|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Renfe: El P$OE dóna passos cap a la fi del servei públic
|
|
|
per L...)A |
24 jul 2006
|
|
|
Renfe: El P$OE dóna passos cap a la fi del servei públic
x Bienvenida Morales i Diego Sanz
Avantsala de la privatització :: La Xarxa Nacional de Ferrocarrils deixa d'existir. La Llei del Sector Ferroviari va obrir la porta a les companyies privades, iniciant un procés de precarització del servei i dels llocs de treball en l'antiga Renfe
Renfe ja no existeix. L'empresa pública, que en règim de monopoli ha gestionat el transport ferroviari des de 1941, va ser dividida en dues entitats, l'Administrador d'Infraestructures Ferrovià ries (Adif) i Renfe-Operadora, cadascuna de les quals té el seu propi camp d'actuació comercial.
La divisió de Renfe la va marcar la Llei del Sector Ferroviari, que va ser aprovada per majoria absoluta del PP en 2003 i que va contar amb l'oposició rotunda del partit socialista tant en el Congrés com en el Senat quan no era Govern.
La llei entra en vigència amb el PSOE
No obstant això, el PSOE s'ha limitat a ajornar la data ja que la llei va entrar definitivament en vigor el 31 de desembre de 2004 tal com l'havia elaborat l'anterior Govern, sense canvis.
La privatització del ferrocarril ha donat el salt definitiu amb la llei citada. Però és un procés que ve de llarg, des de finals dels ‘80, i que està passant desapercebut per a la gran majoria de la societat, fins i tot per als propis treballadors de l'empresa. “Ens trobem davant un canvi de model en el qual s'està produint una gran quantitat d'acomiadaments de personal laboral i reorganització constant de l'entitat que no podem encara analitzar de manera globalâ€?, afirma Pablo MarÃn, del Sindicat Ferroviari de CGT.
D'una banda, la gestió de les vies, per un altre, la dels trens. Les directives de la Unió Europea van en aquest sentit, però no obliguen a la privatització total de la xarxa ferrovià ria. Encara que en l'Estat espanyol sà que és aquest l'objectiu que es persegueix. Per aquesta raó s'han establert dues dates claus per a la liberalització del mercat ferroviari: 2007 i 2010.
Per a comprendre què va a ocórrer amb el ferrocarril en aquests dos anys fixats, és necessari explicar les funcions que han d'ocupar tant Adif com Renfe-Operadora. La primera s'encarrega del manteniment de les vies, de la Xarxa d'Interès General. Les construïx, conserva i repara. Tot el relacionat amb les vies i la seva explotació és competència de Adif. La segona entitat creada, Renfe-Operadora s'ocupa de la circulació dels trens, tant de mercaderies com de viatgers, doncs per a ambdós té, de moment, competències exclusives.
Si tot marxa segons el previst, Renfe entrarà a competir amb altres empreses en el sector de les mercaderies en 2007, i els usuaris de tren podran triar a quina empresa ferrovià ria compren els seus bitllets de viatge a partir de 2010, any fixat per a la liberalització del servei de viatgers.
Entre les set empreses que ja han obtingut la llicència d'empresa ferrovià ria, que consisteix en un permÃs per a entrar a operar en el transport de mercaderies i viatgers, segons dades de maig de 2006, estan Continental Rail (Grup ACS), Press Carrego Tren (Grup Acciona) i Comsa Rail Transport (Grup Comsa). Aquestes empreses haurien de pagar un cà non a Adif per explotar la via.
L'altra cara de la privatització
“Els propis gestors de Adif es queixen que no hi ha personal suficient ni per al manteniment preventiu de les viesâ€?, assegura MarÃn. L'objectiu, continua, és convertir a Adif en un cap visible amb direcció general i una empresa buida de treballadors. Ocorre el mateix amb Renfe-Operadora. Del que es tracta és d'externalitzar cà rregues de treball. Per exemple, Renfe- Operadora construïx un taller i una contracta es queda amb la seva gestió.
No obstant això, aquesta empresa només disposa de tècnics i el personal operatiu que treballa en ella és d'una subcontrata que alhora és filial de la contracta. Aquest caos dóna lloc a un panorama empresarial ramificat en el qual hi ha molts intermediaris que tracten de fer negoci amb el ferrocarril.
La polÃtica que ha seguit Renfe des de fa dècades ha estat disminuir la seva plantilla de treballadors fins al lÃmit de no poder prestar un servei en condicions i aixà justificar la privatització. Les xifres parlen per si soles: en 1953 l'empresa contava amb 139.457 treballadors, la xifra més alta de la seva història. En 1970, el nombre va disminuir fins a 82.624 empleats.
Actualment, segons dades de les pròpies empreses, conten amb prop de 15.000 treballadors cadascuna d'elles. Adif i Renfe-Operadora tenen en marxa Expedients de Regulació d'Ocupació amb els quals pretenen prejubilar i donar baixes incentivades a un mà xim de 2.500 i 2.000 treballadors respectivament durant els pròxims anys.
Les condicions laborals en les que es treballa en les contractes i subcontrates són, segons fonts sindicals del sector, molt precà ries. La formació, fonamental tant per a evitar accidents com per a oferir un servei de qualitat, es reduïx al mÃnim. Fins al punt que els tres anys d'estudi obligats per a entrar en el sector que s'exigien anteriorment, poden quedar-se entre dos i quinze dies en el millor dels casos. Actualment per a ser maquinista de tren, la formació pot ser de tot just un mes, com indiquen les mateixes fonts.
Les segregacions, competitivitat i la privatització tenen un denominador comú: la inseguretat i la pèrdua de drets laborals. Com indica Rafael González, del Sindicat Ferroviari, “és moment que les diferents organitzacions i sindicats es posin d'acord per a emparar a tots els treballadors que estan sofrint les conseqüències del procés de privatització, encara que encara queda molt per veure�.
Sense personal
De les 68 estacions de rodalia obertes a Barcelona, on paren els trens només en 26 hi ha personal per a atendre als usuaris. Les altres estan buides. Els viatgers han de traslladar-se diverses estacions per a trobar a algun empleat que li pugui donar atenció personalitzada o resoldre-li qualsevol dubte. Aquesta prà ctica generalitzada de tancament d'estacions i de desfer-se de personal propi que segueix Proximitats és una de les polÃtiques per a externalitzar el servei i deixar-lo en mans de (sub)contractes.
Diagonal |
Mira també:
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2151
|
This work is in the public domain |
