Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
LA Universitat i la Divisió social del treball davant l'EEES
per Comuniska	01 mar 2006
article publicat a l'Universitat en Marxa! La Universitat i la divisió social del treball davant l’EEES Estem davant d’un món que, gràcies als avenços en el camp de les comunicacions, avança cada cop més de pressa. Aquesta acceleració afecta també a la Universitat, i dificulta, el treball dels qui la volem analitzar per tal de transformar-la. A més, la majoria de les reformes que afecten a la Universitat són, aparentment, de caràcter molt tècnic, amb la qual cosa és difícil destriar les que són estructurals, de les que no ho són. Davant d’aquesta situació pot resultar interessant, reprendre les idees que exposà Manuel Sacristan en el seu article “La universidad y la división del trabajoâ€?. Quines són les funcions de la universitat? La universitat històricament ha tingut dues funcions diferenciades:     Creació i transmissió de consensos i hegemonies (“escola d’estatâ€?)     Creació i transmissió de coneixements tècnics (“escola d’empresaâ€?) Sobre la primera funció, hem d’apuntar que la Universitat és una institució que produeix i organitza hegemonies (que no tenen perquè ser les de la classe dominant). Entenem com a hegemonia, un cos ideològic, que garantitza la dominació política, juntament amb la violència i la repressió de l’estat. L’hegemonia no només es transmet en els continguts sinó també en les formes en què es transmeten aquests continguts. Així, la discriminació classista al reclutar la població universitària o els principis jeràrquics tant de la comunitat universitària com de la forma com s’imparteixen les classes, sense formar part dels continguts, formen part d’aquesta hegemonia. Vegem alguns exemples: Construcció de la classe dominant: és necessari, per tal de reorganitzar una societat de classes en fragmentació, com l’actual, elevar a un conjunt de persones per tal que puguin exercir el paper de dominar. La societat capitalista necessita enginyers, metges i jutges, però per sobre de tot, necessita persones que manin. Construcció del pensament dominant: la Universitat, també te la funció de desenvolupar una ideologia que permeti justificar la realitat. Aquesta funció pot ser equiparable a la que fan, de forma molt menys subtil, la majoria dels mitjans de comunicació. Erasmus i EEES: el desenvolupament de programes de mobilitat afavoreixen la creació d’un sentiment d’apropament entre els ciutadans dels països de la Unió Europea que serveix per a donar una base ideològica a un projecte polític, que actualment, és fonamentalment econòmic. L’implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior, és, entre d’altres coses, un pas més en aquesta direcció (direcció a la qual potser no convé oposar-nos, però si tenir-la present). D’altra banda, els programes Sèneca són totalment funcionals a la nacionalització de l’Estat Espanyol, és a dir, a la conformació en nació d’aquest Estat. Hem dit abans que l’hegemonia no té perquè ser la de la classe dominant. Hi ha hagut intents d’alterar la direcció de l’hegemonia (el més famós, segurament, va ser el maig francès). Existeix la possibilitat que els acadèmics forcin potencialitats de les classes dominades: en funció de l’origen social de la població universitària i el paper de l’estat (repressió, etc). No obstant, hem de tenir en compte que la plusvàlua que reben els tècnics superiors, és una garantia per tal de no canviar de camp en la lluita de classes. La presència de la ciència a la universitat és, en última instància un element que te la capacitat intrínseca de produir oposició a la base social. La ciència, per la seva naturalesa, qüestiona l’estat de les coses, i és per tant funcional a la transformació de la societat cap a un sistema just. La segona funció és potser la que tots els estudiants tenim més present. La podem classificar entre la transmissió i la creació (investigació) dels coneixements tècnics. Hem de notar, que la investigació és una eina potencialment revolucionària, en tant que altera constantment la divisió del treball. El nostre paper, és òbviament, aprofundir en les contradiccions que generi la investigació, alhora que orientar-la per tal que estigui al servei de les persones i no del benefici empresarial. En resum podríem dir que la funció d’empresa pretén dotar d’eines per administrar les coses i no perpetua l’ordre social. Mentre que la funció d’estat és una eina per organitzar la interiorització del poder sobre els homes, i per tant mantenir l’actual ordre social. D’altra banda hem de pensar en la funció estratificadora de la universitat. L’ensenyament, és una de les millors eines ideològiques per tal de justificar la estratificació de la nostra societat. Així, una estratificació dels coneixements implica una estratificació social. Una major formació acadèmica és correlaciona, en la majoria dels casos, amb una posició més elevada en l’ordre social. L’accés a la universitat, representa, per si mateix, un primer pas en aquesta estratificació. La manca de beques suficients, així com el preu de les taxes, suposen una primera barrera econòmica per tal d’entrar a la universitat. L’existència de carreres més o menys difícils (a les que s’han de dedicar més o menys temps), suposen un altre element d’estratificació, així com la compartimentació de l’ensenyament en grau, postgrau, màsters i doctorats, tal i com preveu l’EEES. Aquesta estratificació, es complementa, doncs amb la manca de recursos que hi ha a la universitat per tal d’actualitzar l’estructura de classes, de generació en generació. Hauria de ser doncs, tasca prioritària dels i les universitàries, lluitar contra l’exclusió social a la universitat i contra l’estratificació classista (aparentment tècnica) de l’ensenyament. I la lluita per un major finançament (1,75% del PIB) podria ser l’eix, sobre el que caldria articular la resta de lluites.
Mira també: http://www.joventutcomunista.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more