Fal·luja i Ramadi: les contradiccions de la premsa davant del conflicte de l'Iraq

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: mitjans i manipulació : guerra
Fal·luja i Ramadi: les contradiccions de la premsa davant del conflicte de l'Iraq
per contrastant	19 gen 2006
En aquest article ens proposem analitzar el tractament informatiu donat per quatre diaris catalans, El Punt, Avui, El Periódico i La Vanguardia, i dos diaris espanyols amb edició per a Catalunya, El País i El Mundo, de dos fets esdevinguts a l'Iraq el dijous 1 de desembre. Els articles analitzats van aparèixer a les edicions del dissabte 3 de desembre.
1. Els fets de FalÂ·luja 1.1 El Punt MOREN DEU SOLDATS NORD-AMERICANS EN UN ATEMPTAT A LA CIUTAT IRAQUIANA DE FALUJA (Titular) Deu marines nord-americans que patrullaven a peu als afores de la ciutat iraquiana de Faluja van morir i 15 mÃ©s van resultar ferits en explotar una bomba colÂ·locada per la insurgÃ¨ncia, segons fonts de l'exÃ¨rcit dels Estats Units. Ramadi va ser l'escenari dijous d'un assalt de la insurgÃ¨ncia en el qual van participar uns 400 homes emmascarats amb armes lleugeres i llanÃ§agranades. Els insurgents van irrompre en diversos edificis oficials i van llanÃ§ar diversos projectils contra controls militars nord-americans, es van passejar per la poblaciÃ³ i van marxar. El Punt considera que el responsable de la mort dels deu marines americans Ã©s "la insurgÃ¨ncia" i denomina "atemptat" la seva acciÃ³. Pel que fa als fets de Ramadi, segons El Punt el que es va produir va ser un "assalt" i els que el van dur a terme van ser tambÃ© "insurgents". 1.2. Avui ELS INSURGENTS IRAQUIANS MATEN DEU SOLDATS DELS EUA A FALÂ·LUJA (Titular) VIOLÃ�NCIA L'atac amb bomba Ã©s el mÃ©s sagnant dels Ãºltims quatre mesos contra el contingent militar americÃ PROHIBICIÃ� Bagdad veta l'entrada al paÃs d'Ã rabs estrangers per evitar la infiltraciÃ³ de terroristes (SubtÃtol) Els Estats Units van patir ahir l'atemptat mÃ©s sagnant dels darrers quatre mesos a l'Iraq amb la mort de deu marines que formaven part d'una unitat destinada a la lluita contra la insurgÃ¨ncia. L'atac amb bomba contra la patrulla, en quÃ¨ tambÃ© van resultar ferits onze soldats, va tenir lloc a FalÂ·luja, un dels principals feus dels rebels sunnites i escenari habitual de combats. L'atemptat posa de manifest la capacitat militar de la insurgÃ¨ncia a nomÃ©s dues setmanes de les eleccions generals i eleva fins a 2.125 el nombre de soldats nord-americans morts a l'Iraq des de l'inici de la guerra, el marÃ§ de 2003. RepresÃ lia a Ramadi La matanÃ§a va coincidir amb l'inici d'una ofensiva de les tropes dels Estats Units a la veÃ¯na Ramadi en resposta a l'espectacular acciÃ³ de dijous dels membres d'Al-Qaida, en quÃ¨ els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la provÃncia d'Al-Anbar en una clara demostraciÃ³ de forÃ§a de cara a les eleccions del prÃ²xim 15 de desembre. A la ciutat hi ha desplegats 500 soldats per assegurar-ne el control. En un altre gest per garantir la seguretat dels comicis, el ministre de l'Interior va prohibir ahir l'entrada d'Ã rabs estrangers a l'Iraq fins al dia de les eleccions. El govern pretÃ©n aixÃ evitar la possible infiltraciÃ³ de terroristes, tot i que la majoria penetren al paÃs ilÂ·legalment per punts fronterers sense vigilÃ ncia. Seguint les ordres de l'executiu iraquiÃ , la policia jordana de l'aeroport d'Amman va impedir ahir a un periodista egipci l'accÃ©s a un aviÃ³ amb destÃ Bagdad. La prohibiciÃ³ no afecta els ciutadans d'origen Ã rab amb passaport occidental. Tot i la constant violÃ¨ncia que pateix l'Iraq, els EUA es mostren optimistes respecte a l'actual situaciÃ³ i ahir van anunciar que el nombre d'atemptats suÃ¯cides de novembre Ã©s el mÃ©s baix dels darrers set mesos. Washington atribueix aquest descens a l'Ã¨xit de les operacions sobre les posicions rebels properes a la frontera siriana i a la darrera ofensiva sobre Mossul, al nord, on vuit lÃders d'Al-Qaida es van immolar per evitar ser capturats. La resta de la cÃ¨lÂ·lula va fugir a SÃria. L'Avui identifica els que van matar els deu marines amb els termes "insurgents iraquians" i "insurgÃ¨ncia". Pel que fa a l'acciÃ³, els termes que utilitza l'Avui sÃ³n "atac" i "atemptat". En altres parts de la notÃcia l'Avui tambÃ© empra els termes "rebels" per referir-se als grups armats iraquians en general. L'Avui, a mÃ©s, atribueix l'acciÃ³ de Ramadi a membres d'Al-Qaida. 