Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió
Audiència Nacional, un camp de mines per desactivar
per espectador	31 gen 2006
AUDIÈNCIA NACIONAL: UN CAMP DE MINES PER DESACTIVAR En menys d'una setmana, i mentre la jutgessa de l'Audiència Nacional espanyola �ngela Murillo té suspès fins al 30 de gener el judici pel macrosumari 18/98 –en què 59 ciutadans bascos arrisquen penes d'entre 10 i 70 anys de presó per ser d'esquerres i abertzales–, perquè les defenses tinguin accés a centenars de documents utilitzats en la instrucció i que fins ara no havien pogut consultar, dues decisions de la mateixa Audiència Nacional evidencien una vegada més fins quin punt aquest tribunal especial és un dels principals obstacles per avançar per camins democràtics en la resolució de les crisis nacionals que afecten el Regne d'Espanya. Ni els papers espoliats com a botí de guerra pels militarots feixistes a Catalunya i les seves institucions democràtiques el 1939 han pogut tornar amb normalitat, trenta anys després de la mort del dictador, tot i l'empara d'una llei espanyola que va costar mans i mànigues aprovar, i estan retinguts encara –ara a Madrid, amb una maniobra més que sospitosa de la ministra de Cultura que va decidir portar-los, per si de cas, a la capital del Regne, i no tornar-los directament com calia esperar–, ni Batasuna, un partit polític cabdal per aconseguir una solució democràtica i pacífica al conflicte nacional que els espanyols tenen al País Basc, ha pogut fer amb normalitat el seu Congrés a Barakaldo aquest cap de setmana. En els dos casos, ha estat decisiva la intervenció dels jutges de l'Audiència Nacional espanyola. Si Rodríguez Zapatero vol acomplir les expectatives que ell mateix ha creat respecte d'una nova concepció de la política espanyola, haurà de desactivar la multitud de camps de mines que ell i el seu partit han contribuït a plantar al llarg d'aquests anys de transició, que no ha estat ni exemplar ni democràtica, com els fets, tossuts, cuiden de demostrar. Un d'ells, potser dels més complexos per l'autonomia i arbitrarietat de decisió de què ha estat dotat –i el mite repetit a tort i dret de “l'autonomia del poder judicial" (quin sarcasme!)–, és l'Audiència Nacional espanyola. Cal que qui ha contribuït tan eficaçment a crear-la i enfortir-la –perpetuant amb ella el tribunal d'excepció del franquisme, anomenat d'Ordre Públic–s'apressi ara a desmantellar-la. El PSOE, avui partit majoritari a les Corts espanyoles, que té en exclusiva la responsabilitat del Govern de la monarquia, en té el deure. No només per consideracions tàctiques, sinó per decència democràtica L'Audiència Nacional espanyola no és només un obstacle conjuntural en aquest període polític concret, sinó un dels elements causants de l'aluminosi que rosega els fonaments de la democràcia de baixa intensitat que patim des de la fi biològica del franquisme. Si de debò Rodríguez Zapatero vol obrir una segona transició al Regne d'Espanya, ja comença a ser hora que s'aboqui a desactivar les mines amb què els servidors de la monarquia van creure que podien posar barreres infranquejables a les llibertats civils i nacionals. Humbert Roma, periodista
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more