Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
especial cronica de l´estatut pels de aixotoca.com
per ghjgtytjkb	10 nov 2005
Un dels col·laboradors de l'AT, Marc Almodòvar, present a Madrid durant el dimecres dia E (d'Estatut, d'Espoli o d'Estisores), ha fet la crònica del tot el què va passar. Per començar, teniu la primera part. Dilluns que ve arribarà la segona i última. El passat 2 de novembre, com és sabut, el Congrés dels diputats de l’Estat Espanyol debatia la presa en consideració de l’Estatut de la ruptura, la poligàmia, l’egoisme i no sé quantes coses més. Òmnium Cultural va organitzar una jornada de suport a aquest ignominiós text a Madrid, fletant un vol amb representants del món cultural, esportiu, intel·lectual, etc. Un servidor, per motius laborals (perquè suposo que si fos pels altres ningú m’hagués dit res), va ser present en tot moment i relata a continuació el que se succeí a la capital del reino.
A dos de set del matí (si si, no és cap broma) s’encamina el camí cap al Prat, on es trobava el punt de reunió d’aquesta expedició a Madrid. Si un esperava que les lleganyes se li saltessin de cop dels ulls amb una tradicional sessió de Jiménez Losantos per la ràdio del taxi, ens vam haver de conformar amb un Onda Cero de fons entre el so aclaparador de la taxi-ràdio, reclamant tequis per aquí i tequis cap allà... Això si, entre una comanda de margarida per la Via Laietana i una de tres formatges pel carrer Regomir, vam poder escoltar els titulars dels principals diaris estatals (léase ABC, Mundo, La Razón..) que mostraven els ànims amb que alguns volien rebre el debat. No sé perquè però, no es feia esment al Què, que duia Felip de Bourbon amb el titular “Papà vuelve al trabajo�. Impagable. Fet el fet, a les set estàvem allà, al costat de l’estàtua del Botero. Aparentment cavall, tot i que algú li va voler buscar altres significats més místics o felins. De mica en mica, desfilada de personalitats que havien d’omplir el que alguns van anomenar l’Òmnium Airlines: Ventura Pons, Montserrat Carulla, Vicent Partal, Alfred Bosch, Jordi Porta (com no), Lluís Gavaldà, López Bofill, la penya de la Dharma, etc. Especialment destacable va ser el moment en que va aparèixer, amb una gorra de Private, el mecenes del porno català Conrad Son, autor de cèlebres frases del repertori popular com “No sabia que tinguessis família a Olot, quina llonganissa, noi!� o “em sento el timbaler del Bruc�, entre d’altres. També remarcable va ser l’aparició del Rocky Balboa versió marroquina. Era Mohammad el Idrissi, campió internacional de Full Contact i que, francament, xerrava un bon català i que, cal dir-ho, va estar escoltant-se el debat amb més atenció que molts dels periodistes. Després d’embarcar i fer tot el paripé habitual, ens embotim tots en un bus que ens porta als peus del que serà el nostre avió. Girjet, model Fukker (una premonició excessivament catxonda sobre el que passarà amb aquest Estatut a Madrid) que va despertar més d’un comentari per l’estat aparentment atrotinat del mateix. Un vol de tres quarts d’hora (que continua deixant-me com un estúpid quan penso que trigo més en arribar a la meva facultat) i ja ens trobem a la capital. Allà coincidim amb l’arribada dels convergents Felip Puig, Quico Homs (que ara li diuen Quico, eh) i companyia. Una mica de cicerone a l’estil colònies de col·legi per posar la gent als autocars i de pet al centre. Al bus l’historiador Junqueras, aquell que presentava El favorit amb Toni Soler i que havia estat professor meu de facultat, prova de fitxar-me per la seva secta periodística i m’ofereix una lliçó magistral sobre els brots psicòtics dels espanyols, els bombardejos sobre Barcelona del segle XIX i el nomenclàtor madrileny. A partir d’aquest moment, una bogeria a contrarrellotge per provar d’acreditar periodistes i assistents al Círculo de Bellas Artes per la roda de premsa. Arriba Carrillo i senyora, Carlos Taibo, Carles Canut, Carme Sansa i fins i tot un pobre home que representava el Partit Socialista Xilè i a qui ningú no feia cas. Entre els periodistes, destaca la presència d’un canal televisiu alemany i, sobretot, la bona educació dels representants de El País i la cadena SER, que fan escarafalls perquè parlem “en polaco� i que asseguren que “a mi no me vas ni a registrar ni a pedir mi número de teléfono�, quan ningú li havia demanat ni que es depilés les celles... La roda de premsa, frenètica, i la bogeria, tan ràpida com arriba marxa. Els assistents s’acomoden a una sala preparada per seguir el debat parlamentari, decorada com si fóssim a un casament. Els que poden, s’apropen al Congreso, que està impressionantment acordonat per les forces policials, el que dificulta molt la circulació pel centre de la ciutat.
Mira també: http://www.aixotoca.com http://www.laberruga.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more