Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: especulació i okupació |
Barcelona: Comunicat de premsa dels veïns/es de Valldonzella 12
|
|
per elDoble21 |
27 abr 2006
|
Davant les informacions que han sortit aquests últims dies en diferents mitjans de comunicació, els qui erem habitants del bloc Valldonzella 12, volem aclarir uns punts :
Ens ha arribat aquest comunicat a la redacció de Liberinfo i us el remetem. |
COMUNICAT DE PREMSA DELS VEÃ?NS/ES DE VALLDONZELLA 12
Davant les informacions que han sortit aquests últims dies en diferents mitjans de comunicació, els qui erem habitants del bloc Valldonzella 12, volem aclarir uns punts :
EL CAS URBANBÃ?TIC
- Valldonzella 12 és un bloc de pisos situat en el barri del Raval, molt proper a la plaça Castella, que serà enderrocat d'aquà a pocs dies. Aquest bloc pertanyia a un conjunt arquitectònic del qual formaven part també dos blocs de habitatges més, un pati interior que allotjava 6 tallers de treball i un xemeneia de l'any 1850, que van ser enderrocats al novembre del 2005, sense estudi arquitectònic previ algun.
- La destrucció d'aquest conjunt arquitectònic forma part de la modificació del Pla Especial de la Reforma Interior (PERI) del Raval en l'à mbit dels Jardins de Torres Clavé i de la plaça Castella, d'iniciativa municipal i promoguda per Focivesa, que va ser aprovada el 12 de Juliol del 2005. La reforma té previst construir la biblioteca de la universitat privada i cristiana Ramon Llull, segons un conveni entre Focivesa i la Fundació Blanquerna amb una concessió del dret a la superfÃcie per 65 anys formalitzat el 15 de febrer de 2005. Hi ha previst també la instal·lació subterrà nia d'una subestació elèctrica de 3 transformadors, segons el conveni subscrit per l'Ajuntament de Barcelona i FECSA-ENDESA el 5 d'abril del 2002.
- Els habitants de Valldonzella 12 vam presentar, amb la col·laboració d'un despatx d'arquitectes, un projecte urbanÃstic alternatiu al dissenyat per l'Ajuntament, que instava a destinar l'edifici a equipaments per al barri, amb un casal, un centre de producció artÃstic i cultural, un auditori i una llar d'infants, amb una gestió més popular de l'espai. I també a la conservació del patrimoni històric i industrial del barri.
DE L’EXPROPIACIÓ AL DESALLOTJAMENT
- L'edifici va ser expropiat al novembre del 2001. En aquell moment habiten la finca inquilins amb drets adquirits com a arrendataris reconeguts, inquilins amb lloguers que no van ser reconeguts com a reglamentaris i persones que havien ocupat pisos que portaven més de 10 anys abandonats. Entre la gent que va continuar vivint a la finca, més altres persones que arribaren després, es va configurar una comunitat diversa de veïns en la qual hem estat convivint durant 4 anys.
- El dia 6 de juliol de 2005 els habitants de Valldonzella, cadascun dels 6 pisos, rebem la primera de les 3 ordres de desallotjament de l'edifici per via administrativa, que ens instava a abandonar-lo, i les quals vam recórrer fins esgotar la via administrativa. Volem remarcar el no compliment de la paraula donada pels responsables de Focivesa de comunicar-nos al col·lectiu de veïns els passos que s'anaven a donar amb l'edifici abans d'emprendre cap mesura legal al respecte.
- L'assemblea de Valldonzella 12, assessorada pels seus advocats, transmet a Focivesa la negativa a abandonar l'edifici i la intenció de presentar un contenciós administratiu, en creure que en tot cas hauria de ser un jutge i no la pròpia Focivesa qui determinés el desallotjament de l'edifici. Fruit d'aquesta negativa a acceptar l'abandonament de l'edifici i de la pressió veïnal, l'empresa es va afanyar a buscar una sortida negociada al conflicte.
- Donada la diversitat i la complexitat de les situacions dels veïns, tots ells amb la necessitat d’accedir a un habitatge, l'assemblea de Valldonzella 12 opta estratègicament per entrar en negociació amb Focivesa marcant-se com a objectiu la solució a l’emergència més rellevant, aconseguir un habitatge per a la famÃlia que vivia al bloc, i alhora allargar el temps per a que la resta d'habitants pogués trobar sortida al seu problema d’habitatge, que s’ha solucionat amb altres ocupacions.
En aquesta negociació, vam creure convenient que també hi fossin presents, en qualitat d'observadors, representants de 3 entitats del barri : Coordinadora contra l'especulació del Raval, la Taula del Raval i l'associació per a la Comunicació Independent als barris. També va donar suport la Associació de Veïns del Casc Antic.
