Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Pla integral contra l´assetjament escolar (PICAE)
per ACAECAT	02 jun 2006
La violència escolar probablement ha existit sempre, però mai com ara les víctimes s’han sentit tan desprotegides enmig d’un entorn hostil i canviant. És obligació de les autoritats vetllar per la salut física i psicològica dels seus ciutadans, més quan els drets a la dignitat i al respecte són vulnerats i trepitjats en edifics de titularitat i responsabilitat pública, més quan el lloc o­n es produeixen les agressions és el temple del civisme o­n es gesten les societats i llurs ciutadans.
PLA INTEGRAL CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR(PICAE) L’assetjament escolar és violència entre iguals, violència gratuïta i indiscriminada d’un o diversos alumnes que busca castigar una víctima seleccionada. Un percentatge important de nois i noies de Catalunya estan sotmesos diàriament a assetjament físic, psicològic o social. La violència escolar probablement ha existit sempre, però mai com ara les víctimes s’han sentit tan desprotegides enmig d’un entorn hostil i canviant. És obligació de les autoritats vetllar per la salut física i psicològica dels seus ciutadans, més quan els drets a la dignitat i al respecte són vulnerats i trepitjats en edifics de titularitat i responsabilitat pública, més quan el lloc o­n es produeixen les agressions és el temple del civisme o­n es gesten les societats i llurs ciutadans. Cap agent social o educatiu pot inhibir-se en la prevenció i persecució implacable de l’assetjament. Tampoc no ho poden fer ni els pares, ni els alumnes. Ni per descomptat les forces polítiques i les lleis d’un estat de dret. Cal un Pla Integral que abraci tots els aspectes del problema, un paquet de mesures i projectes que condueixi al menor temps possible a l’erradicació de l’assetjament i la violència de les aules i instituts. 1 Campanyes de sensibilització Campanya de sensibilització a la societat en general: a- Espots de televisió i falques radiofòniques. b- Rètols informatius col·locats a les parades dels autobusos i de les estacions de trens i metros, o­n hi haurà imprès un telèfon i una direcció de correu electrònic per tal que les víctimes i els seus familiars s’hi puguin adreçar. 2 Suport d’atenció a la víctima Creació d’un telèfon i d’una direcció de correu electrònic o­n les víctimes d’assetjament i la seva família es podran dirigir per tal d’assessorar-se i rebre ajut psicològic per part d’especialistes formats en aquest tema. 3 Campanya de sensibilització de la Comunitat a-Educativaa-Pòsters, distribuïts estratègicament pel centre educatiu, o­n s’animi a denunciar l’assetjament escolar amb el número de telèfon i un e-mail del Departament de suport d’atenció a la víctima. b-Fulletons informatius, o­n hi hagi la mateixa informació que als pòsters i que serà repartida entre els alumnes del centre. Es podran trobar a les secretaries i a les AMPA del centres i a disposició dels qui els sol·licitin. 4-Tutories formatives als pares a- Convocar als pares de cada aula, a una reunió de tutories al començament de curs, per parlar de la violència/Assetjament escolar. Es parlarà del Pla global del centre sobre l’assetjament escolar i la seva relació amb l’efectivitat emocional com a eix transversal. I de quin aspecte en concret es treballarà enguany a l’aula. Seria bo proposar un altra reunió a meitat de curs per valorar i comentar com va el treball i què cal millorar. < Això possibilitaria al docent un coneixement de la realitat de la seva classe i li facilitaria fer-ne el seguiment. b- Establir els drets i deures dels pares en la participació en els diferents òrgans del centre. Als pares que se’n desentenen, exigir- los-hi un major compromís. c- Sol·licitar la seva col·laboració per a la resolució dels casos d’assetjament escolar o­n es trobin involucrats els seus fills, no solament com a víctimes sinó també com a agressors. 5- Cursos de formació als docents Cursos de formació per als docents sobre la prevenció, detecció i actuació en casos d’assetjament escolar. Cal que sigui per a tots els professionals de la docència. 6- Responsabilitats dels docents a- Delimitar les responsabilitats dels docents en cas d’assetjament escolar. b- Establir per Llei, les ratios professors/alumnes en els patis, clarificar el que representa� les Guàrdies de patis� i adaptar-les als temps i situacions de cada centre. c- Dotar als docents de més eines per a poder impartir la disciplina a la seva aula. Cal que sigui equivalent a una autoritat. 7-Mesures disciplinàries per als docents permissius amb l’assetjament escolar a- Establiment de mesures disciplinàries per a aquells docents o Centres que manifestin una actitud permissiva en els casos d’assetjament escolar, permetent el deteriorament físic, psicològic o moral de la víctima. b- La figura de l’inspector contra l’assetjament escolar, ha de vetllar pel compliment de la normativa en tots els centres educatius assignats, sobretot en relació a les àrees més sensibles al l’assetjament (patis,menjadors,transport escolar, canvis de classe, entrades i sortides del centre). 