Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
El ministre espanyol José Bono va fer ahir unes declaracions referents al nou Estatut de Catalunya on afirmava que 'jo sento Espanya com a única nació' i que 'si es volen altres nacions, s'ha de modificar la Constitució (espanyola)', deixant clar -evidentment- que ell s'oposaria a aquesta possible modificació. Ell sí que pot, nosaltres no. No hi tenim dret es veu.
Normalment, i per desgràcia des de fa prop de 300 anys, els catalans estem acostumats a que les decisions que efecten exclusivament una zona de l'estat espanyol, siguin preses per la majoria, sobretot basats en un estrany concepte de solidaritat. Una solideritat enganyosa, que en paraules del professor d'economia Xavier Sala-i-Martí, confon quan la regió A dona diners de manera voluntària a les regions B i C (perquè aquestes regions són menys afortunades) amb un 'robatori democràtic' (les regions B i C es confabulen per a robar els diners a la regió A, i ho aconsegueixen perquè tenen majoria de població i de poder polític). De fet, Espanya decideix ella mateixa com de solidària vol ser amb els països del tercer món. I en no veure's obligada per cap llei ni a cap xifra en concret, decideix quan i com vol ser solidària i quan no. I números en mà, ja es veu que no és, ni de lluny, tan solidària com Catalunya ho és amb la resta de l'estat.

Però no era de solidaritat que us volia parlar, sinó de qui és o qui té l'autoritat per a fixar sentiments. I No és que m'agradi aquesta solidaritat, però el fantàstic sistema democràtic de què disposem, així ho ordena. I lluitarem perque això deixi de ser així. Ara bé, el que ja resulta impressionant és que sigui la majoria, i no la part afectada, la que faci de jutge per acceptar o no acceptar el sentiment d'identitat d'un poble, que -per desgràcia de molts- dista bastant de ser una proclamació d'independència. Espanya decidirà a partir d'ara qui és qui en aquest món.

El cap de setmana passat, diversos diaris van publicar diferents enquestes on, entre d'altres qüestions, el poble català acceptava de manera majoritària, que volia la definició de Catalunya com a nació al nou Estatut. Un 90% dels partits amb representació parlamentària recolzaven un Estatut on Catalunya es definia com a nació. Però segons les lleis espanyoles, no és feina nostra decidir com ens sentim. La identitat d'una persona, d'un col.lectiu o d'un territori no és decisió pròpia, sinó decisió d'una majoria que ni els va ni els ve. Ja posats, a partir d'ara també podrien dir que els portuguesos són espanyols. Perque no? Qui ho posarà en dubte? Els portuguesos? I els espanyols ja permetran la resposta d'un territori? Podrien dir que la decisió de si els portuguesos són espanyols o no depen de tota la Península Ibèrica. Els espanyols posen les normes i les lleis. Les mateixes lleis espanyoles que entenen perfectament que siguin tan espanyols Ceuta i Melilla com Gibraltar, clar.

A partir d'ara doncs, que ningú mai més, decideixi per ell sol i de manera autònoma si se sent pacifista, o ecologista, o homosexual, o divertit, o vegeterià, o senzillament se sent feliç. A partir d'ara, ha de demanar-ho a Espanya, o en el seu defecte, reunir a uns quants amics i debatar-hi en assamblea.

Qudeu avisats!

Ah, i atenció, que encara no hi hagut ni una sola resposta provinent del PSOE en clau positiva referent a l'Estatut. Cap comentari. Ni tan sols algun comentari respecte algun dels articles. Tot el què ha arribat ha estat en clau de negativa total. I ni davant de declaracions tan agosarades com les de Rodriguez Ibarra, ha sortit cap socialista a dir que s'havia passat. Ni tan sols matitzar-les o dir que estaven tretes fores de contest. Res. Cap disculpa! Ni tan sols tenim alguna proposta que digui 'vosaltres demaneu 10, i nosaltres podríem arribar a 7'. Cap comentari. Cap aportació. Només negacions totals i mutisme envers els termes a negociar. Un mutisme que ara mateix, espanta...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
estic totalment d'acord amb el text
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
Catalunya és una NOCIÓ (com totes les pàtries)
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
Jajaja, molt ben dit Dien Bien Phu. Catalunya és una noció.
Mailing contra la xenofobia
13 oct 2005
Tot-hom que vulgui està convidat a participar en el Mailing contra la xenofobia.