1.3. El PeriÃ³dico de Catalunya Fort cop a l'exÃ¨rcit nord-americÃ al paÃs Ã rab ocupat (AvanttÃtol) MOREN 10 'MARINES' EN UN ATEMPTAT A L'IRAQ (Titular) Els EUA ataquen Ramadi per desallotjar els insurgents (SubtÃtol) Fort cop a l'ExÃ¨rcit dels EUA a l'Iraq. En un dels atacs mÃ©s mortÃfers comesos contra les tropes nord-americanes des de la invasiÃ³ del paÃs Ã rab, 10 marines van morir i 11 van resultar ferits a prop de FalÂ·luja, uns 50 quilÃ²metres a l'oest de Bagdad, vÃctimes d'una potent bomba de carretera composta per diversos obusos d'artilleria. AixÃ ho va informar ahir, en un breu comunicat, el comandament nord-americÃ . L'atac es va produir dijous i va afectar un grup de soldats de la Segona DivisiÃ³ del Cos de Marines que patrullava a peu per una carretera prÃ²xima a aquesta ciutat, tristament cÃ¨lebre per la devastadora ofensiva nord-americana de quÃ¨ va ser objecte ara fa un any. Aquestes vÃctimes eleven a mÃ©s de 2.120 els militars dels EUA morts a l'Iraq des de l'abril del 2003, data de la caiguda del rÃ¨gim de Saddam Hussein. Resposta al discurs de Bush TambÃ© suposen un fort revÃ©s per al president dels EUA, George Bush, que veu com la seva polÃtica al paÃs Ã rab Ã©s cada vegada mÃ©s qÃ¼estionada per la majoria de la societat nord-americana. L'atac ha tingut lloc un dia desprÃ©s que el mandatari nord-americÃ assegurÃ©s en un discurs que les tropes continuaran a l'Iraq "fins a la victÃ²ria final". La visiÃ³ triomfalista de Bush contrasta amb el contingut pessimista d'un recent informe elaborat per l'influent institut conservador Near East Policy de Washington, dirigit per l'antic negociador dels EUA en el conflicte del PrÃ²xim Orient Dennis Ross. El document afirma que, malgrat que "milers d'insurgents han mort i desenes de milers d'iraquians han estat detinguts", existeix el "sentiment que mai abans la insurrecciÃ³ a l'Iraq havia sigut tan forta i tan mortÃfera". Fronteres tancades als Ã rabs Els rebels van voler deixar constÃ ncia d'aquesta forÃ§a aquest dijous, quan uns quants centenars van assaltar la ciutat de Ramadi, capital de la provÃncia d'Anbar, i es van apoderar del centre de la ciutat -feu de la insurgÃ¨ncia- durant dues hores. Com a resposta, 300 marines nord-americans, recolzats per 200 militars iraquians, van llanÃ§ar ahir una gran operaciÃ³ en aquesta ciutat. Durant les Ãºltimes setmanes, l'ExÃ¨rcit nord-americÃ ha posat en marxa fins a cinc grans operacions a la provÃncia d'Anbar, la mÃ©s gran en extensiÃ³ de l'Iraq. Es tracta d'un territori que tÃ© fronteres amb JordÃ nia i SÃria, i tant el Govern iraquiÃ com Washington asseguren que per allÃ entren al paÃs militants estrangers amb l'objectiu de sumar-se als grups armats. Fonts del Ministeri de l'Interior iraquiÃ van anunciar ahir que, per seguretat, s'ha prohibit l'entrada a l'Iraq, per terra, mar o aire, a tota persona Ã rab no iraquiana que procedeixi de l'estranger. La disposiciÃ³ forma part de les mesures de blindatge del paÃs que el Govern iraquiÃ posa en marxa abans que el 15 de desembre se celebrin les crucials eleccions legislatives. EPC no identifica de cap manera els causants de la mort dels soldats nord-americans. Pel que fa a l'acciÃ³ que va provocar la mort dels marines, EPC utilitza els termes "atac" i "atemptat". Aquest Ãºltim terme tan sols apareix al titular. Al mateix article, perÃ², EPC es refereix als grups armats iraquians amb els termes "rebels" i "insurgÃ¨ncia". 1.4. La Vanguardia DIEZ MARINES MUEREN EN UN ATENTADO EN LA CIUDAD IRAQUÃ? DE FALLUJAH (Titular) Diez marines murieron y otros once resultaron heridos el jueves por la explosiÃ³n de una bomba casera al paso del vehÃculo donde viajaban los soldados del ejÃ©rcito estadounidense en una carretera de la ciudad iraquÃ de Fallujah. En un breve comunicado hecho pÃºblico el viernes, el Cuerpo de Marines anunciÃ³ las muertes, indicando que la bomba estaba compuesta de varios proyectiles de artillerÃa unidos y que estaba colocada al borde del camino. Este ha sido uno de los peores atentados cometidos en Iraq contra soldados americanos en los Ãºltimos meses. Por otra parte, dos ataques casi simultÃ¡neos en el centro de la ciudad de Kirkuk causaron la muerte de seis personas y heridas a seis. Mientras, el clÃ©rigo radical iraquÃ chiÃ Moqtada Al Sadar y el principal grupo religioso sunÃ pidieron ayer la puesta en libertad de la arqueÃ³loga alemana Susanne Osthoff, secuestrada hace una semana. La AsociaciÃ³n de Ulemas Musulmanes recordÃ³, por su parte, que Oshtoff, de 43 aÃ±os y convertida al islam, estÃ¡ casada con un iraquÃ y que Alemania mantuvo una postura positiva frente a la invasiÃ³n de Iraq. Asimismo, sunÃes y chiÃes se manifestaron el viernes en el centro de Bagdad para protestar por la actuaciÃ³n del Ministerio de Interior y denunciar por "los arrestos indiscriminados y las torturas" que practica la policÃa. LV no identifica de cap manera els causants de la mort dels soldats nord-americans. Per referir-se a l'acciÃ³ que va provocar la mort dels 10 marines LV utilitza el terme "atentado". En aquesta notÃcia LV utilitza el terme "ataques" per referir-se a una altra acciÃ³ bÃ¨lÂ·lica a la ciutat iraquina de Kirkuk. En aquest cas La Vanguardia no tan sols no identifica els causants de les morts, sinÃ³ tampoc les vÃctimes: Por otra parte, dos ataques