Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
La Constitució espanyola, la presó del jovent catalÃ
per CAJEI Correu-e: info ARROBA cajei.org (no verificat!) Adreça: www.cajei.org	05 des 2005
COMUNICAT – CAJEI: 6 desembre 2005. Dia de la Constitució espanyola.
Ja fa gairebé 30 anys que el pes de la Constitució espanyola recau sobre el poble català, trepitjant els nostres drets i la nostra identitat, sota el pretext d’una “Reconciliación Nacional� que consagra les glòries de la “pàtria espanyola� i del lliure mercat, sense deixar una sola escletxa per a la modificació dels seus pilars i per la ruptura democràtica del nostre poble amb l’ statu quo imperant. Als Països Catalans cada dia veiem com va caient la màscara democràtica del sistema polític espanyol, deixant-se entreveure així la farsa de la Segona Restauració Borbònica (anomenada Transició democràtica) i de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978. L’únic pacte social i la única reconciliació que hi va haver va ser entre les Corts feixistes de la dreta més retrògrada i la burgesia perifèrica que estava contemplant noves formes d’explotació més subtils (globalització, liberalisme, etc.), a més dels elements més trepes de l’esquerra espanyola, que passarien de defensar el socialisme i l’autodeterminació dels pobles a acceptar i vanagloriar la propietat privada sobre els mitjans de producció i un sistema monàrquic que gestionarien juntament i de forma amigable amb les altes instàncies polítiques de la dictadura. 30 anys després, quan la dreta reaccionària encara no pot amagar els seus tics retrògrads i feixistes, la socialdemocràcia espanyola, de mutu acord amb la dreta regionalista, ha decidit fer un pas més. Un pas que els durà, segons creuen ells, a acabar amb tota mena de dissidència juvenil independentista, democràtica i socialista al nostre país. Volen assegurar-se que mai el nostre país torni a estar unit, defensant els seus drets i decidint per sí mateix. El jovent no ha viscut el gran engany de la Transició i n’està patint les conseqüències. Els i les joves catalanes hem passat a ser un problema pel govern espanyol (sigui del color que sigui), que ens veu com un perill en potència, pel fet d’estar totalment desenganyades de l’actual sistema i prou conscients i organitzats com per construir una alternativa vertaderament democràtica als Països Catalans. De la mateixa forma que amb la mort del “caudillo� calia maquillar les institucions de la seva aparença feixista, la zona sud dels Països Catalans, sota domini espanyol, s’està veient afectada per una nova operació de màrqueting polític a gran escala, protagonitzada per la renovació dels estatuts del País Valencià, del Principat i de les Illes Balears i dirigida al jovent català, al qual se’l vol fer creure que amb el nou règim serem més lliures. Aquestes receptes autonomistes no només estan pactades als despatxos en comptes de ser fruit d’un procés de debat popular i democràtic. Sinó que, sense cap mena de vergonya, volen enquadrar la renovació en el marc de la Constitució espanyola de 1978 i els mecanismes que estableix, que són la millor garantia perquè mai puguem engegar un procés d’aquestes característiques en el marc territorial dels Països Catalans. Des de la CAJEI volem constatar i denunciar que la Constitució espanyola és l’eina principal a través de la qual se sustenta l’ofensiva capitalista, autoritària, patriarcal i espanyola sobre el jovent estudiant i treballador dels Països Catalans. PA�SOS CATALANS I DEMOCRÀCIA Els articles del títol preliminar del text (els més intocables i innegociables de la carta) garanteixen l’autoritat militar del monarca Don Juan Carlos de Borbón (exigida expressament per Francisco Franco), la unitat de la pàtria espanyola (també heretada del franquisme) i el sistema autonòmic que dia a dia va desvertebrant la realitat cultural, lingüística i identitària dels Països Catalans. El pacte del silenci no només ha fet callar i obviar totes les barbaritats que es van cometre al passat, sinó que encara avui la nostra llengua és considerada com una modalitat de la llengua espanyola que, a més, està prohibida a la pràctica en molts àmbits de la vida pública del sud, del nord i de la part insular del país. Amb la Constitució Espanyola de 1978 el poble treballador català s’ha vist sotmès a un règim representatiu summament insuficient, ja que no fa valer la seva llibertat democràtica de participar i decidir sobre els seus interessos individuals i col·lectius. Des de Madrid ens han venut l’actual sistema com l’única forma de viure en democràcia, mentre hem vist com les elits polítiques i