Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Els impactes de l'Acord General de Comerç de Serveis de l'OMC en els sistemes educatius
per LF	03 jun 2006
Des d'un temps ençà l'Educació ha passat a ser considerada com una mercaderia i negociada en el marc de l'Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) de l'Organització Mundial del Comerç. En el 2006 les negociacions s'han intensificat i la liberalització dels serveis educatius s'està convertint en un procés de difícil retorn. L'article explora l'estat de les negociacions i les conseqüències que se'n poden derivar pels sistemes educatius.
Antoni Verger i Planells Al llarg de l’any 2006 s’estan intensificant les negociacions de l’Acord General de Comerç de Serveis (AGCS) que porten a terme els 149 països membres de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). De fet, segons es va decidir a la darrera Conferència Ministerial de l’OMC celebrada a Hong Kong s’espera finalitzar la vigent ronda de negociacions el 31 d’octubre de 2006. En aquesta ronda s’està promovent la liberalització comercial de tots tipus de serveis, entre els quals hi trobem serveis d’educació primària, d’educació secundària, d’educació superior i d’educació d’adults. Arran de la transcendència d’aquestes negociacions, les quals es porten a terme d’esquenes a la ciutadania i no són font de cap mena de debat públic, creiem necessari reflexionar críticament sobre els efectes de la liberalització en el terreny educatiu. Introducció a l’AGCS Abans de la creació de l'OMC, l’any 1995, els acords de comerç internacional únicament contemplaven el comerç de béns. Però arran de la creixent importància del sector serveis en l’economia mundial --que equival en l’actualitat al 60% del PIB mundial—es va considerar de vital importància introduir el sector serveis en l’àmbit material de l’OMC. Per aquest motiu, principalment, es va constituir l'AGCS. L’AGCS és un acord de comerç multilateral que promou la liberalització comercial de tot tipus de serveis, inclosos els “serveis educatius�, a escala planetària. La seva finalitat és “establir un marc normatiu internacional per al comerç de serveis, contribuint així a la seva expansió progressiva�. Per tant, l’AGCS promou la configuració d’un mercat educatiu global regit per les normes de lliure mercat. Per assolir aquesta fita, els països membres de l’OMC, a través de rondes de negociacions successives, han de modificar o eliminar aquelles lleis, regles o normatives que dificultin el comerç de serveis. Aquest és un element diferencial respecte la liberalització del comerç de béns ja que aquesta darrera es materialitza amb una simple retallada d’aranzels. En canvi, la liberalització de serveis comporta en ocasions que els països hagin de modificar, fins i tot, les seves constitucions. Les rondes de negociació de l’AGCS s’orienten per un conjunt de principis adscrits a la fita de la liberalització comercial. Aquests principis postulen la “no discriminació� entre països membres de l’OMC (és a dir, cap país membre pot rebre un tracte més favorable que un altre), la “no discriminació� dels productors de serveis estrangers en relació als nacionals (per exemple, si les escoles locals reben subvencions, també les han de poder rebre les escoles estrangeres) o “l’accés a mercats� d’empreses estrangeres (per exemple, eliminant els exàmens de necessitat econòmica). Finalment, cal assenyalar que el comerç de serveis és més abstracte que el de béns ja que els serveis s’acostumen a produir i a consumir in situ, són menys transportables i requereixen la interacció entre consumidor i productor. Davant les dificultats esmentades, l’OMC estableix l’existència de quatre modalitats de comercialització de serveis: 1 . Subministrament transfronterer: Consisteix en subministrar un servei a distància i travessant les fronteres estatals. En el sector educatiu, l’exemple més clar d’aquesta modalitat són els programes de formació a distància i de e-learning. 2 . Consum a l’estranger: Els consumidors, amb l’objectiu d’accedir a un servei, es traslladen a un país estranger. En el cas educatiu, això es dóna quan els alumnes van a estudiar a un altre país. 3 . Presència comercial: Una empresa de serveis, com ja fan algunes universitats o centres d’idiomes privats, estableix una filial a l’estranger. En aquest cas, més enllà dels fluxos comercials, es promou la creació i l’expansió d’empreses transnacionals educatives. 4 . Presència individual: Subministrament de serveis per part de persones físiques que provenen de l’estranger. Seria el cas d’aquells professors o investigadors que van a fer classe o recerca a un altre país. En el marc de les negociacions de l’AGCS, els països poden liberalitzar els diferents modes esmentats de manera independent. Per exemple, poden optar per obrir els seus mercats pel que fa al subministrament transfronterer, però mantenir-los tancats pel que fa a presència comercial. Impactes del AGCS en educació Els efectes de l’AGCS poden ser doblement perniciosos arran del caràcter difícilment reversible dels compromisos de liberalització adquirits pels països en el marc d’aquest acord. Val a dir que en molts casos, l’avanç de les negociacions de l’AGCS únicament agreujarà algunes tendències que ja són paleses en els nostres sistemes educatius actuals. Per això, cal distingir entre els impactes provocats exclusivament per l’AGCS i aquells en que l'acord esdevé més bé un agreujant. En tot cas, els principals impactes de l’AGCS – directes i indirectes - són els següents: 1 . Pèrdua de control públic de l’educació. Des de fa dècades, l’administració pública és el principal agent en la provisió, finançament i regulació de l’educació . Arran de l’establiment de l’AGCS, els agents públics poden perdre la capacitat de control i planificació respecte els seus sistemes educatius, sobretot si tenim en compte que l’adopció de compromisos en el marc d’aquest acord comporta la subjecció de la regulació educativa a les regles del lliure comerç. Això incideix negativament en la sobirania dels països i en el control públic de sectors clau. De fet, la mateixa Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va manifestar la seva preocupació arran que les obligacions implícites en el AGCS podrien limitar als governs a l'hora d'actuar per a promoure o protegir els drets humans. Aquest efecte s’agreuja en el cas dels governs sub-estatals (municipis, províncies, comunitats autònomes) ja que molts d’ells tenen competències en educació, però no tenen ni veu i vot en les negociacions de l’acord. 