casi simultÃ¡neos en el centro de la ciudad de Kirkuk causaron la muerte de seis personas y heridas a seis. 1.5. El PaÃs UNA BOMBA DE LA INSURGENCIA MATA A 10 'MARINES' EN LAS AFUERAS DE FALUYA (Titular) Fuerzas de EE UU e iraquÃes tratan de sofocar los ataques rebeldes en vÃsperas de las elecciones (SubtÃtol) Diez marines de EE UU que patrullaban a pie por una fÃ¡brica en las afueras de la ciudad iraquÃ de Faluya murieron el jueves como consecuencia del estallido de una bomba, segÃºn informÃ³ ayer el PentÃ¡gono. Se trata de uno de los ataques mÃ¡s cruentos contra fuerzas estadounidenses este aÃ±o en Irak. La muerte de los 10 infantes de marina coincide con los esfuerzos del presidente George W. Bush por recuperar apoyo popular para su estrategia en Irak y con el aumento de las voces que, en vista del nÃºmero creciente de soldados muertos, exigen un calendario para la retirada. En un comunicado difundido en Faluya, el EjÃ©rcito de EE UU informÃ³ de que otros 11 marines resultaron heridos en el ataque. La misma fuente explicÃ³ que un "artefacto explosivo improvisado" fabricado con metralla fue el causante de la explosiÃ³n. Al menos siete de los heridos se reincorporaron a sus tareas. La explosiÃ³n tuvo lugar mientras los marines patrullaban a pie por una fÃ¡brica situada al suroeste de Faluya -bastiÃ³n de la insurgencia iraquÃ- en la tarde del jueves, dijo un funcionario del PentÃ¡gono que pidiÃ³ el anonimato. El funcionario no quiso especificar de quÃ© tipo de fÃ¡brica se trataba. "Nos entristece la pÃ©rdida de vidas, sin importar si son uno, diez u once los soldados muertos", declarÃ³ el portavoz de la Casa Blanca, Scott McClellan. "Nuestro corazÃ³n y nuestras oraciones estÃ¡n con sus familias. Sus seres queridos han hecho un enorme sacrificio por una causa importante y siempre les estaremos agradecidos por sus servicios y sacrificios", agregÃ³. Bush fue informado del incidente el jueves por la noche y de nuevo ayer por la maÃ±ana, dijo McClellan. El comunicado militar seÃ±alÃ³ que los marines "prosiguen con sus operaciones contrainsurgentes en Faluya y zonas cercanas para crear un entorno seguro ante las elecciones nacionales del prÃ³ximo 15 de diciembre". Los votantes iraquÃes elegirÃ¡n un nuevo Parlamento en esos comicios, que deberÃ¡n servir -segÃºn los planes del Gobierno de EE UU- para estabilizar la situaciÃ³n en Irak. SegÃºn cifras recopiladas por el PentÃ¡gono, 2.125 soldados de EE UU han muerto en Irak desde el comienzo de la invasiÃ³n, en 2003. MÃ¡s de 16.000 han sido heridos en combate. El incidente de Faluya ocurriÃ³ un dÃa despuÃ©s de que Bush diese a conocer su estrategia para derrotar a la insurgencia en Irak, durante un discurso en el que reconociÃ³ que las fuerzas en EE UU han sufrido serios reveses. El PentÃ¡gono tiene actualmente 160.000 soldados en Irak, tras enviar refuerzos para las elecciones. Fuerzas estadounidenses e iraquÃes pusieron ayer en marcha una operaciÃ³n para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi, un dÃa despuÃ©s de que, en una demostraciÃ³n de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias calles del centro de la ciudad durante dos horas. Unos 300 marines y 200 soldados del EjÃ©rcito iraquÃ participan en la llamada OperaciÃ³n Zanca, Ãºltima de una serie destinada a romper las redes rebeldes en la provincia de Al Anbar, epicentro de la insurgencia de los Ã¡rabes sunÃes. "El propÃ³sito de la operaciÃ³n es acabar con un grupo de terroristas que utiliza como base una zona de Ramadi para atacar a ciudadanos locales y a soldados iraquÃes y estadounidenses", seÃ±alÃ³ un comunicado del PentÃ¡gono. Segons EP els soldats americans van ser morts per una bomba de la "insurgÃ¨ncia" i els militars dels Estats Units a l'Iraq sofriren "ataques rebeldes". L'acciÃ³ en quÃ¨ van morir els soldats americans Ã©s identificada amb el terme "ataque". Aquests mateixos termes sÃ³n utilitzats en diversos moments de la notÃcia per referir-se a altres accions bÃ¨lÂ·liques i als seus protagonistes iraquians. 1.6. El Mundo LA TRANSICION IRAQUI / El EjÃ©rcito de EEUU bombardeÃ³ esta ciudad con fÃ³sforo blanco y destruyÃ³ el 72% de sus viviendas hace un aÃ±o / El ataque eleva a 2.127 las bajas estadounidenses en operaciones de combate (AvantÃtol) LA INSURGENCIA MATA A 10 MARINES EN UNA NUEVA DEMOSTRACIÃ�N DE SU FUERZA EN FALUYA (TÃtular) El PentÃ¡gono los llama Artefactos Explosivos Improvisados y son la principal causa de muertes de soldados estadounidenses en Irak. Anteayer, una de esas bombas de fabricaciÃ³n casera matÃ³ a 10 soldados de la InfanterÃa de Marina en las afueras de la ciudad de Faluya. El mando militar norteamericano esperÃ³ hasta ayer, viernes, para informar de este episodio. El ataque es el mÃ¡s grave que sufren las fuerzas de ocupaciÃ³n de Irak desde que el 3 de agosto 14 marines perdieron la vida en un atentado similar en