Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
B de benefici. B de Braun.
per su	11 jul 2006
Si la V ha estat símbol els darrers temps per vitorejar venjança o vivenda, no ha pogut amagar la vergonya per la seva germana gran. Benefici i Braun ens ajuden a entendre la penosa realitat econòmica actual i les seves nefastes conseqüències socials. Braun és una empresa alemanya dedicada a batidores i planxes, que comprà la catalana Pimer i la seva factoria del Llobregat fa més de 30 anys, durant el tardofranquisme. Fa poc fou comprada per la firma B&G, multinacional ianqui propietària, entre d´altres de Gillete, Tampax o l´anticaspa H&S. Dóna 700 llocs de treball directes i uns 2500 indirectes. Als últims 2 anys ha tingut 16’5 milions € de beneficis, augmentant en 5% la seva producció i 7% les seves ventes. Tanmateix, la direcció de l´empresa no en té prou. Primer reduí la plantilla fixa i l´augmentà de contractació temporal en un 94%. Després reduí en més d´1 milió d´€ el gast en personal. Ara, aprofita que la factoria es troba en una zona que ha registrat una elevada revalorització immobiliària i tanca. Ven els terrenys i la fàbrica i se´n va a la Xina o als països de l´est. Al.lega competivitat en el sector. I no falta raó: totes les multinacionals de tots els sectors estan fent el mateix. Brutal búsqueda del benefici. A Catalunya hem tingut altres exemples: Samsung, Philips, Printer,etc. Lo horrorós és que cap organisme internacional reguli les multinacionals. Ben bé sembla al revés: les multinacionals regulen les polítiques globals i locals. Deixant marxar a Braun es condemna a la ruïna a varis milers de famíles treballadores. A més, estarem donant un altre perillós exemple per les demés empreses. Cauran molt més facilment altres empreses amenaçades i més multinacionals s´envantolaran i anunciaran noves deslocalitzacions. Això sí és un real efecto llamada. Venen aquí, exprimeixen al màxim i quan volen més troben noves terres verges per seguir. I com és que els deixem marxar? Legalment, segons l´Estatut dels Treballadors, si l´empresa no té pèrdues, només dos òrgans poden concedir la cessió. Un és la Generalitat de Catalunya. Aquesta, però, s´ha curat d´espants i no ha firmat cap cop els darrers 20 anys. El conseller de treball, Jordi Valls, afirmà que l´ERE no seria autoritzat, car la multinacional no cumpleix els requisits legals de declarar pèrdues. Inclús Montilla, ministre d´Indúsria i candidat a ser cap de l´oposició al Novembre, diu que farà tot el possible en el seu viatge com a mediador que pretén fer a la seu de la multinacional a Alemanya. A més, el Parlament de Catalunya aprovà recenment per unanimitat una moció contra el tancament de Braun. Així que sinó hi ha sorpreses, la patata calenta va a l´altre òrgan: el Comitè d´Empresa. Aquests són els veritables botxins. L´experiència dels casos anteriors i de Braun mateix és que el comitè, enlloc d´oposar-se frontalment als tancaments, es dedica a negociar “la millor sortida possible� (edat de prejubilació, pagaments de mesos per anys treballats, recol.locacions,etc.). I qui tenim al Comitè? L´experiència dels casos anteriors i de Braun mateix assenyala a CCOO i UGT, els grans sindicats antifranquistes que pactàren l’ última reforma laboral i que signen tancaments. Coincidències que les males veus apunten a que es tracta de decisions provinents de l´estructura sindical, enlloc dels membres del propi comitè. Aquest rep la pressió de la plantilla perquè no tanqui. Però la pressió dels sindicats perquè tanqui és més poderosa, com si haguessin vengut ja l´ànima al diable. Els respectius responsables de les federacions del Metall de CCOO i UGT, els senyors Rocosa i Gallardo estan discursivament contra el tancament, però insten als delegats a negociar diners, com si la decisió de Braun fos irrevocable i deixant que sigui, de facto, unilateral, lluitant sols per les motlles. La