge�. Costa balear: l’arxipèlag endeutat. Destrucció a tota costa 2006 denuncia un total de 26 punts negres a les Illes Balears. Greenpeace retreu al Govern que, en els darrers tres anys, la seva política s’ha centrat en la desmesurada construcció d’obra pública en forma d’autovies i autopistes, que deixarà endeutat l’arxipèlag durant molts anys. I tampoc no s’escapa de les barbàries que “es continuen fent en nom del turisme, fins i tot les que es desaconsellen per tècnics i especialistes�. No per casualitat les Illes són la regió amb més quantitat de places hoteleres d’arreu de l’estat. Només cal mirar cap a Mallorca, en situació permanent de saturació urbanística i excés d’oferta indiferenciada, amb una “tendència a urbanitzar cada metre de sòl, especialment a les ciutats de Palma o Calvià�. “I amb la saturació, arriben les il·legalitats�, afegeix l’informe. “El Ministeri de Medi Ambient calcula que són 10.000 les edificacions o construccions alçades en la franja protegida per la llei de costes i que només 500 gaudeixen de permís�, conclou. A més, Greenpeace també alerta dels perills de la llei de ports de Balears, que permetrà la construcció d’uns 5.000 amarratges nous. Laura de Andrés
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more