Haditha, a unos 200 kilÃ³metros al norte de Bagdad, en un atentado atribuido al grupo integrista Ansar al Sunna. Con estos 10 muertos, el nÃºmero de militares estadounidenses caÃdos en Irak asciende a 2.127 Los heridos oscilan entre 15.000 y 48.100, segÃºn las fuentes. Las autoridades militares estadounidenses han informado de que el atentado se produjo cuando un grupo de infantes de marina patrullaba a pie por una carretera. La bomba matÃ³ a 10 de ellos en el acto e hiriÃ³ a otros 11, cuatro de ellos de gravedad. Este tipo de operaciones constituyen el mÃ©todo predilecto de las guerrillas para atacar a los estadounidenses, ya que sÃ³lo exige juntar unos cuantos proyectiles de artillerÃa y ensamblarles un detonador. La bomba se activa a distancia, con mecanismos tan sencillos como las llaves de un garaje, aunque en las Ãºltimas semanas los iraquÃes estÃ¡n empezando a utilizar sistemas mÃ¡s sofisticados. Un golpe de efecto El ataque de Faluya no sÃ³lo es una carnicerÃa. Es un duro golpe psicolÃ³gico para la AdministraciÃ³n de Bush porque tiene lugar en un momento en el que la Casa Blanca y el PentÃ¡gono estÃ¡n en plena ofensiva de relaciones pÃºblicas para convencer a la opiniÃ³n pÃºblica estadounidense de que EEUU estÃ¡ ganando la guerra. El jueves, el general Rick Lynch, uno de los mandos del EjÃ©rcito de Estados Unidos en Irak, dijo que "en noviembre sÃ³lo ha habido 23 atentados suicidas, la cifra mÃ¡s baja en los Ãºltimos siete meses, como consecuencia directa de la efectividad de nuestras operaciones". Esa estadÃstica ha sido aceptada por muchos medios de comunicaciÃ³n estadounidenses como la muestra que de la situaciÃ³n en Irak estÃ¡ mejorando. Sin embargo, la realidad es la contraria. En noviembre murieron 84 soldados estadounidenses, lo que lo convierte en el tercer peor mes del aÃ±o para Estados Unidos en Irak, tras octubre y enero. De hecho, segÃºn se desprende del discurso del propio presidente de EEUU, George W. Bush, el miÃ©rcoles pasado en la Academia de la Marina de AnÃ¡polis, los ataques contra soldados estadounidenses no suelen ser llevados a cabo por fundamentalistas islÃ¡micos suicidas, sino por guerrillas vinculadas a tribus sunÃes. A juicio de Bush, las facciones integristas sÃ³lo son "responsables de la mayor parte de los atentados suicidas, las decapitaciones y las demÃ¡s atrocidades que vemos en televisiÃ³n". SegÃºn informaba ayer The New York Times, Estados Unidos estima que hay al menos 100 organizaciones diferentes combatiendo a los estadounidenses en Irak. Bush hizo esas declaraciones en un discurso en el que afirmÃ³ que "AmÃ©rica no echarÃ¡ a correr frente a los asesinos y a los autores de atentados con coche bomba, mientras yo sea vuestro comandante en jefe". Ese mismo dÃa, la Casa Blanca difundiÃ³ el documento llamado Estrategia nacional para una victoria en Irak.Veinticuatro horas despuÃ©s, las guerrillas respondÃan a tantas soflamas por la vÃa de los hechos tomando durante dos horas gran parte de la ciudad de Ramadi, capital de la provincia de Al Anbar.Un soldado estadounidense muriÃ³ durante los combates. El simbolismo del ataque es mayor porque se ha producido en Faluya, una ciudad que fue aplanada por los estadounidenses en una sangrienta ofensiva hace un aÃ±o, despuÃ©s de que hubiera sido durante meses un territorio controlado por las guerrillas. La ofensiva estadounidense causÃ³ daÃ±os o destruyÃ³ el 72% de las viviendas de la ciudad, pero no acabÃ³ con la resistencia. De hecho, el miÃ©rcoles pasado otros dos marines murieron en Faluya. Estados Unidos estÃ¡ tratando de coordinar con el Gobierno iraquÃ un plan para dividir a las guerrillas, al diferenciar entre los seguidores de Sadam Husein, los integristas -muchos de ellos extranjeros, como Abu Musab al Zarqaui- y las guerrillas sunÃes Ã¡rabes, que constituyen la mayor parte de la oposiciÃ³n. El objetivo de Washington y Bagdad es hacer que los Ã¡rabes sunÃes abandonen la resistencia. Eso dejarÃa a la guerrilla prÃ¡cticamente sin efectivos. SegÃºn Anthony Cordesman, del Washington Centro de Estudios EstratÃ©gicos e Internacionales (CSIS) de Washington, menos del 10% de los insurgentes son extranjeros. EEUU CONTRATACA EN RAMADA (Titular) El EjÃ©rcito estadounidense emprendiÃ³ ayer una ambiciosa operaciÃ³n bÃ©lica en la ciudad rebelde iraquÃ de Ramada, apenas un dÃa despuÃ©s de que decenas de insurgentes asaltaran sus calles y las controlaran durante horas, segÃºn Efe. Ramadi fue escenario el jueves de un asalto rebelde en el que participaron unos 400 hombres enmascarados y dotados con armas ligeras y lanzagranadas. Los insurgentes irrumpieron en varios edificios oficiales, pasearon por las calles y lanzaron proyectiles contra puestos militares norteamericanos, antes de retirarse por su propio pie, segÃºn testigos. El diari EM, per referir-se als causants de la mort dels soldats nord-americans utilitza els termes "insurgencia" i "insurgentes". Pel que fa a l'acciÃ³ duta a terme per aquests, els mots emprats sÃ³n "ataque" i "atentado". Per referir-se als grups iraquians que utilitzen la violÃ¨ncia contra les forces nord-americanes i els seus aliats, EM utilitza tambÃ© en aquesta notÃcia en diverses ocasions el terme "guerrilla". Per referir-se a les accions dels grups armats iraquians, EM, a mÃ©s dels termes "ataque" i "atentado", tambÃ© utilitza en aquest text els termes "combates" i "operaciones". 