2. Ampliació del mercat educatiu. L’AGCS és un instrument amb una clara vocació d'obertura i protecció de mercats que facilitarà a determinades empreses educatives assolir els seus objectius d’expansió territorial. Conseqüentment, afavoreix el creixement del sector educatiu privat. 3 . Desigualtat educativa. L’ampliació del sector d’educació privada que promou l’AGCS erosiona la igualtat educativa en termes d’accés ja que els preus dels serveis privats acostumen a ser només assequibles per aquells estudiants amb major poder adquisitiu. 4. Qualitat educativa. L’ampliació de l’oferta educativa no està directament relacionada amb un increment de la qualitat. L’AGCS no contempla qüestions relacionades amb estàndards de qualitat educativa. Fins i tot, determinats estàndards de qualitat poden ser interpretats per l’OMC com obstacles innecessaris o mesures proteccionistes dels governs. En molts països, sobretot del Sud, la liberalització comercial s’ha materialitzat en una creixent presència de proveïdors de baix prestigi als que alguns analistes qualifiquen de “molinets de diplomes� o “universitats garatge�. 5. Drets laborals. Un altre dels resultats dels processos de liberalització és la reducció del poder dels sindicats, així com la introducció de majors quotes de desregulació i flexibilització laboral del personal docent. 6. Homogeneïtzació cultural. Les empreses de serveis educatius obtindran una major taxa de guanys com menys modifiquin el seu paquet curricular i menys ho adaptin a les diferents realitats del seu alumnat internacional. Aquesta tendència ha estat qualificada des de la UNESCO com a la “macdonalització educativa�. A més, l’anglès es consolidarà, en cara més, com a llengua hegemònica en els programes d’educació a distància i presencial com a conseqüència de l’origen nacional dels principals proveïdors, però també perquè això abarateix costos en el procés de producció d’educació transnacional. És més, si en un context de liberalització educativa un govern regula que un percentatge de les classes s’han de fer en la llengua local, aquesta política podria ser interpretada, segons les normes de l’OMC, com una discriminació als proveïdors estrangers. 7. Els efectes s’agregen al Sud. Determinats efectes de l'AGCS es poden extrapolar a la realitat global, mentre que d’altres s’accentuen en la realitat educativa dels països més empobrits Hi ha dos factors que ens fan arribar a aquesta conclusió: a) la restricció pressupostària en matèria educativa és més palesa en aquests països; b) la cobertura del sistema públic d’educació acostuma a ser menor, pel que un emergent sector privat compta amb més possibilitats d’omplir els espais deixats per l'Estat. 8. Balança comercial desequilibrada. A mesura que augmenti la liberalització, els fluxos d’inversió i de comerç de serveis educatius seran més desfavorables als països del Sud. L’eix conformat per la UE, els EUA, Austràlia i Nova Zelanda acumularà els majors guanys amb l'exportació de serveis i l’establiment de filials educatives en l’estranger. Les empreses de serveis dels països del Sud (siguin públiques o privades) no només tindran nul·les possibilitats d’accedir als mercats del Nord, sinó que es podran veure desplaçades o absorbides per la competència internacional en el seu propi país. Per posar un exemple, poc després que s’aprovés el NAFTA[1] l’any 1994, la inversió estrangera directa d’empreses educatives procedents dels EUA i Canadà va augmentar exponencialment a Mèxic. En una d’aquestes operacions d’inversió, el consorci nord-americà Sylvan Learning Systems va adquirir una de les principals universitats privades de Mèxic, la Universitat del Valle. 9. Fuita de cervells. El mode 4 de comerç de serveis (presència individual) afavoreix que professionals qualificats vagin a treballar a altres punts del planeta. Així, en cas que les negociacions de l’AGCS avancin, es podria agreujar el fenomen conegut com a fuita de cervells. Aquest flux de cervells comporta que els països del Sud perdin capital cultural i recursos humans d’alt nivell. A més, de la liberalització del mode 4 es desprenen severes contradiccions ja que els països rics pretenen obrir les seves portes únicament al personal més qualificat del Sud, mentre mantenen les seves lleis discriminatòries amb els treballadors immigrants menys qualificats. Lluites contra el AGCS Per aquests i altres motius, múltiples organitzacions del món de l’educació han impulsat campanyes de denúncia o han fet declaracions públiques contra l’AGCS. Per la seva banda, centenars de municipis i governs autonòmics de tota Europa, amb l’objectiu de defensar els serveis públics, s’han declarat “zones lliures d’AGCS�. No obstant la importància d’iniciatives amb les que denunciar i combatre la política que es promou des d’un organisme global com és l’OMC, caldria tenir en compte que la millor forma de prevenir els efectes de l’AGCS consisteix en lluitar, a escala nacional, per un sistema d’educació pública en que es garanteixi la universalitat, la gratuïtat i la qualitat en tots els nivells educatius. Sense dubte, en cas que s’assolís aquesta fita, s’hauria aixecat la principal barrera amb que toparia al sector privat transnacional a l’hora de pretendre lucrar-se amb un bé comú com és l’educació. http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=16&id_article=1 Antoni Verger Planells. Membre del SAPS-UAB i de l'Observatori del Deute en la Globalització [1] Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, signat pels EUA, Canadà i Mèxic i que té característiques similars a la de l’AGCS.
Mira també: http://lafabrica.milnou.net/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more