Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Xavier Andreu, President d'UNC.
per Anti UNC	02 mai 2006
La veritable història dels 33.
Entendre la història dels 33 passa, inevitablement, per repassar l'història d'Estat Català. Estat català va ser, innegablement, un dels partits independentistes històrics mes importants dels Països Catalans; i, juntament amb el Sinn Féin, un dels més antics d'Europa. Francesc Macià va pendre part del nucli fundacional de l'organització l'any 1922, fet que li otorga la poca credibilitat que té avui dia com a partit. Als anys 20 s'enfrontà activament contra la dictadura del general Primo de Rivera i contra la monarquia, amb un intent de magnicidi contra Alfons XIII (acció popularment coneguda com el complot de Garraf). L'any 31 va confluir, juntament amb el Partit Republicà Català i el grup de l'Opinió, en Esquerra Republicana de Catalunya, partit que encara avui existeix. Cal remarcar que Estat Català aporta al nacionalisme català una visió globalitzadora de la Nació Catalana. Ja a l'any 1942 llença la idea, i edita el primer mapa dels Països Catalans que inclou el Principat (amb la Catalunya Nord), el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, que limita amb l'Aragó. Tot i això, els polèmics flirtejos del partit amb el nacionalsocialisme (teoria fonamentada en el fet de que el dirigent d'Estat Català Josep Dencàs, que és refugià a la Itàlia feixista del 36, va pretendre traslladar l'ideari i l'estètica de Mussolini a l'organització, així com en la freqüència amb la que els principals quadres del partit anaven a una coneguda llibreria italiana durant la dictadura franquista), van delimitar una corrent ideològica propera a l'identitarisme excloent que predicava l'extrema dreta emergent en aquells anys... El partit es reorganitza i comença, als anys 50 i 60, a realitzar accions polítiques i militars contra el règim franquista. A principis dels anys 70 augmenta la lluita al carrer i les accions de resistència armada. La dictadura franquista emprèn, un cop més, ferotges onades repressives contra l'independentisme català. Durant els 80 i principis dels 90, van empresonar els principal quadres del partit, acusats de pertànyer al FAC (Front d’Alliberament Català) i a Terra Lliure, summint a l'independentisme català, i especialment a Estat Català, en la mes profunda de les marginalitats. Aquest llarg historial paramiliar, representat en algunes de les seves accions mes sonades, com l'intent d'aixecament insurreccional en què Francesc Macià en persona va organitzar una partida armada per a la invasió del Sud del Principat des de Prats de Molló (territori català sota administració francesa), així com els terbols antecedents feixistes citats, va calar en un sector important de les juventuts del partit, mateliaritzant-se en documents com "Catalunya, raça i nació". A finals dels 90, aquest sector proper a l'ideari nacionalsocialista, va ser expulsat del partit, donant lloc a una corrent orfe que s'autodenominà 33, que, en un principi, semblava reivindicar el 88 (Heil/Hitler) que empren els nazis alemanys per burlar la legalitat del país, que prohibeix, explicitament, l'apologia al nacionalsocialisme. A principis del 2000 apareix Unitat Nacional Catalana, que aglutina a totes aquelles inquietuds que reivindiquen un nacionalisme excloent, amb quadres tant significatius com Xavier Andreu, ex-militant de la ja extinta organització unitaria del nacionalsocialisme estatal CEDADE (Circulo Español de Amigos de Europa), així com del Partit Nacional Socialista Català. Avui, el president del partit, ostenta una tenda d'articles militars anomenada Militaria. Aquí en teniu el web: http://www.militariabcn.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more