Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: immigració |
Article a Vilaweb sobre la xerrada d'ahir de Delgado a Sant Boi
|
|
per col.lectius Sant Boi |
24 mar 2006
|
Article a Vilaweb sobre la xerrada d'ahir de Delgado a Sant Boi. |
| |
Els objectius que ens havíem marcat a Sant Boi en fer la xerrada-debat a càrrec de Manuel Delgado han començat a complir-se. Ben carregats de reflexions, dubtes, paradoxes, sobre els discursos multiculturals, continuem endavant reivindicant el dret de qualsevol veí a l'hora de fer qualsevol centre cultural en la nostra població, sempre i quan -és evident- no s'atempti contra la llibertat d'altres persones. Potser tan sols es tracti, com va dir Manuel, de tornar a reivindicar els drets civils o el pensament volterià.
De moment, sembla, tal com queda palès més a baix, en un article que acaba d'aparèixer a Vilaweb, que els mitjans locals comencen a fer-se ressò del conflicte suscitat a la nostra població i de les diverses reflexions que poden ajudar a resoldre'l.
Reproduïm l'esmentat article, expressem, a més, el nostre desig que nous articles i noves veus i perspectives s'incorporin al debat encetat, i aprofitem l'avinentesa per donar les gràcies a en Manuel i a totes les persones que van fer possible l'estimulant xerrada-debat d'ahir.
Ple Total a la Conferència i Debat amb Manuel Delgado
Aquest dijous 23 de març, sobre tres quarts de vuit es va omplir la sala d'actes del Casal de Marianao per es¬coltar la conferència de l'antropòleg Manuel Delgado, i participar en el debat posterior. El tema era "Les noves formes d'exclusió social", però el motiu era debatre els fets que han passat amb la mesquita del carrer Pi i Mar¬gall. Hi van assistir membres de diferents col.lectius socials d'esquerres a la nostra ciutat. I paradoxalment, una presència molt discreta d'immigrants. El to de la conferència va ser un doll de paraules, de vegades accelerat, però que va sortir tal com rajava.
Manuel Delgado va exposar honradament el seu punt de vista global sobre la nostra societat i l'efecte de la immigració. El seu esperit crític és capaç d'acceptar la diferència i la diversitat cultural de les persones, sense falses hipocresies. El respecte i la coexistència a tothom és la seva màxima, però sense defugir els problemes que el dia a dia comporta. I sense deixar-se enganyar pel "bon rotllo" que les "castes" d'alguns partits, o de la gent de Pedralbes, gasten. El discurs del professor Delgado oscil.lava entre la classe i el sermó, tot i el rebuig al fals idealisme enfront de les necessitats reals de la gent. L'esperit de contradicció hi era present, però la radica¬litat anava adreçada a mostrar la paradoxa de què la immigració està afavorida pel capital, i que l'explotació dels immigrants va lligada a l'explotació dels treballadors del país. Més enllà de factors religiosos.
Gairebé a punt de tancar el casal, a prop de les 10 de la nit, la gent va marxar satisfeta per haver trobat algú que exposa la veritat de la vida, i no se'n amaga d'acceptar les coses com són. Alguns dels assistents no van poder acceptar-ho i van marxar abans d'hora.
font: http://www.vilaweb.cat/www/santboi |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/www/santboi |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Article a Vilaweb sobre la xerrada d'ahir de Delgado a Sant Boi
|
per Oh! |
24 mar 2006
|
estaria molt bé si algú pot penjar el contingut de la xerrada.
jo recomano a tothom que estigui interesat en conèixer més sobre les identitats i les cultures complexes, a banda dels llibres de delgado, el llibre d'amin maalof Identitats que maten, que ara no m'enrecordo on està editat.
salute |
Re: Article a Vilaweb sobre la xerrada d'ahir de Delgado a Sant Boi
|
per Lo gayter del Llobregat |
25 mar 2006
|
Hola, jo era a l'acte i, bàsicament, en Manuel va exposar el que ha escrit en documents com "Círculos Virtuosos. Nuevos lenguajes para la exclusión social", que va ser penjat a Indymedia fa uns mesos. Em sembla que el pots trobar a:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/219826/index.php
Un petit resum del contingut pot ser el següent. El poder intenta reduir la canviant diversitat humana fent-ne caricatures i intentant incloure la gent en una sèrie de parceles identitàries o culturals pretesament ben delimitades, fixes i immòbils. I, acte seguit, intenta fer-nos veure que la majoria de conflictes que hi ha en la societat no tenen res a veure amb la base material i econòmica de la societat (és a dir, amb la desigualtat social i la lluita de classes), sinó amb una manca de diàleg i comprensió entre les identitats i les cultures. Els conflictes socials -segons aquest discurs- no són deguts, doncs, a les desigualtats econòmiques, sinó a la manca de "bon rotllo" entre les identitats culurals. En conseqüència, la solució als conflictes no passa per la lluita de classes o per la presa de consciència dels interessos que uneixen a la gent explotada, sinó per la potenciació de tot allò que faci que la gent estimi, comprengui, toleri, etc., aquells que són d'una parcel.leta identitària diferent a la seva. I en aquesta feina tenen un paper molt important els psicòlegs, els educadors socials, els mediadors culturals, científics socials, i, potser, com va afegir irònicament el mateix conferenciant, fins i tot els antropòlegs, posant-se ell mateix en el sac de tota mena d'operadors interculturals i multiculturals que apareixen aquí i allà com bolets.