2. La descripciÃ³ dels fets de FalÂ·luja 2.1. Els actors Els termes utilitzats en els sis articles sÃ³n "insurgents" i "insurgÃ¨ncia", "rebels" i "guerrilla" -"insurgentes", "insurgencia", "rebeldes" i "guerrilla", en espanyol. Els dos primers ens situen en un escenari d'utilitzaciÃ³ de la violÃ¨ncia contra l'autoritat, de no reconeixement de l'autoritat. El terme "guerrilla", en canvi, dÃ³na una certa legitimitat a l'Ãºs de la violÃ¨ncia, ja que suposa l'existÃ¨ncia d'un opressor, exterior o interior. Â· Insurgents, insurgÃ¨ncia (insurgentes, insurgencia): El Mundo (1), El PeriÃ³dico de Catalunya (3), Avui (1), El PaÃs (5), El Punt (3). Aquests mots sÃ³n emprats tretze vegades. Â· Rebels (rebeldes): El PeriÃ³dico de Catalunya (1), Avui (1), El PaÃs (3). Aquest mot apareix cinc vegades. Â· Guerrilla: El Mundo (6). Aquesta paraula apareix sis vegades, perÃ² Ãºnicament en un diari. 2.2. Les accions El terme "atemptat" -o "atentado"- ens situa en el camp semÃ ntic del terrorisme, Ã©s a dir, de la violÃ¨ncia ilÂ·lÃcita. Per contra, el terme "atac" ens acosta a la idea de guerra, Ã©s a dir, de violÃ¨ncia sotmesa a regles i practicada per dues autoritats de legitimitat comparable i reconeguda. Es confirma, doncs, la dicotomia de quÃ¨ parlÃ vem en relaciÃ³ als actors. Unes vegades els insurgents o rebels atempten contra l'autoritat representada pels EUA, unes altres la guerrilla ataca les forces militars que han envaÃ¯t l'Iraq. Ara bÃ©, mai no hem trobat en cap d'aquestes notÃcies que la guerrilla faci atemptats, perÃ² sÃ que hem trobat casos en quÃ¨ els insurgents o els rebels fan atacs. AixÃ² ens obliga a matisar el que hem dit fa un moment: els termes "insurgents", insurgÃ¨ncia" i "rebels", i els seus equivalents espanyols, situen els fets en una posiciÃ³ menys decantada cap a la interpretaciÃ³ terrorista del que podria fer suposar la definiciÃ³ que ens en proporcionen els diccionaris. A mÃ©s, hi ha altra consideraciÃ³ a fer-hi: el terme "atac" actua com un genÃ¨ric que dins un determinat context pot ser equival a "atemptat". AixÃ doncs, "atac" pot funcionar com a sinÃ²nim discursiu d'"atemptat", per exemple, per evitar la repeticiÃ³ de la paraula "atemptat". Atemptat (atentado): El PaÃs (1), Avui (2), El PeriÃ³dico de Catalunya (1), La Vanguardia (2), El Mundo (2). Aquesta paraula Ã©s utilitzada vuit vegades. Atac (ataque): Avui (1), El PeriÃ³dico de Catalunya (2), El PaÃs (3), El Mundo (5). El mot apareix onze vegades. 2.3. La presÃ¨ncia dels EUA a l'Iraq Quatre dels sis diaris estudiats, LV, EPC, EP i EM, parlen en algun moment d'invasiÃ³ de l'Iraq o d'ocupaciÃ³ nord-americana. Cal remarcar que els mots "invasiÃ³" i "ocupaciÃ³" tenen connotacions diferent. AixÃ, les connotacions de combatre una "ocupaciÃ³" no sÃ³n les mateixes que combatre una "invasiÃ³": "La AsociaciÃ³n de Ulemas Musulmanes recordÃ³, por su parte, que Oshtoff, de 43 aÃ±os y convertida al islam, estÃ¡ casada con un iraquÃ y que Alemania mantuvo una postura positiva frente a la invasiÃ³n de Iraq [...]" (LV) "En un dels atacs mÃ©s mortÃfers comesos contra les tropes nord-americanes des de la invasiÃ³ del paÃs Ã rab, 10 marines van morir i 11 van resultar ferits a prop de Fal.luja [...] " (EPC) "SegÃºn cifras recopiladas por el PentÃ¡gono, 2.125 soldados de EE UU han muerto en Irak desde el comienzo de la invasiÃ³n, en 2003 [...]" (EP) "El ataque es el mÃ¡s grave que sufren las fuerzas de ocupaciÃ³n de Irak desde que el 3 de agosto 14 marines perdieron la vida en un atentado similar en Haditha [...]" (EM) Aquesta visiÃ³ del conflicte Ã©s coherent amb la tria lÃ¨xica dels termes "guerrilla" i "atac", i Ã©s incoherent amb la dels termes "rebels", "insurgÃ¨ncia" i "atemptat". Aquests darrers termes sÃ³n, com a mÃnim, els utilitzats als comunicats militars dels Estats Units i pel seu president. Per tant, es pot formular la hipÃ²tesi que aquesta terminologia de les fonts oficials nord-americanes influeix en la prÃ ctica periodÃstica dels diaris catalans i espanyols, fins i tot quan el periodista o el mitjÃ tÃ© una posiciÃ³ presa que divergeix de la de la font oficial. 