Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
La terra és la nostra riquesa: amb el diners no s’hi juga.
15 abr 2006
Com ens roben. Com ens enganyen. La claca mediàtica no es cansa de repetir, amb ànim de convèncer la totalitat dels ressignats i incrèduls, que vivim a un país lliure. La realitat és un altra, i a banda del fet que pensem que vivim a la ignominia dâun país que es creu lliure sotmetent-ne dâaltres, hi ha tota una tirallonga de transaccions i moviments de la nostra vida quotidiana que demostren tot el contrari. Paguem per tot, i rebem ben poc, i a sobre amb lâescarni dâempassar-nos la religió del pensament únic amb què hem de combregar; per les bones o per les dolentes.





Són coses quotidianes que passem per alt ben sovint. Dos exemples: el cuento del reciclatge i la màfia del joc.





El reciclate de les gran poblacions catalanes és una qüestió que sovint surt a conversa. No és que no seân parli, però predomina, si més no entre la gent que conec, la idea que les petites contribucions individuals afavoriran a una solució a un sistema de producció insostenible i destructiu. Tothom es queda amb la consciència lliure de pecat després dâhaver separat amb ànim de âvoluntariatâ? les diferentes brosses que després distrubueixen entre contenidors de plàstic, paper, vidre o matèria orgànica. Una feina inútil i un gest de submissió a les consignes dels qui gestionen el poder i la riquesa.





No és que sigui contrari al reciclatge. Em fa la sensació que a algunes de les petites poblacions dâaquest país potser es porta a terme una gestió adequada i més o menys equitativa dâaquestes matèries de rebuig. Deuen treure profit de la reconversió i el benefici que seân desprèn deu revertir en beneficis per al municipi i en llocs de treball, en el millor dels casos. Però a les grans i mitjanes poblacions això no és així, com ho demostren diverses proves obtingudes del seguiment de la gestió dâaquest pressumptes âreciclatgesâ?. A banda que tot sovint el contingut dels diferents contenidors sâacaba barrejant i té com a destí un abocador qualsevol, tota lâoperació propagandística i de subcontractació dels anomenats parcs de reciclatge amaga un immens negocis que, com en tantes altres coses, acabem pagant els vilatans i gent de carrer. I per a més inri, en el cas que sâaprofiti la matèria seleccionada, en qualsevol cas compten amb una mà dâobra primera que els ha destriat el rebuig: nosaltres.





Aquesta tendència jesuítica la podem observar també pel que fa a la promoció i gestió dels jocs dâatzar per part dels ânostresâ? governants. Un negoci immens, que no poc immoral, que proporciona una entrada incalculable de diners a una administració inamobible (que no canvia amb els governs) i que manté un sector enconòmic privat que compta amb molt poques exigències i amb una nul.la competència: recordem, si no, com lâaparell judicial i policial van perseguir els conats de competències que podien fer lâombra als monopolis del joc (crec que es deia Prodiecu, però també les tòmboles de bar de tota la vida).





Els governs, i aquí cal parlar de la Generalitat de la Catalunya autònoma, inverteixen alguns dinerets per bastir la façana en la tasca assistencial contra la ludopatia, però contiuen enriquint-se i enriquint els intermediaris i responsables dâuns jocs dâatzar (que sempre són fraudulents) que viuen de les misèries i febleses, i de les malalties mentals, dâaquells que sâhi deixen el sou al bingo, a les màquines escurabutxaques o a les Bonolotos. Un negoci de gànsters que aporta molts diners i que el govern âcatalanista i dâesquerresâ? no ha gosat qüestionar ni una mica.





El pitjor del cas, tant pel que fa al reciclatge com amb el joc, és que prima un pensament únic que no permet la més mínima crítica a aquest estat de les coses. Poques o petites veus periodístiques (i no cal parlar de les polítiques) sâatreveixen a denunciar aquest complex mafiós de silencis i complicitats. I nosaltres, els que ens situem a lâEsquerra Independentista, què fem pel que fa a aquests temes?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La terra és la nostra riquesa: amb el diners no s’hi juga.
15 abr 2006
molt bon anàlisi de la realitat, i bona pregunta final...
Re: La terra és la nostra riquesa: amb el diners no s’hi juga.
15 abr 2006
be be be

Com podriem camviar aquestes coses que has argumentat molt correctament?

Es que jo he visitat una planta de reciclatge i no m'ha semblat que la barregessin, tot i que ho he sentit més d'un cop, sempre m'ha semblat una llegenda urbana, ara be cada cop crec que la major part de la culpa no la tenen els consumidors sinó les mateixes empresses que malgasten molt de material.

Apa Salut
Sindicat