Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Mariana en vaga de fam
per Francesc Arnau i Arias	06 jul 2006
Aquell quatre de febrer al vespre uns buròcrates amb pistola i llicència per matar, varen decidir que la versió que l´Alcalde Clos estava explicant, als butlletins horaris de Catalunya Ràdio, s´havia de canviar.
MARIANA EN VAGA DE FAM Moltes setmanes més tard, enfront de la Mariana en vaga de fam –estirada al llit de la Casa de la Solidaritat— jo mateix hauria de recordar molt bé l´Habeas Corpus d´aquell quatre de febrer, cap al tard, davant del taulell del Jutjat de Guàrdia d´Incidències de Barcelona, quan juntament amb la Mariana Huidobro els advocats estàvem intentant interposar la demanda per la llibertat del seu fill, Rodrigo Lanza Huidobro. En Rodrigo havia estat detingut de matinada. També varen detenir Alex Cisternas Amestica, Juan Daniel Pinto i altres xavals molt joves. Aquesta joventut que, aclaparada per l´explotació que pateixen tota la setmana, arriba el cap de setmana i no troben el moment d´anar a dormir. Volen parar el temps. Que no arribi el dilluns... I Barcelona té això: de vegades et sembla que podràs aturar l´explotació, que no arribi el dilluns... és un miratge. RACISME INSTITUCIONAL La Mariana, el seu fill Rodri i l´Alex són de lluny. També pateixen el racisme institucional. Estarien a la presó, si no fossin sudamericans ? Barcelona no és la seva ciutat. Ningú no els havia explicat la història de l´Anarkopenya i tampoc ningú els va desaconsellar acabar la festa allà, a Sant Pere més Baix, núm.55. La Policia Municipal no va tenir per això cap consideració amb ells. L´Alex i el Rodri estaven allà, doncs són culpables. És com quan la gent de fora de la ciutat, ve a treballar amb el seu cotxe i el deixa aparcat en un lloc que li sembla que no molesta. A la policia li falta temps per multar-los. Cap avís, cap advertència. Es tracta de fer mèrits a costa de qui sigui, per justificar la funció policial al preu que sigui. Mai prenen en consideració el ciutadà, com no sigui per fer-lo objecte de repressió. ELS BURÒCRATES AMB PISTOLA Aquella matinada no se´ls va acudir de tancar la zona per evitar més problemes. Al contrari, varen deixar acostar la gent, com una trampa de caçar conills. I varen decidir detenir els primers que varen arribar, per culpar-los de l´agressió al policia. I és que quan els buròcrates defineixen una cosa com a real, el que es torna immediatament real són les seves conseqüències. Aquell quatre de febrer al vespre uns buròcrates amb pistola i llicència per matar, varen decidir que la versió que l´Alcalde Clos estava explicant, als butlletins horaris de Catalunya Ràdio, s´havia de canviar. Que l´atemptat no havia consistit en el llançament d´una torratxa amb plantes des de dalt de la casa –com deia la versió oficial de l´Alcalde, que aquesta vegada sí era autèntica-- sinó en el llençament de pedres des del carrer. Rodri, Àlex i els altres havien estat detinguts al carrer. No s´havia de detenir ningú de la casa. Calia canviar la versió. Fer real la versió que convenia al muntatge policial. MUNTATGE POLICIAL I en virtut d´aquest canvi, aquests tres nois varen ingressar a la presó on encara romanen des del mateix quatre de febrer, fa ja cinc mesos. Ara, junts amb la Mariana, s´han declarat en vaga de fam des del dia 26-6-06. És trist que una persona estigui en coma a l´hospital. Però també és molt trist haver d´estar a la presó, pendents del coma del guardia urbà, sense tenir-ne cap culpa. El passat 9-6-06, el Jutjat d´Instrucció nº 18 de Barcelona va dictar la Interlocutòria de Processament dels detinguts, és a dir, donen per acabada la instrucció del cas. No volen fer més investigacions. La cosa la consideren suficientment clara. Ja tenen els culpables. S´han fet rodes de premsa per exposar les irregularitats del procés i les anomalies de la intervenció policial. Els metges, --catedràtics de Medicina legal, de les seves Universitats de Catalunya, especialistes en la matèria-- que han provat la innocència dels nois amb els seus informes pericials, ni tan sols han estat tinguts en compte per la Jutgessa. Les valuoses proves que poguessin existir, al carrer, foren eliminades immediatament per ordre de la Guàrdia Urbana: varen fer entrar al personal de la neteja municipal abans d´arribar la Policia Científica, de manera que qualsevol resta de la torratxa amb plantes o altres vestigis varen desparèixer. S´ha vulnerat el dret dels presos a la presumpció d´innocència, negant-los el dret a la llibertat provisional, malgrat la falta de proves en contra seva... L´ÚLTIM INSTRUMENT DE REBEL.LIÓ I ara, els presos han fet ús de l´últim instrument de rebel.lió que els queda: la vaga de fam. Així, davant de la Mariana en vaga de fam --la Mariana solidària amb el seu fill i amb els fills dels altres— penso també en l´any 1966, quan vaig entrar per primera vegada a la Facultat de Dret. I varen començar a posar-me llibres de lleis a les mans. I vaig llegir-los. Quines belles coses es troben en les lleis! -pensava. El Dret és això i allò i el de més enllà –diuen les lleis. Però després resulta que ningú es dona per entès, que ningú no fa cap esforç per fer quedar bé les afirmacions dels llibres de lleis. Hom descobreix que el que diuen les lleis només serveix per dissimular, per camuflar, per escamotejar la vida mediocre i acomodatícia que el Sistema vol imposar a tothom. Les lleis contenen el que contenen per enganyar-nos! Simplement perquè els seus autors mai no ens han pres seriosament a nosaltres, al poble. I és que aquestes “democràcies� sempre han estat iguals. I el que s´anomenen les democràcies occidentals modernes i modèliques, només existeixen en la imaginació dels qui han elaborat les lleis... FLOR I NATA DE L´ESTUPIDESA OFICIAL Mentrestant, la flor i nata de l´estupidesa oficial i cívica (el Clos, la Tura, la jutgessa i els altres) es rebolquen en la seva beatitud gastronòmica, permanent, de la qual ha escapat per unes hores l´embaixador de la República de Xile, senyor Osvaldo Puccio, i el Cònsul que l´acompanya, que li va posant bé el coll de la camisa quan se li arruga, al passar davant meu, de visita com jo, per veure la Mariana a la Casa de la Solidaritat. La Mariana i els tres pesos en vaga de fam, per la llibertat... fins quan ? Francesc Arnau i Arias, 30-6-06
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more