3. La descripciÃ³ dels fets de Ramadi 3.1. Qui va prendre Ramadi? El Punt, que reprodueix literalment la notÃcia d'EFE, parla d'assalt de Ramadi per part de la insurgÃ¨ncia: "Ramadi va ser l'escenari dijous d'un assalt de la insurgÃ¨ncia en el qual van participar uns 400 homes emmascarats amb armes lleugeres i llanÃ§agranades. Els insurgents van irrompre en diversos edificis oficials [...]" L'Avui parla de "l'espectacular acciÃ³ de dijous dels membres d'Al-Qaida, en quÃ¨ els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la provÃncia d'Al-Antar en una clara demostraciÃ³ de forÃ§a de cara a les eleccions del prÃ²xim 15 de desembre". Per tant, per a l'Avui Ramadi va ser presa per insurgents membres d'Al-Qaida. Segons EPC, Ramadi va ser assaltada per rebels: "...uns quants centenars [de rebels] van assaltar la ciutat de Ramadi, capital de la provÃncia d'Anbar, i es van apoderar del centre de la ciutat -feu de la insurgÃ¨ncia- durant dues hores." EP diu: "Fuerzas estadounidenses e iraquÃes pusieron ayer en marcha una operaciÃ³n para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi, un dÃa despuÃ©s de que, en una demostraciÃ³n de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias calles del centro de la ciudad durante dos horas." EM utilitza com a font l'agÃ¨ncia EFE i per tant fa un article molt semblant al d'El Punt: El EjÃ©rcito estadounidense emprendiÃ³ ayer una ambiciosa operaciÃ³n bÃ©lica en la ciudad rebelde iraquÃ de Ramada, apenas un dÃa despuÃ©s de que decenas de insurgentes asaltaran sus calles y las controlaran durante horas, segÃºn Efe. Ramadi fue escenario el jueves de un asalto rebelde en el que participaron unos 400 hombres enmascarados y dotados con armas ligeras y lanzagranadas. Los insurgentes irrumpieron en varios edificios oficiales, pasearon por las calles y lanzaron proyectiles contra puestos militares norteamericanos, antes de retirarse por su propio pie, segÃºn testigos. Tots els diaris, doncs, coincideixen a dir que Ramadi va ser presa o assaltada per la insurgÃ¨ncia o pels rebels. Ara bÃ©, un diari, l'Avui precisa que els insurgents eren membres d'Al-Qaida: La matanÃ§a va coincidir amb l'inici d'una ofensiva de les tropes dels Estats Units a la veÃ¯na Ramadi en resposta a l'espectacular acciÃ³ de dijous dels membres d'Al-Qaida, en quÃ¨ els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la provÃncia d'Al-Anbar en una clara demostraciÃ³ de forÃ§a de cara a les eleccions del prÃ²xim 15 de desembre. AixÃ² ens indica que, com a mÃnim per a l'enviat de l'Avui a l'Iraq, el terme "insurgÃ¨ncia" estÃ a prop de l'Ã mbit semÃ ntic del terrorisme. La font no citada per l'Avui d'aquesta informaciÃ³ podria ser un comunicat del comandament militar dels Estats Units a Bagdad que reproduÃ, parcialment, el mateix dia, el diari italiÃ La Repubblica: Un commando di terroristi incappuciati aveva tenuto per un po' in scacco la cittÃ di Ramadi. Il comando militare USA a Bagdad ha definito "solo propaganda" i video che mostrano i guerrigleri girare indisturbati per le vie di una cittÃ deserta, ipotizzando che si tratti di clamorosi falsi. Ma ha poi difatto ammesso la cosa lanciando l'"Operazione Shank", un'offensiva militare condotta da trecento marines e duecento militari con l'obiettivo di "distruggere un gruppo terrorista che utilizza l'area di Ramadi come base per i suoi attacchi contro i cittadini di quella cittÃ , contro les forze irachene e contro i militari americani." La Repubblica parla d'un "commando di terroristi" i el comunicat que li serveix de font parla de "gruppo terrorista". No hi ha cap referÃ¨ncia explÃcita a Al-Qaida ni a cap altre grup armat identificat. Cal tenir en compte que el diari italiÃ no transcriu tot el comunicat i, per tant, no es pot descartar que la referÃ¨ncia directa a Al-Qaida hi fos en un altre parÃ graf. Resulta molt sorprenent, en l'article que citem de La Repubblica, que es refereixi al grup armat que va irrompre a Ramadi amb dos mots aparentment incompatibles com sÃ³n "guerrigleri" i "terroristi". Una vegada mÃ©s, fa la sensaciÃ³ que el terme "terroristi" apareix per mÃmesi amb el contingut del comunicat militar nord-americÃ , que pel seu carÃ cter de font oficial exerceix una forta influÃ¨ncia fins i tot sobre periodistes que tenen una posiciÃ³ polÃtica davant del conflicte diferent de l'expressada per la font oficial. En el fragment citat, l'Avui no havia utilitzat la paraula "terrorisme" ni la paraula "terrorista". SÃ que ho fa, perÃ², al subtÃtol i al parÃ graf segÃ¼ent: En un altre gest per garantir la seguretat dels comicis, el ministre de l'Interior va prohibir ahir l'entrada d'Ã rabs estrangers a l'Iraq fins al dia de les eleccions. El govern pretÃ©n aixÃ evitar la possible infiltraciÃ³ de terroristes, tot i que la majoria penetren al paÃs ilÂ·legalment per punts fronterers sense vigilÃ ncia. Per a EPC, en canvi, el tancament de fronteres es va produir perquÃ¨ "tant el govern iraquiÃ com Washington asseguren que per allÃ [la provÃncia d'Anbar] entren al paÃs miltants estrangers". AllÃ² que per a l'Avui Ã©s una "infiltraciÃ³ de terroristes" per a EPC Ã©s una