Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme : criminalització i repressió : xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats
la gran cagada del cibertió del curs de català de riereta. dijous 22 a les 20h a la pça sant jaume
20 des 2005
Aquest any, com que això de que es cagui al carrer no els agrada gaire, farem la gran cagada del cibertió a la plaça sant jaume en el marc de la cassolada convocada a les 20h.
Invitem a totes les companyes i companys a compartir amb nosaltres aquest moment tan esperat i a portar regals originals i preferentment "cívics" així com música per compartir, programari per compartir, llibres per compartir, informació per compartir i tot el que cregueu que aquest tió pot cagar i pixar al vell mig de barcelona.
Us hi esperem!

la genteta de català de riereta

Comentaris

Re: la gran cagada del cibertió del curs de català de riereta. dijous 22 a les 20h a la pça sant jaume
20 des 2005
proposta de cançó de l'escala:
caga tió
caga torró
d'aquell tan bo
si no en tens més
caga diners
si no en tens prou
caga un ou
Re: la gran cagada del cibertió del curs de català de riereta. dijous 22 a les 20h a la pça sant jaume
20 des 2005
ens veiem per pj!
proposta per a més a més: "Fer cagar a l´Urbà"
22 des 2005
"Caguem a l´urbà":

Caga cabró
caga torró
d'aquell tan bo
si no en tens més
caga diners
si no en tens prou
caga un ou
Re: la gran cagada del cibertió del curs de català de riereta. dijous 22 a les 20h a la pça sant jaume
23 des 2005
una història del tió trobada a internet:

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

(hi ha cançons de molts llocs i fotografies)

font: http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more