Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
¿Com els PPCC podríen ser independents?
per un altre món és AQU�	14 des 2005
Després de passar-me dies veient comentaris i critiques infantils entre diferents sectors de l'EI (alló que els Jerkis anomenen EIR per tal de marginalitzar-nos mentres també ens ho fem nosaltres d'una forma diferent) he trobat una opinió que mereix ser publicada i que a mi personalment m'ha inspirat confiança, perqué vol dir que queda gent amb cap dintre del moviment. He titulat el text amb un titol del post en positiu que es una de les lliçons que crec que alguns de l'EI haurien d'aprendre. El que fa un moviment són les persones i de gent bona i dolenta n'hi ha a tot arreu. Per altre banda ultimament han aparegut missatges de les JERC, les JNC i la UJ, fet que vol dir que poden estar per aquí enterant-se dels nostres mals rollos i excitant-los. Us passo el text, que com a mínim fa pensar i a més ens recorda que vivim en una societat en creixen alienació parlant en termes marxistes: (a continuació poso l'únic comentari que ha tingut que aniria, penso jo tbé dintre d'aquest nou debat)
per independent i conscient 14 des 2005 11:49:14 Precisament perquè sempre ens estem tirant pedres els uns als altres estem com estem, pensem pasar-nos 30 anys més tirant-nos pedres? que hem d'esperar? a la pròxima dictadura? a que ja estem prou malament com per no poder fer ja res pel món? No simpatitzo gens amb determinades organitzacions de l'EI, però estic fart de les picabaralles entre moviments socials. Ja ho diuen, divideix i venceràs. No em penso posicionar com ha fet alguna gent d'aquest xat, encara que alguns disimuladament perquè aixó sería entrar en un joc estúpid d confrontació contra gent que encara que cregui en estrategies diferents a les meves, pensa igual que jo. Hauriem de ser capaços de crear una organització que ens permetés cooperar cuant estiguessim d'acord amb alguna cosa. Espanta llegir alguns posts de gent revolucionaria a indymedia i per internet en general: abunden les critiques entre nosaltres, però critiques amb mala llet i de forma gens constructiva i que no serveix per tant, per res més que destruïr. ¿us heu preguntat mai a on voleu arribar? ¿us heu preguntat mai que teniu en comú amb ideologies aparentment molt llunyanes a la vostra? Després d'haver conegut a gent de l'EI, anarquistes varis, gent del moviment okupa i altres organitzacions com el Psuc Viu, et dones comptes que estem d'acord amb un munt de coses per les cuals no treballem colze a colze, sinó cara contra cara. Ens mirem massa al melic, i d'aixó s'en diu immaduresa. Falta per desgràcia, sensatesa en els moviments socials: quant critiques a algú que pensa de forma similar a la teva, encara que tu vulguis senyalar les diferències que pot ser necesàri i s'ha de fer de forma constructiva, segons com el critiquis, t'estas criticant a tu mateix, perque el desautoritzes davant de l'altre gent i perjudiques també les idees que comparteixes amb aquesta persona. Aquesta penso que es una de les coses més importants que he aprés lluitant des dels moviments socials i espero que algun dia tots i totes ens n'anem donant compte, perquè, del contrari no ens espera cap altre futur que la autodestrucció. Avui en dia, encara que hi ha molts joves mobilitzats, cada cop la gent té menys ganes de pensar primer i després actuar conseqüentment i aixó fa que ho fem de forma menys efectiva. És absurd plantegar estratègies sense suport social i aquesta penso que podria ser una de les priemres estrategies a seguir, però en primer terme açó ho haurà de decidir cada assamblea per separat, està clar. Jo per la meva part encara tinc esperança, doncs sense aixó, la vida no val la pena de ser viscuda, sé el que voldria, per`també sé que li puc exigir al món i que no en puc esperar. No com molts altres companys que s'han cansat del sectarismes, aquesta pàgina n'és un exemple, espero que hi pensem una mica. M'agradaria anomenar una cançó de ràbia positiva que es diu "si critiques". Diu coses molt importants sobre aquest tema i sobre gent, que inclús amb tota la bona voluntat del món, acaben destruint. Salut i Revolta! Que no mori la flama! per yuups 14 des 2005 02:05:12 Ja era hora que algú digués alguna cosa amb un mínim de sentit. Després de veure aquesta bacanal de crítiques personals fetes des de l'anonimat, de sectarismes, d'inmaduresa política, de falta de visió nacional...podria dir que estic enfadat, però no és veritat...el que m'evoca tot això és TRISTESA i RÀBIA. Ràbia contra tots els que alimenten aquest odi infantil i visceral, contra totes aquelles que transmeten la seva fustració a la nova militància de l'EI...perquè em de recordar que l'ODI la majoria de cops no s'aprèn, s'ENSENYA. Totes tenim una responsabilitat. SIUSPLAU: PROU!!! SALUT anteriors debats: Manifest de la diada nacional de Mallorca: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/221461/index.php Aquesta és la raó de perquè mai tindrem INDEPENDÈNCIA als PPCC: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/221564
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more