Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Primera setmana del govern Evo Morales
per Guillem Sànchez - Directa	29 gen 2006
És cert que una setmana és molt poc per a que un govern faci alguna cosa, i que és difícil fer-ne una projecció del que serà en un futur. I això val encara més si es tracta d’un govern amb tantes expectatives i promeses de canvi com el d’Evo Morales a Bolívia.
Tot i això, sembla que serà un govern molt treballador per a dues raons, la primera i menys important és que el gabinet ministerial comença les seves reunions a les cinc de la matinada. La segona és perquè els primers canvis ja comencen a notar-se. El primer xoc real de l’era Morales, i ja descomptats tots els gestos simbòlics fets abans i durant la presa de possessió, fou l’elecció del nou govern, format bàsicament per indígenes i treballadors, sense cap membre de les ràncies famílies oligàrquiques que havien convertit la política boliviana en un negoci familiar. Tot i que també hi ha personatges que han despertat dubtes (com el titular de defensa Walker San Miguel, acusat de participar en la privatització de la companyia aèria nacional, o l’empresari Salvador Ric), la majoria dels noms ja indiquen quines seran les línies del nou govern. Per exemple: el ministre d’hidrocarburs, Andrés Soliz, és un conegut crític amb l’actuació de les multinacionals del sector a Bolívia; el d’exteriors, David Choquehuanca, és militant indigenista i el de treball, Sántiago Gálvez, és sindicalista. Encara que segurament el nom que ha despertat més expectativa ha estat el de Casimira Rodríguez, treballadora de la llar, dirigent sindical d’aquest sector i sense carrera universitària, que ha estat designada ministra de justícia; segons la sociòloga llibertària Silvia Rivera “sols això ja ha estat una revolució en una societat tan classista i racista com la nostra�. Amb aquest panorama no és d’estranyar que les organitzacions empresarials i els “opinòlegs mediàtics� hagin expressat la seva “preocupació�. Però això no ha estat tot. La primera mesura real ha estat la rebaixa a la meitat dels sous del poder executiu (mesura un tan populista, però molt demandada per la societat boliviana), a més de pressionar perquè aquesta s’estengui a tots els alts càrrecs de l’administració (diputats, jutges, directors d’ents descentralitzats, etc.).També s’ha rellevat tota la cúpula militar, passant a la reserva 28 generals acostumats a la “cooperació� amb els EUA, s’ha evitat la monumental estafa que pretenia fer Repsol amb les reserves del gas bolivià (i que han provocat una immediata caiguda de les seves accions) en un pas considerat el primer cap a la nacionalització, s’ha nomenat al principal impulsor del judici a l’expresident Sánchez de Lozada com a ambaixador als EUA per tal d’impulsar-ne l’extradició i s’ha demanat als govern de Colòmbia i Equador que no signin el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb els EUA, sinó que s’esperin a buscar un acord alternatiu i comú amb tots els països andins. Per a la propera setmana ja s’ha anunciat la derogació de l’article 55 del Decret 21060 (que estableix la lliure contractació) i la desaparició de la “Fuerza de Tarea Conjunta�, cos policíac pagat pels EUA i encarregat de la repressió als cocalers dels Chapare, al mateix temps que s’iniciarà una campanya internacional per a la despenalització de la fulla de coca. També és cert que s’han donat nombroses “senyals� a la “comunitat internacional� i a l’empresariat local que es garantitzarà “l’estabilitat econòmica�, amb el que això acostuma a significar, però per a kmolts militants d’esquerres això s’entén dins una política de contenció del MAS, per tal de retardar la previsible campanya de desestabilització que probablement patirà i treure el màxim profit de la seva clara victòria electoral.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more