els poders fàctics capitalistes controlen el que hauríem de controlar els i les treballadores catalanes . Mentre la Constitució diu reconèixer el dret elemental d’expressió, de facto, s’ha evidenciat l’existència d’un marc ideològic preestablert que gaudeix d’una gran multitud de mecanismes repressius per aturar els qui intenten sobrepassar-lo. Vegi’s l’exemple de la “Llei de partits�, enquadrada en la Constitució i que ha comportat la il·legalització de diferents iniciatives juvenils independentistes i revolucionàries (com ara “Briga� a Galícia o “Jarrai� al País Basc). La burocràcia estatal també pot silenciar les veus contràries a l’actual règim monàrquic a través de l’article 55.2, on es dóna via lliure a les forces policials de l’Estat espanyol per “suspendre els drets i llibertats� bàsiques de les detingudes, si així ho trobessin convenient. Per això el PP, amb el suport del PSOE, va aprovar la “Llei antiterrorista�, que vulnera explícitament els drets humans dels i les empresonades, en poder-les incomunicar i sotmetre-les impunement a tortures físiques i psicològiques (tal com ha succeït amb els tres joves del barri de Gràcia o els de Torà, com a casos més recents). Com a exemple de la cuirassa infranquejable que blinda els paràmetres ideològics de la Constitució Espanyola imposats en el seu moment per l’oligarquia franquista (unitat de la pàtria, monarquia i capitalisme), podem destacar la legitimitat que s’atorga a les forces armades per acabar amb qualsevol anhel de llibertat dels pobles sotmesos al domini territorial del règim borbó. L’article 8 apunta que “las Fuerzas Armadas (...) tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional�, negant-se així per la força el dret internacional i democràtic a l’autodeterminació dels pobles. CAPITALISME A través de la Constitució i de la Segona Restauració Borbònica (Transició Política) se’ns va imposar un sistema d’economia de mercat i, amb aquest, la legitimació de la propietat privada i empresarial. D’aquesta manera segueix prolongant-se la societat de classes (tant a nivell local com, especialment, global) i les conseqüents desigualtats i precarietat juvenil. A més, l’oligarquia capitalista (propietaris, multinacionals, especuladors, cacics, etc.) ha tingut via lliure per destruir impunement el nostre territori, amb l’objectiu d’enriquir-se i, alhora, garantir les activitats ocioses de la classe dominant (camps de golf, xalets, etc.) Amb la implantació del lliure mercat i el reglament neoliberal, els mercats financers, les multinacionals i altres organismes econòmics potents s’han imposat per sobre de les ja poc democràtiques burocràcies estatals i catalanes, tot coaccionant-les perquè restringeixin cada cop més els drets i llibertats del jovent català (treball temporal, deslocalitzacions, acomiadaments massius, mobilitat, baixos sous, etc.) i poder actuar amb total impunitat segons les seves conveniències econòmiques. PATRIARCAT La Constitució espanyola torna a mostrar la seva faceta més hipòcrita en condemnar la nostra terra a la persistència de la societat patriarcal i a la conseqüent discriminació de gènere i violència estructural contra totes les joves catalanes. Les úniques mesures que adopta al respecte són completament irrisòries i ineficients, ja que oculten les veritables arrels de la problemàtica i no estableixen cap mecanisme real per acabar amb una de les xacres més antigues i retrògrades de la nostra societat. El patriarcat, promogut també per Franco i els anteriors règims espanyols esdevé la causa de gran part dels assassinats i de les desigualtats als Països Catalans (en sous, oportunitats, cara al públic, rols denigrants, etc.). El jovent català, organitzat a les viles i als barris d’arreu, és cada dia més conscient d’aquesta realitat. Amb els estatuts ens volen fer callar, però la credibilitat de les institucions polítiques contemporànies ha quedat tocada de mort després de 30 anys. La repressió, les guerres imperialistes, la pèrdua de molts drets, la violència sexista del poder, l’augment de la precarietat, l’ espanyolització de bona part del país, la hipocresia i el cinisme envers la realitat del tercer món o la negació de la nostra identitat han anat constatant allò que el jovent independentista i socialista ja va denunciar després de la mort de Franco i amb l’inici de la Segona Restauració borbònica. Per la democràcia.... Ni Reformes espanyoles Ni estatuts regionalistes Països Catalans, Independència i Socialisme CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’ Esquerra Independentista) 5 – 12 -2005
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more