8-Psicopedagogia escolar a- Els centres d’educació han de tenir servei de psicopedagogia o psicologia pròpia, amb una formació permanent en situacions de conflicte escolar. Els seu treball lluny de limitar-se a una feina de despatx, es realitzarà també sobre el terreny, fent avaluacions periòdiques de la situació del centre i el seguiment dels casos. b- Ha de coordinar i potenciar l’estudi per part dels docents que intervenen a l’aula, utilitzant la dinàmica de grup, els tests, les enquestes, les valoracions....amb la finalitat de conèixer molt bé l’alumnat (qui és el líder i si és negatiu o no, el tímid, el que embolica la troca...i també les relacions entre ells). c- Per a alguns psicòlegs, la mediació terapèutica és un instrument vàlid en l’assetjament escolar. Cal que ells proposin per a cada realitat educativa solucions a l’assetjament. 9- Creació de la figura de l’inspector contra l´assetjament escolar. Especialitzat i en exclusiva per als casos d’assetjament escolar, estarà adscrit a les delegacions d’ensenyament Territorial i des d’allí coordinarà els centres assignats segons el nombre establert. Vetllarà per al compliment del PICAE en tots els centres escolars, per la tutoria dels expedients oberts per assetjament escolar, per l’ obertura de nous expedients, per a la investigació, per l’adopció de mesures de xoc i per a tutelar les mesures que cal portar a terme i si hi ha negligència professional, obrir expedients als docents i als centres, si s’escau. 10-Creació d’un nou protocol d’actuació Aquest nou protocol ha de ser àgil i concís, que els docents el puguin utilitzar de manera ràpida i sense dubtes, és a dir molt pràctic. Deixant la Mediació pels casos de Conflicte i de Maltracte, que siguin lleus o bé que tot just comencin. Els problemes de convivència, podran ser denunciats en el centre d’educació, omplint formularis que disposin d’un full original pel centre i dues còpies una pels pares denunciants i una altra per l’ inspector Contra l’Assetjament Escolar. 11-Creació en els centres de juntes disciplinàries a- Creació en els Centres Escolars de Juntes Disciplinàries que dependran directament del claustre de professors. Assumiran amb promptitud l’obertura d’expedients a l’agressor i li imposaran mesures disciplinàries correctives i si fes falta tramitaran el trasllat de l’agressor a un altre centre. b- Els membres de la Comunitat Educativa que trenquen la convivència el context escolar, no poden quedar en la impunitat. En els casos més greus, se’ls suspendrà immediatament de l’assistència a classe i se’ls imposarà immediatament el canvi de centre. c- Els tutors dels alumnes agressors han d’estar informats i donar les explicacions corresponents a la Direcció del centre i a la comunitat Educativa en General. Per tan aquesta junta també informarà a les AMPA dels centres. 12-Suport a les víctimes i als seus familiars a- Suport psicològic, moral, i jurídic a les víctimes d’assetjament escolar i a les seves famílies per part del Departament d’educació. I amb la possibilitat que el Departament treballi d’ofici en les casos més greus. b- Si no es possible que la víctima pugui continuar els seus estudis en el centre actual es facilitarà el seu trasllat amb rapidesa sense que això suposi cap despesa addicional per la família (material escolar,roba de gimnàs, uniformes, menjador, hora lectiva de més, transport escolar...) c- En cas que la víctima menor d’edat, per tots els mals infligits durant l’assetjament, no li sigui aconsellable la seva reincorporació a cap centre, se li facilitarà amb promptitud un professor domiciliari així com se li elaborarà una adaptació curricular. En un període de poques setmanes i en cap cas superior a un mes. Aquesta adaptació ha d’estar tutelada per l’Inspector Contra l’assetjament, que farà un seguiment exhaustiu de l’evolució i assessorarà al professor tutor del centre i al professor domiciliari. 13-Coordinació amb els serveis socials Coordinació de les Delegacions Territorials amb els Serveis Socials dels Municipis afectats. Serà necessari fer un estudi i un sociograma familiar del agressor per part de l’EAP del centre i del tutor de l’aula. Es pot fer amb les reunions de tutoria. Si la víctima necessita assistència psicològica,per les agressions o hostilitats patides, els o les agressores necessiten també ajuda per l’agressivitat que infringeixen als altres, essent necessari saber els motius d’aquesta i així poder reconduir les seves conductes per preservar el futur. Per això i si cal es derivarà la situació sol·licitant ajuda als assistents socials. 14-Programes sobre la convivència. “Alumnes� Creació de Programes de Convivència i Prevenció de l’assetjament Escolar, que treballaran els propis alumnes de l’aula, sota la tutela del professor. Reafirmació dels programes amb contractes de tolerància zero, subscrits per tots els alumnes. Cal que aquests programes s’emmarquin dins l’horari lectiu. Es pot considerar la possibilitat d’unes tutories trimestrals sobre aquests programes i que una es situï al començament de curs i l’altra al mig coincidint amb les tutories dels pares. Cal abordar l’assetjament escolar des de diferent prismes:l’empatia, el respecte, la violència gratuïta, el diàleg, l’autocontrol, la comunicació, la discussió.... en totes i cadascuna d’aquestes paraules hi trobem representada de diferent manera la Comunitat Educativa, les víctimes i als seus pares, els o les agressores i la seva família, als docents, als companys de les víctimes i dels agressors o agressores. Per tant és molt important que la violència i l’assetjament escolar siguin tractats com a eixos transversals al llarg de tota l’escolarització i a tots els cursos dins l’àrea de la salut i de la convivència. 