entrada de "militants estrangers": Durant les Ãºltimes setmanes, l'ExÃ¨rcit nord-americÃ ha posat en marxa fins a cinc grans operacions a la provÃncia d'Anbar, la mÃ©s gran en extensiÃ³ de l'Iraq. Es tracta d'un territori que tÃ© fronteres amb JordÃ nia i SÃria, i tant el Govern iraquiÃ com Washington asseguren que per allÃ entren al paÃs militants estrangers amb l'objectiu de sumar-se als grups armats. L'objectiu d'aquests militants estrangers Ã©s, segons EPC, "sumar-se als grups armats". La lÃ²gica discursiva de l'article de l'Avui indueix el lector a pensar que aquests "terroristes" que s'infiltren al paÃs s'afegeixen a d'altres que ja hi estan actuant, com demostra l'acciÃ³ d'Al-Qaida a Ramadi. De fet, aquesta visiÃ³ del conflicte de l'Iraq que interpreta determinats atacs contra els soldats americans com a actes terroristes ja Ã©s present al diari Avui des de l'inici de l'article, com ho demostra aquest subtÃtol: Bagdad veta l'entrada al paÃs d'Ã rabs estrangers per evitar la infiltraciÃ³ de terrroristes Sobre la qÃ¼estiÃ³ de qui entra a l'Iraq per lluitar contra els EUA, cal dir que l'Avui assumeix el discurs de l'exÃ¨rcit nord-americÃ , fet que no passa amb EPC. 3.2. Quants eren a Ramadi? La lectura aÃ¯llada de qualsevol d'aquests diaris permet al lector fer-se una idea aproximada del nombre d'efectius que van protagonitzar l'acciÃ³ de Ramadi, Ara bÃ©, si es llegeixen tots, aquesta idea aproximada queda desdibuixada, ja que EP i EM parlen de desenes, EPC, parla de centenars, i El Punt i EM parla d'uns 400. El cas mÃ©s confÃºs Ã©s el d'aquest Ãºltim diari, EM, que parla de "decenas de insurgentes" al lead, mentre que a l'Ãºltim parÃ graf de l'article augmenta la xifra fins a "unos 400 hombres enmascarados". 3.3. Quants militars nord-americans han mort a l'Iraq? Tot i que les diferÃ¨ncies sÃ³n petites, Ã©s tambÃ© forÃ§a sorprenent que els diaris no es posin d'acord en una qÃ¼estiÃ³ com aquesta en quÃ¨, tractant-se de ciutadans dels EUA i havent-se de fer la repatriaciÃ³ del cos i la comunicaciÃ³ als parents, la xifra hauria d'estar perfectament establerta: Avui i EP, 2.125, EPC, 2.120, EM, 2.127. La xifra d'EPC es refereix als morts desprÃ©s de la caiguda del rÃ¨gim de Saddam Hussein, mentre que les altres xifres es refereixen a tots els militars dels Estats Units morts a l'Iraq des del mes de marÃ§ de 2003. Si aquestes xifres sÃ³n certes podem deduir que durant el mes que es va produir entre l'inici de la invasiÃ³ de l'Iraq i la caiguda de Saddam tan sol hi ha haver 5 o 7 baixes nord-americanes. Certament, no Ã©s impossible, perÃ² fa sospitar, si mÃ©s no, que no es tracti d'un error. 4. Conclusions Tots els diaris utilitzen, en algun moment, el terme "atemptat" o "atentado" per referir-se a l'acciÃ³ que va causar la mort de 10 marines dels Estats Units a FalÂ·luja. En un, l'Avui, aquesta tria lÃ¨xica Ã©s coherent amb la tendÃ¨ncia general de l'article, que es decanta clarament cap a la interpretaciÃ³ terrorista de la situaciÃ³ de l'Iraq -apareix dues vegades el terme "terrorista" i una "Al-Qaida". En un altre diari, EM, l'Ãºs del terme "atentado" resulta incoherent amb la profusiÃ³ per tot l'article del terme "guerrilla" i amb el fet que consideri l'Iraq un paÃs ocupat per una potÃ¨ncia estrangera. La resta de diaris -El Punt, EPC, LV i EP- es mantenen en l'ambigÃ¼itat, utilitzant termes que tant poden usar-se en una interpretaciÃ³ terrorista dels fets com en una de bÃ¨lÂ·lica: "atemptat" i "atentado" sÃ³n paraules que pertanyen al camp semÃ ntic del terrorisme. Un atemptat Ã©s sempre un acte terrorista, perÃ² un "atac" pot ser ho o no. El mot "atac" se situa dins del camp semÃ ntic de la guerra o del joc. Ara bÃ©, sovint apareix acompanyat de l'adjectiu "terrorista", cosa que situa el sintagma que en resulta dins d'aquest camp semÃ ntic. Una "insurrecciÃ³" pot ser-ho contra l'autoritat establerta o contra l'autoritat legÃtima. En aquest segon cas, el mot "insurrecciÃ³" podria decantar-se cap a l'Ã mbit semÃ ntic del terrorisme. En el primer cas, no necessÃ riament. La presÃ¨ncia en aquests diaris dels termes "atemptat"/"atentado", d'una banda, i "invasiÃ³"/"invasiÃ³n" o "ocupaciÃ³"/"ocupaciÃ³n", d'una altra, contribueix a mantenir l'ambigÃ¼itat dels textos de les notÃcies. L'ambigÃ¼itat Ã©s major, perÃ², a EM perquÃ¨ en aquest diari hi sovinteja el terme "guerrilla". AixÃ doncs, pel que fa a EM mÃ©s que d'ambigÃ¼itat podrÃem parlar de contradicciÃ³, ja que en un mateix article per referir-se a un mateix fet o situaciÃ³ s'empren paraules que pertanyen a camps semÃ ntics diferents i fins i tot incompatibles des del punt de vista ideolÃ²gic.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fal·luja i Ramadi: Dos exits per a la democracia
per huro	19 gen 2006
Per sort a Catalunya al contrari d'Iraq, encara pot haver-hi diaris i gent que tinguin punts de vista diferent

