Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: corrupció i poder
Hola, sóc la María i t´estimo. Contrainfòrma´t! bohemiabis@hotmail.com
per Jordi SAR Correu-e: bohemiabis@hotmail.com (no verificat!) Adreça: bohemiabis@hotmail.com	20 mar 2006
contrargument a la campanya contra el consum de marighuana
Hola, sóc la María i t´estimo. Contrainfòrma´t! bohemiabis ARROBA hotmail.com Slogan alussiu a l´institucional previament penjat en cartells de faroles a l´ajuntament de Barcelona que diu la maria no t´estima, informa´t. amb una fulla simbolica la planta mariguana com rerefons. Ara resulta que els mals del jovent passan fonamentalment per fumar haschis i fer-ho cada cop més joves! El fums dels cotxes, el del tabac, la carn adulterada del tiberi, les families destartalades amb el grit de calla i menja per missal, les escoles xantatgistes i els edificis insalubres, tot això no són factors de risc, ara bé que la gent fumi, s´emporri en això rau tota la perillositat social. L´analisi dels cabdills és clar: qui comença fumant porros a l´adolescència o a la preadolescència deu anys després s´estarà punxant a la vena, després d´una etapa d´esnifament de coca i de porqueries anfetamíniques. La seva biografía desastrosa no acabará aquí. Per pagar-se la droga haurà de delinquir i robar per conseguir els diners per obternir-la i tardc o dora serà morta en un tiroteig o engarjolada per una pila de temps. Elñ relat no pot ser més dantesc. Quan érem petits ens deien qwue si agafes un duro del moneder de la mara quan series gran et faries atracador de bancs. (ojalà! Potser seriem millonaris a hores d´ara i no tindriem que esta barallan-nos continuament amb la societat urbana organitzada en funció dels interessos dels poderosos). Les coses no son tan silogístiques. La condició de veritat d´una premisa (fumar o prendre una moneda de poca quantia) no presupossa el cumplir d´una segona premisa (convertir-en delinquent professional o en drogata fet pols). A veure, la marighuana és una planta interessant. Ha format part de la contracultura de fa unes dècades i forma part dels hàbits de moltes ètnies. En un debat rigorós podem donar la raó en aspectes concrets dels seus detractors pel que fa a un cert enfardament de l´agilitat reflexiva que pot produir momentàniament , el que no acceptarem es que sigui el principal factor de risc que faci entrebancar-se en un retard intelectual. El problema de la campanya orquestrada per ´ajuntament barcelonés, a cop de penjells en faroles i cartells a marquesines i altres indrets, és que vol fer creure en una mentida amb un eslogan captivador. La maría, ha permés i permet més avantatges en la relació social que no altres materials destructius que corren per les discoteuqes i els llocs d´esbarjo. Des del mateix i legalitzat tabac a l´alcohol igualment legalitzat passant per còctels químics que estan tallats a dosis desiguals i que poden ser explossius dins del cos de consumidors novells o inexperts. Però, la maría, és clar, produeix una certa alucinació i passotisme. La gent emporrada és descurada, despreocupada, desinhibida, aparentment tan se li enfumen moltes coses. les rollanes de gent que es passa el canuto es diria quen omés estan preocupades en flipar i en no pensar. Però qui ho diu això? Els experts del slogan institucional? Els butacròtes que no surten dels seus despatxos per ensumar la realitat de l´avora? A veure si ens entenem: cada campanya s´ha de valorar no sols pels slogans que fa servir si no pel moment en què els fa servir; és adir més que pel que diuen t´has de fixar en el que no diuen. A comptes de què ve una campanya exclussiva contra la marghuana si no va lligada amb un debat en profunditat sobre el tema? Quants debats televissius es poden comptabilitzar amb fumadors i no fumadors de la qüestió, a part de diversos punts de vista mèdics, com per aprofundir el tema. Un, com ciutadà ordinari i anònim, que li toca suportar la pluja periódica d´actitus governamentals s´ha de preguntar seriament si els governants tenen equips d´asessors o de tenir-los si els hi fan quelcom de cas. No em puc creure que la campanya contra la marighuana pugui estar avalada analíticament per sociòlegs, psicòlegs, metges i biòlegs. Podem estar d´acord que un excés de marighuana, en particular a edats primerenques, poden produir un retard en els processos escolars formatius i un cert astorament en determinats moments en que se´n faci abús, però podem assegurar que hi ha gent que porta tota la vida fumant-lo com a consum diari sense que les seves facultats itnelectuals estiguin disminuïdes, ni els seus compromisos productius siguin menors. Així doncs per què aquesta campanyua nefasta? Un parell de raons poden iluminar-nos: La una és que el circuit de distribució del hashish no està controlat per l´estat i per tant no li deixa cap remanent. En Milton Friedman, economista lliberal nortamericà, ja jusgava contraproduent la prohibició de drogues pel seu alt poder sobornador i finançador de conflictes. La falta de legalització d´una banda acaba generant més despeses de Sanitat per un altra en programes de rehabiltiació i adaptació. Però deixem les drogues en general i centrem-nos en el consum de marighuana i haschish en particular. No és el mateix, l´herba és una cosa i el xocolata n´es una altra encara que procedeixi d´aquella. Una altra raó és que el passotisme lligat al consum del hasch s´avé malament amb el conformisme social que tan reclamen els poders como paradigma de normalització. L´estat i el sistema al que representa no pot tolerar que la gent pensi i actuï pel seu compta i no es cregui les mentires de i sobre la realitat. D´altra banda la grisor i infelicitat arquetípica dels senyors del poder, restrets de cos i estrets de ment, guarda una enveja profunda amb la gent que per edat, idees i hàbits estàn en el temps biogràfic de la festa i del gaudi. De sobta posen el crit en el cel perque observen que cada vegada hi ha gent més jove, al voltant dels 12 i 13 anys que comencen a fumar i el tradicional fracás escolar el volen atribuir a aquest fet. A més a més observen com camells i manipuladors freqüenten les rodalies de les escoles per oferir els seus productes malèfics. D´això ja se´n parlava fa 30 o més anys. Allò de que els camells primer convidaben gratis per crear adictes i després ja tenien un mercat potencial assegurat. A veure, deixem les películes de banda i seguim centran-nos en la qüestió. La cannabis és unaplanta inofensiva en poders relaxants i que la seva perillositat té a veure en una certa quantitat. Quelcom que podem aplicar a qualsevol altre producte d´ingesta nutritiva.El verí està en la dosi ens va llegat la sabiessa de l´antiguitat que pel sembla ha oblidat la postmodernitat. Resulta sospitós que els colegis oficials de medicines i de terapies no es pronunciïn en contra de l´slogan institucional per erroni, tendenciós, ridicul i gens preventiu. Detots els factors intoxicants i de patiment la marighuana estadistica i comparativament no és la més lessiva. Consulta les webs sobre el cannabis i obtindràs tote la informaicó biomècia adient. Mentrestant recorda que la Maria t´estima i que la informació de la que fa demagogia l´Ajuntament primer no la facilita i segon passa per la contrainformació que ell proporciona des d´un punt de vis6ta esbiaixat.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more