15-Registre d’assetjadors escolars Creació d’un registre d’assetjadors Escolars a la Fiscalia de menors, amb caire confidencial. Seran els centres els que informin a l’Inspector Contra l’assetjament Escolar i aquest a la Fiscalia de Menors. 16-Telefonia mòbil a- els Règims de Disciplina Interna dels Centres han de contemplar el fet que si un alumne es objecte de gravacions, el protagonista sigui expulsat del centre i automàticament traslladat a un altra. Si en el mòbil d’un alumne es troben gravacions d’agressions a altres alumnes, se li aplicarà un Expedient de falta greu. 17-Observatori de la violència a les aules/ Assetjament escolar A Catalunya, amb la participació d’especialistes sobre la problemàtica, Comunitat Educativa, Psicòlegs, Sociòlegs de l’administració, associacions que lluitin contra l’assetjament escolar en la nostra comunitat. La seva funció serà la d’estudiar la situació actualitzada de l’assetjament escolar a Catalunya, promoure actes, iniciatives, estudis, editar informació.... 18-L’assetjament escolar i les lleis Per Llei, delimitar les responsabilitats dels pares pels actes d’assetjament escolar dels fills, incloent-hi la restitució dels perjudicis o danys efectuats amb quantitats de fins 3000 euros. Reduir la Llei del Menor dels 14 anys als 12 anys, i ampliació de les penes per assetjament escolar, amb la finalitat de protegir la víctima i per altra banda actuar emparats per la llei, amb la part agressora, protegint-la del seu entorn i treballant la seva reinserció social, per tal d’evitar que pugui tornar a fer assetjament en el futur tant en el seu àmbit de parella com en el del treball. Conclusions Cal conscienciar i informar la societat del risc de l’assetjament escolar en els alumnes de les nostres escoles. La publicitat amb campanyes de sensibilització, les tutories formatives als pares,...són vies possibles per tal de que aconseguim persones formades envers aquest tema. Capaces de diferenciar entre violència escolar i assetjament, amb ganes de col·laborar per aconseguir de bell nou una educació en valors així com si calgués, cooperadores amb el centre en un cas de maltractament, fent un seguiment d’aquells pares menys predisposats a fer-ho. La mentalitat que avui impera sobre l’assetjament escolar ha de canviar, no podem buscar possibles o determinades causes que el provoquen, perquè no hi ha resposta ni excusa a la violència. Tampoc podem perpetuar l’assetjament escolar perquè sempre ha existit, és un acte delictiu. No obstant, la culpabilització a la víctima es dóna des de totes les vessants de la Comunitat educativa:docents, pares, alumnes...Cal actuar amb rapidesa i contundència. La víctima no exagera quan demana ajuda, ni tampoc intenta cridar l’atenció quan explica el que li està passant, no es xiva, sinó que explica l’ infern al qual el sotmeten els seus iguals. La formació dels docents es fonamental per afrontar els casos que puguin aflorar. I per a poder formar als seus alumnes en la convivència i la prevenció, i així poder detectar ràpidament el maltracte. No es pot permetre, sota cap circumstància, que cap docent tingui una actitud permissiva envers l’assetjament. La figura d’un inspector especialitzat contra l’assetjament escolar suposaria més dedicació per aprofundir en les mesures que han d’aplicar els centres quan es detectessin casos. I es podria fer un seguiment molt més exhaustiu sobre les possibles mesures. Les Juntes Disciplinàries en els centres escolars farien més àgil el procés de protecció a la víctima així com la resolució del cas. Fent un trasllat de centre de l’agressor i no com fins ara de la víctima. A les víctimes d’ assetjament escolar, els cal tot el suport moral i psicològic que se’ls pugui donar. A vegades també jurídic i aquesta hauria de venir de l’administració. Es necessari saber perquè els agressors han actuat amb agressivitat i per això si els menors tenen menys de catorze anys caldrà coordinar les actuacions amb els Serveis Socials Municipals. És molt important que els alumnes treballin a les seves aules la convivència i la prevenció i que més tard subscriguin els contractes de tolerància zero a l’assetjament escolar. En relació a la telefonia mòbil i al fet de gravar les agressions per després passar-les d’un mòbil a l’altra, és una nova moda al nostre país que ve de països com el Regne Unit. I que cal frenar per tal d’evitar haver de lamentar pitjors mals. ACAECAT 600672077 acaecat ARROBA jfrauca.jazztel.es http://www.suroexte.com/acaecat
Mira també: http://www.el-refugioesjo.net/foro/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more