Re: Fal·luja i Ramadi: les contradiccions de la premsa davant del conflicte de l'Iraq
per D	25 gen 2006
Entrevista a Robert Fisk: "No deixem que escriguin la història de la nostra vida" Kent (Anglaterra), 1946 Resideix a Beirut Autor de 'La gran guerra per la civilització' (La Magrana) Bin Laden va recomanar a la Casa Blanca la lectura dels articles de Robert Fisk a The Independent perquè la seva veu era neutral. El periodista, que l'ha entrevistat tres vegades, inicia amb el líder d'Al-Qaida La gran guerra per la civilització, una monumental història del Pròxim Orient amb trets de memòria apassionada. --Bin Laden ha llançat una amenaça en plena promoció del seu llibre... --¡És una coincidència! Encara que ja m'havia passat. En una conferència als EUA en què havia de parlar d'ell, es va emetre una cinta i vaig haver d'improvisar un altre text. --Vostè el coneix bé. ¿Com interpreta la seva oferta de treva? --És part del joc. Bin Laden sabia que l'oferta de treva seria rebutjada. Però quan es produeixi un atac --i sospito que alguna cosa passarà--, podrà dir que va oferir una treva. --¿Alguna cosa passarà? A la llista de candidats hi figura Espanya. --¡Oh, no crec que aquella gent, al seu soterrani, a l'Afganistan, el Pakistan o l'Aràbia Saudita, estudiï quin país hi posa o hi deixa de posar! Els que sempre seran a la seva llista són EUA, Gran Bretanya i Austràlia. A mi, el que m'ha sorprès és que Chirac digui que respondrà a un atac amb armes nuclears. ¡És ridícul! ¿Contra qui les llançarà? --Potser le president galleja... --Miri, l'11-S va permetre a l'Administració de Bush la creació d'un entorn de por. I els nostres líders es van apuntar a abusar de la paraula "terror", a creure que tenien el dret de dir que el món ha canviat per sempre. Es va començar a parlar de tortura... I jo dic: "No permetré que canviïn el meu món". Els drets humans han de continuar important tant com abans de l'11-S. --¿Tot pel petroli? --Pel petroli i per la necessitat de projectar una força militar. El pla d'Amèrica del Nord per al segle XXI és garantir els seus recursos, per continuar sent una potència sense oponent. I per a això s'ha de convèncer la població que s'està en perill. És així com s'estableix un estat d'obediència. Però si permetem la guerra contra el terrorisme, els donem poder per torturar a Guantánamo, per exemple. --Ho diu en plural, vostè, i la partida la juguen molt pocs. --¡No hem de deixar que governs, militars i periodistes escriguin la història de la nostra vida! L'exemple és l'Iran. Volen que tremolem dient que té armes nuclears. I no en té. --Això va passar amb l'Iraq i miri... --Doncs hem d'aixecar el dit i dir: "Alto, ¿i el Pakistan? ¿i Corea del Nord?". Quan Collin Powell va llançar aquell discurs sobre les armes de destrucció massiva a l'Iraq, jo era a Nacions Unides. Vaig trucar al meu diari i els vaig dir que tot allò era porqueria. ¡Si a l'Iraq no funcionaven ni els trens!". Doncs, mentre jo escrivia això, The New York Times titulava: "Collin Powell adverteix de les armes de destrucció a l'Iraq". --D'aquí ve el seu prestigi, senyor Fisk. --No sóc un corresponsal únic al món. Només crec que el periodisme hauria de ser una vocació, no una manera de pagar la hipoteca. Però, quan veig la gent feliç, amb fills, em pregunto si he fet bé en aquests 30 anys. El preu ha sigut alt i no crec que hagi canviat les coses. --¡La seva informació sobre la massacre de Qana, al Líban, sí que les va canviar! --Potser... El 1996, l'artilleria israeliana va assassinar un centenar de refugiats libanesos en un campament de l'ONU. La meitat eren nens. Un soldat de l'ONU ho va gravar i em va deixar copiar la cinta. Vaig publicar a primera pàgina que Israel mentia al negar-ho. I Shimon Peres, que es presentava a la reelecció, va acabar perdent. --Ho veu... ¿El conflicte palestino-israelià té una sortida? --La base per a la creació de pau al Pròxim Orient passa pel compliment de la resolució 242 del Consell de Seguretat, que obliga a la retirada de les tropes de territoris ocupats en la guerra del 1973. Però, si Hamàs aconsegueix més poder en aquestes eleccions, la situació serà més complexa. No ho sé. Potser és tard... --Dels errors de percepció occidental, ¿quin és el més nefast? --Arribar amb tancs i helicòpters, i anunciar que els alliberarem. ¡Les dones a l'Afganistan encara porten burca i l'anarquia governa l'Iraq! El que els musulmans volen és alliberar-se de nosaltres. Hem creat molts dels seus dictadors i esperem que siguin clients nostres, però els tractem com si fossin nens. ¡No ens importen! ¡No ens importa la gent! El que importa és la terra i els recursos. --Intueixo que el seu pronòstic per a aquest segle és negre. --La situació no havia sigut mai tan perillosa com ara, i no només per a la regió. Per al món. No destruirem Al-Qaida amb tancs. S'ha de portar justícia al Pròxim Orient.