- Durant tot el procés negociador, es va posar de manifest que aquesta empresa mixta (pública - privada), Focivesa, té un ampli marge per a operar i activar mecanismes d'indemnització monetà ria i atorgament de contractes de lloguer en règim anà leg a habitatge de protecció oficial (v.p.o.), en funció de les necessitats polÃtiques i/o econòmiques dels seus responsables, l'Ajuntament de Barcelona.
- La negociació es va saldar amb l’atorgament de dos contractes de lloguer en edificis propietat de l'Ajuntament, en condicions de renda anà loga a habitatges de protecció oficial de promoció pública, a canvi d'acordar la sortida del col·lectiu d'habitants el dia 20 d'abril de 2006. En la negociació, Focivesa va oferir per escrit als habitants dels quatre habitatges que no serien reallotjats, una indemnització de 3000 euros per habitatge, sense tenir en compte si tenien drets adquirits o no, oferta que va ser rebutjada per l'assemblea de veïns de Valldonzella 12.
- D'aquests dos habitatges, un ha estat destinat a una famÃlia en situació de risc que portava més de 5 anys sol·licitant habitatge protegit. Aquest objectiu s'ha vist fet realitat grà cies a la estratègia de solidaritat sorgida arrel d'un procés d’anys de veïnatge i de suport mutu, construït al llarg d’aquesta vivència.
L’atorgament arbitrà ria de pisos per raons, exclusivament polÃtiques i/o econòmiques, evidencien la prà ctica mafiosa d'aquesta administració pública, que actua en funció d'interessos polÃtics, econòmics i privats.
- Respecte al debat polÃtic i medià tic que s’ha obert en referència a si les persones reallotjades tenien dret o no a un habitatge de protecció, hem de dir que desafortunadament, totes les persones habitants de Valldonzella 12 i, de fet, gran part de la població de la nostra "ciutat aparador", compleix els requisits tècnics per a ser beneficiari d'un lloguer en règim de protecció oficial. Els nostres precaris contractes laborals, els baixos sous, i el difÃcil accés a l’habitatge haurien de ser condicions suficients per merèixer l’accés a un habitatge de protecció oficial.
- Creiem que els drets socials només s'aconsegueixen lluitant i fent-los efectius, prenent-los de manera activa quan se't neguen. Per això, vam accedir al dret a l’habitatge ocupant el bloc de Valldonzella 12, i ho continuarem fent en altres edificis. El desorbitat preu de l’habitatge de per sÃ, legitima i justifica l’ocupació. Però no ho fem només per això. Creiem en una altra concepció de l’habitatge i els espais, més enllà de la seva utilització com a mercaderia.
El procés de Valldonzella no acaba aquÃ, i representa una de les tantes noves experiències autoorganitzades viables, per fer nostres drets bà sics.
ANEXE: DADES D’INTERES
-Cada dia es produeixen mes de deu desnonaments en la ciutat de Barcelona (en 2002, la xifra total era de 3.675)
-Es calcula que només la construcció de l’illa Robadors va suposar l’expulsió d’uns 3.000 veïns, en nombrosos casos sense cap tipus d’indemnització o amb indemnitzacions ridÃcules. El encarregat de l’operació urbanÃstica va ser, Procivesa, el antecessor legal de Focivesa.
-Segons diferents estimacions, en Barcelona ciutat la xifra de pisos buits o abandonats varia entre 70.000 i 100.000, es a dir, entre el 9,3 i el 13,3% del número total de pisos existents a la ciutat. En la provÃncia de Barcelona, el nombre de pisos buits o desocupats ronda els 400.000, a nivell de l’estat espanyol copsa els 3.000.000.
-Segons les dades oficials del ministeri de habitatge, des de finals de 1997 fins 2004, els preus dels pisos han pujat mes d’un 150%, en el mateix perÃode als ingressos nets salarials només van pujar un 34,5% (en els sectors on hi ha conveni).
-L’endeutament mig de les llars, va passar del 45% en 1990 a més del 60% en 2004.
-Segons un estudi el.laborat per la immobilià ria Forcadell i la Universitat de Barcelona, en el perÃode compres entre 1999 i 2005, el augment dels preus dels pisos en la ciutat de Barcelona ha sigut del 200%
-32.000 joves menors de 35 anys radicats A Barcelona, estan apuntats en la llista d’espera de promocions d’habitatges socials; El 5 d’abril de 2006 va hi haver el primer sorteig després de tres anys; es van sortejar 184 habitatges entre 11.000 candidats. |
Mira també:
http://www.liberinfo.net |
This work is in the public domain |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more