Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: ecologia
Impressions sobre la II Jornades de crisi energètica (Cat/Cas)
06 nov 2005
Impressions sobre la II Jornades de crisi energètica convocada per *AEREN el 5 de novembre de 2005 en Santa fe del Penedès.

Alt nivell científic i rigor en el tractament de la informació dels ponents.

Cansat de la relació diària amb â*Sanchosâ? que dia a dia lluiten per solucionar el seu futur enfront dels altres, és refrescant, encoratjador, trobar â*Quijotesâ? que entenen que el seu futur personal no existeix sense un futur colâ¢lectiu. Generositat per utilitzar el seu temps lliure a conscienciar, tasca titànica per no contar amb la participació dels âmass mediaâ?.

Altíssim nivell d'humor i ironia com mig per a desenvolupar dignament una vida dintre d'una societat que ha escollit lliurement transitar per un atzucac.

L'ésser humà ha trencat l'equilibri del sòl i, tornarem, si o si a recuperar-lo. L'única pregunta és com i quan.

Les energies alternatives i ânetesâ? igual no són tan alternatives ni tan netes.

Web: www.crisisenergÃ;©tica.org

En el debat:

En definitiva, vosaltres exposeu abans de res un problema social, de filosofia social: és l'ésser humà capaç d'afrontar amb solvència els problemes que se li plantegen? Ho dic per que vosaltres esteu documentant la seva incapacitat a nivell de problemes energètics, però jo exposaria altres problemes enfront dels quals l'ésser humà es demostra igual d'incapaç. Un exemple: l'accés a l'aigua. Altre relacionat amb la contaminació: sembla ser que una molècula d'aigua completa el cicle de l'aigua 18 vegades en un any. Quina pansa quan aquesta molècula passa per L'Iraq o Kosovo, ambdós llocs contaminats amb urani empobrit? I quan aquesta molècula transita per Xernòvil? O quan transita per qualsevol altra part contaminada del planeta? No estem enverinant el planeta de manera irreversible?

En relació a l'anterior, es comenta la metàfora de la papallona i els insectes que moren socarrats en el fanal. L'ésser humà, a partir de la revolució industrial, és com els insectes que, utilitzant els sistemes de navegació dels quals li ha dotat la naturalesa a través de milions d'anys d'evolució, naveguen prenent com referència els focus de llum que constitueixen les estrelles o la lluna. A l'introduir-se els fanals en la nit, hem canviat els focus de referència d'aquests insectes i, aquests, al veure's cada vegada més prop del focus de llum, agiten les ales cada vegada amb més força per a apropar-se a l'objectiu. La mort per socarrament és inevitable.

El sòl en equilibri no és capaç d'alimentar més enllà d'un 30% de la població mundial. La resta, senzillament sobra. La humanitat decidirà com solucionar el problema, però millor que ho solucioni ordenadament i no a través de guerres i feixismes.

L'ésser humà és com una màquina, el prehistòric era una màquina que consumia 100*KCal/dia, l'ésser humà de l'agricultura i la ramaderia 300*KCal/dia. L'ésser humà de la revolució industrial es va convertir en una màquina cada vegada més consumidora fins a arribar als actuals 6000*KCal/dia d'un europeu o els 12000*KCal/dia d'un nord-americà o canadenc. Això és insostenible, la pregunta és com ens organitzem per a tornar a ser màquines que consumen 300*KCal/dia? Atès que tornar a ser màquines de 100*KCal/dia és ja impossible, excepte potser en l'equador, entre altres motius per que ja hem perdut el pèl que ens abrigava.


Castellà:


Impresiones sobre la II Jornadas de crisis energética convocada por AEREN el 5 de noviembre de 2005 en Santa fe del Penedès.

Alto nivel científico y rigor en el tratamiento de la información de los ponentes.

Cansado de la relación diaria con âSanchosâ? que día a día luchan por solventar su futuro frente a los demás, es refrescante, alentador, encontrar âQuijotesâ? que entienden que su futuro personal no existe sin un futuro colectivo. Generosidad por utilizar su tiempo libre en concienciar, tarea titánica por no contar con la participación de los âmass mediaâ?.