feina del Comitè de Braun serà, com la feina dels comites anteriors ha estat, intentar disminuïr les mobilitzacions, evitar ruptures amb la direcció de l´empresa i dividir els treballadors entre “sensats o insensats�, jugant amb la por i negant les seves responsabilitats com a últim òrgan vinculant. “O acceptem aquesta oferta o la següent serà pitjor�, serà una frase repetida del comitè cap a la plantilla. Que la plantilla accepti o no dependrà de que analitzin i debatin la qüestió racionalment, sense coacció i, també, de la seva capacitat unitària per fer posició de força per plantar-se davant del comitè i la direcció (com feren, espontaniament, amb els advocats de l´empresa). En cada decisió important ha de ser la plantilla qui tingui l´última paraula! En aquests casos és vital la solidaritat activa externa: d´altres seccions sindicals, altres sindicats, diferents col.lectius de base, treballadors, parats, familiars,etc. La solidaritat de classe enfront l´aliança de l´altra classe (màxim benefici per les empreses, supervivència de la classe política i de la burocràcia sindical). Com savem, l´obtenció de benefici s´aconsegueix quan el resultat final d´una operació comercial és més elevat que la inversió inicial. Arrivar al màxim benefici és, doncs, l´objectiu de totes les empreses. Les responsabilitats laborals, socials i ambientals queden a un segon terme i són desplaçades, sobretot, a les Institucions Públiques. Aquestes, enlloc de protestar fermament i categòrica, les acostumen a assumir, per instint de supervivència (sense una economia classista no hi hauria classe política) i amb l´elevat cost d´anar abandonant progressivament els sectors estràtegics (socialment, no econòmica, com hauria de ser en una vertadera democràcia), com són la vivenda, educació, sanitat, subsirietat, energia,etc, condemnant les actuals i futures generacions a un oceà de precarietat generalitzada. Els polítics, que tan escampen que són els legítims representants del poble, amàguen el cap sota l´ala i enlloc de presentar programes econòmicament i social reals, productius i de llarg termini per a la ciutadania, estan pensant ja en les seves vacances a Calella. Si la multinacional es nega a respectar la legislació laboral, la Generalitat hauria de començar a pensar en la intervenció de l´empresa per preservar l´interès general. Ho faran? Quin lio! Millor Calella! No podem seguir així! Cal anar tots a una per rebutjar l´ERE de Braun i instar a l´empresa un pla solvent que garanteixi la continuitat de la fàbrica i la seva plantilla. Però per sobre de tot, cal anar pensant i trobant un altre sistema econòmic que no faci dependre als ciutadans de les decisions de grans lobbys empresarials que només els preocupa el màxim benefici. La desertització industrial deixa a la classe treballadora sense present i a les noves generacions sense futur. El màxim benefici de les empreses és antagònic a les necessitats socials, a una vida digna per tot el poble treballador. Cal posar al davant els interessos de les persones als interessos del capital! Com a plataformes d´unitat d´accio s´han creat a l´àrea metropolitana de Barcelona diferentes xarxes contra els tancaments i la precarietat. No tenen més interès polític que ajuntar-nos contra la precarietat i la pèrdua constant de drets socials i laborals. Per acabar, i per no donals-hi el plaer de que també es quedin la B, sols parafrejar Bertol Brecht: primer vingueren a pels de Samsung, però com jo no hi treballava, no vaig fer res. Després liquidàren a mig Seat, però com tinc un Volvo, ni em vaig immutar. Després deslocalitzàren Philips, però com no hi treballava, em vaig quedar a casa. Ara tanquen Braun, però com que no sócdel Llobregat, miraré cap a una altra banda. Demà vindran a per mi. Però ja no quedava ningú. Només precarietat,totxos i guiris. Demà pot ser massa tard!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more