Segons aquesta visió de les coses, la societat queda dividida no ja entre opressors i oprimits, explotats i explotadors, governants i governats, sinó entre gent racista i gent virtuosa, entre gent que diu que no vol practicar el diàleg entre les parcel.letes culturals i gent que sí que proclama que ho fa, entre gent gens virtuosa i gent molt virtuosa...
Quan passa el que ha passat a Marianao, és a dir, quan molta gent obrera del barri signa un document ple d'estereotips sobre un grup de veïns que volen obrir un centre cultural islàmic, el que s'observa, de fet, és que la gent oprimida ha interioritzat el discurs del poder, és a dir, que creuen que la societat es divideix en parcel.letes identitàries més que no pas entre explotadors i explotats.
A més de ser gent objectivament explotada -si atenem al lloc que ocupen en les relacions de producció-, aquesta gent, la que ha signat el manifest ple de estereotips sobre els veïns que volen obrir un centre cultural islàmic, rep el qualificatiu de "racista" per part de gent del poder, per part de la gent que contribueix, precisament, a crear els discursos sobre la multiculturalitat i la interculturalitat, sobre l'existència d'unes parecel.les identitàries determinants en la vida de les persones, uns discursos, òbviament, que pretenen allunyar les persones de prendre consciència de la classe a què pertanyen i dels interessos que comparteixen amb la resta de persones de la mateixa classe social.
Es poden veure, doncs, aquestes persones humils que han signat el manifest contra la instal.lació d'un centre cultural islàmic, com dominades en un doble pla. En primer lloc, en el pla econòmic, atès que són de classe treballadora. Però també apareixen dominades en el pla de les idees, atès que formulen la seva experiència quotidiana, en termes no de consciència de classe, sinó en termes d'un discursos ple de tòpics, de caricatures identitàries, creats, precisament, pels que manen, per la classe social antagònica a la seva.
Es pot arribar a produir, doncs, la paradoxa, que la gent humil, que és la que conviu -i sense gaires conflictes- amb la gent que acaba d'arribar d'altres zones del planeta (viuen als mateixos blocs de pisos, van als mateixos hospitals, porten els fills als mateixos col.legis), digui coses racistes; mentre que el poder i tots els operadors del poder (entre ells, els polítics suposadament d'esquerres), que són els que han anorreat la cultura de classe obrera i l'han substituïda per tots aquests discursos multiculturals, diguin coses, dominadors com són dels discursos que ells han creat, políticament correctes, però, en canvi, convisquin en poques àrees de la seva vida amb la gent que acaba d'arribar d'altres racons del planeta.
Què fer, doncs? Com abordar el conflicte?
Evidentment, en Manuel, no va venir a proposar-nos línies d'actuación concreta, sinó que ens va ajudar a pensar i problematitzar una mica els diversos conceptes i termes que fem servir a l'hora d'abordar aquests temes, per no acabar reproduint certs automatismes, certs discursos oficials interioritzats, que constantment contribueixen a barrar-nos el pas a l'hora de reivindicar més espais de justícia i llibertat en la nostra societat.
No obstant això, a la sala es van sentir diversas propostes:
- Desmuntar tòpics i fer veure als veïns la comunitat d'interessos que uneix la gent d'un barri obrer com el de Marianao.
- No caure nosaltres mateixos en els tòpics i evitar de plantejar les coses com un conflicte entre persones virtuoses i persones no virtuoses. És a dir, no atacar les persones, sinó els discursos discriminadors, provinguin d'on provinguin.
- No tenir complexos a l'hora de reivindicar els drets civils per a tots els veïns. Al.legar, si cal, les velles reivindicacions dels lliurepensadors del XVIII: per exemple, Voltaire i la llibertat religiosa.
- Desemmascarar els interessos, ben materials, que pugui haver al darrere del conflicte suscitat (immobiliaris?)
...
La sala on es va celebrar l'acte era plena de gom a gom. Hi havia tota mena de gent. És obvi que entre els assistents hi havia força membres dels col.lectius organitzadors que s'han solidaritzat amb els veïns que volien obrir el centre cultural islàmic (Fundació de Marianao, Goac, Socialismo Libertario, Col.lectius Llibertaris). També és cert que entre el públic hi havia molta gent de la vida pública de Sant Boi: premsa local, ONGs, partits polítics d'esquerra (bé, entenem-nos, d'"esquerres"), alguna regidoria (em sembla que la del civisme), l'Associació de Veïns...
No sé si la gent va quedar decebuda o no amb la xerrada d'en Delgado. Potser alguns van veure una miqueta trencades les seves expectatives, potser, ja dic, pensaven que es trobarien amb un acte on es dividiria els veïns entre bons (els antirracistes, els allí presents) i dolents (els racistes, els veïns que han signat el manifest contra la instal.lació), i es van trobar amb unes reflexions que els problematitzaven també a ells mateixos, a molts aspectes dels discursos i dels llenguatges que fan servir habitualment.
No sé, no sé, però em diu la meva intuïció que algú ha estat una miqueta murri en proposar una xerrada com aquesta. Evidentment, s'ho hem d'agrair. Va ser una tarda força estimulant. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article. Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo. Comments can not be added to this article any more
|