Altísimo nivel de humor e ironía como medio para sobrellevar dignamente una vida dentro de una sociedad que ha escogido libremente transitar por un callejón sin salida.

El ser humano ha roto el equilibrio del suelo y, volveremos, si o si a recuperarlo. La única pregunta es cómo y cuando.

Las energías alternativas y âlimpiasâ? igual no son tan alternativas ni tan limpias.

Web: www.crisisenergÃ;©tica.org

En el debate:

En definitiva, vosotros exponéis ante todo un problema social, de filosofía social: ¿es el ser humano capaz de afrontar con solvencia los problemas que se le plantean? Lo digo por que vosotros estáis documentando su incapacidad a nivel de problemas energéticos, pero yo expondría otros problemas frente a los cuales el ser humano se demuestra igual de incapaz. Un ejemplo: el acceso al agua. Otro relacionado con la contaminación: parece ser que una molécula de agua completa el ciclo del agua 18 veces en un año. ¿Qué pasa cuando esa molécula pasa por Irak o Kosovo, ambos lugares contaminados con uranio empobrecido? ¿Y cuando esa molécula transita por Chernóvil? ¿O cuando transita por cualquier otra parte contaminada del planeta? ¿No estamos envenenando el planeta de manera irreversible?

En relación a lo anterior, se comenta la metáfora de la mariposa y los insectos que mueren achicharrados en la farola. El ser humano, a partir de la revolución industrial, es como los insectos que, utilizando los sistemas de navegación de los que le ha dotado la naturaleza a través de millones de años de evolución, navegan tomando como referencia los focos de luz que constituyen la estrellas o la luna. Al introducirse las farolas en la noche, hemos cambiado los focos de referencia de estos insectos y, estos, al verse cada vez más cerca del foco de luz, agitan las alas cada vez con más fuerza para acercarse al objetivo. La muerte por achicharramiento es inevitable.

El suelo en equilibrio no es capaz de alimentar más allá de un 30% de la población mundial. El resto, sencillamente sobra. La humanidad decidirá como solventar el problema, pero mejor que lo solvente ordenadamente y no a través de guerras y fascismos.

El ser humano es como una máquina, el prehistórico era una máquina que consumía 100KCal/día, el ser humano de la agricultura y la ganadería 300KCal/día. El ser humano de la revolución industrial se convirtió en una máquina cada vez más consumidora hasta llegar a los actuales 6000KCal/día de un europeo o los 12000KCal/día de un estadounidense o canadiense. Esto es insostenible, la pregunta es ¿cómo nos organizamos para volver a ser máquinas que consuman 300KCal/día? Dado que volver a ser máquinas de 100KCal/día es ya imposible, excepto quizá en el ecuador, entre otros motivos por que ya hemos perdido el pelo que nos abrigaba.

This work is in the public domain

Comentaris

el perill és la gestió capitalista de la crisi
06 nov 2005
El mercat mundial fa figa. El cotxe privat fa figa (General Motors i Ford estan a prop de la fallida). L'economia catalana, molt depenent de l'automòbil, el turisme i la construcció, sofrirà un sotrac. Si permetem que sigui l'economia liberal la que gestioni la crisi, anem a un model africà o de barris nordamericans. El dret al menjar, el sostre i el treball han de passar per davant dels miraments amb la propietat privada. El cuento de que inserits en l'economia mundial, sense posar barreres i deixant als taurons capitalistes fer i desfer, ens permetrà un nivell de vida consumista, s'està acabant. Aquests taurons ens voldran atomitzats, però només les solucions colectives són solucions.
Re: Impressions sobre la II Jornades de crisi energètica (Cat/Cas)
06 nov 2005
Muy interesante, pero no podeis estar difundiendo información y refelxionando sobre cuándo llega el fin del mundo, hay que moverse (claro que más de uno sigue pensando cómo ponerle cascabeles a esos gatos petroleros).

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more