Per a fer-ho només ha de baixar-se l'arxiu pdf que trobarà a http://volemdialeg.cjb.net/ i enviar-lo per email al tots els europarlamentaris que li sembli bé.

Aquí trobareu els emails de la majoria de parlamentaris europeos.

http://www.epp-ed.org/staff/en/Default.asp
http://www.socialistgroup.org/gpes/servlet/Main/AlmanachSecretary~1?_wcs
http://www.greens-efa.org/en/about/#members
http://www.europarl.eu.int/gue/showPage.jsp?ID=13&PR=0&AREA=9&GRP=0&SITE

Cal dir que els europarlamentaris no tenen poder sobre el que passa aquí, només poden tocar els nasos amb les seves preguntes. Però ja és molt si s'adonan que el seu company de files es un feixista, i aixó ho sap el feixista.

Obviament, també es pot enviar a tot-hom qui os agradi (o no).
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
molt clar el teu text.
Penso q just comença ara una festa q ve de moolt antic i q, si no ens espavilem i deixem les lluites internes de grupusculs q no fan més q esbatusar-se entre ells, unint-nos en això, ens donaran pel sac com sempre!
de totes totes, malgrat el q ells diguin, una nació ho som.
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
13 oct 2005
Jo particularment, m'he cansat de fer "el demòcrata guay pedagògic-assenyat" amb Espanya ...

Ni un pas enrere.

Jo tinc molt clar que si toquen aquest Estatut més de 2 comes técniques, VOTARE NO en Referendum.

Molt em temo que les institucions i el poble català continuarà demostrant la seva incapacitat per a fer front (i fer valer) una mínima dignitat nacional envers aquest episodi de l'història i, arribat aquest punt i constatant que no sóc capaç d'identificar-me amb cap ens nacional, m'acabaré fent totalment àcrata i em solidaritzaré amb la gent que veu continuament com tot això està podrit de socarrel, des de la base mateixa del sistema i des dels hàbits socials de la gent i els mecanismes de relació entre pobles, com entre persones
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
14 oct 2005
Olé a la última intervenció! estic totalment d'acord
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
14 oct 2005
perquè no us deixeu de tonterieeeees????

de debó creieu que una puta legislació més dels titelles de multinacionals cabrons que ens putegen la vida per fer millor la seva canviarà alguna cosa a millor??

desperteu, osties!!!! igual que les religions, les nacions són un invent de la burgesia per mantenir la classe precària entretinguda en parides i, sobretot, dividida

que collons importa un tros de tela, o un diccionari o un altre?? les coses importants estan al carrer, a la vida real, on gilipollades com "nacions", "idioma més o menys predominant sobre un altre" i "tal o qual govern de la generalitat tindrà més peles per repartir entre els seus peixos grossos" no canvien res de la merda en què ens obliguen a viure a tots i totes, batallant cada cop més per les coses bàsiques, vivenda, vida, dignitat, possibilitats de ser un ser humà enlloc de una màquina de produir i consumir al servei del govern de torn, escapar com podem de la repressió, de l'ull del sistema, escapar de ser morts en vida, escapar de tota la seva merda """ideològica""" amb que ens donen gat per llebre.. i vosaltres picant i tant contents

...la lluita està tan lluny d'aquestes parides-trampa que ni la deveu veure ja.
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
15 oct 2005
al menys ens explotaria fiscalment el nostre putu govern, no el putu govern del estat veí,o els dos com succeeix ara, seria un primer pas...
Re: Doctor, sento que sóc una nació... és greu?
18 oct 2005
cap a on? cap a un capitalisme més beneficiós per les butxaques dels catalans rics?

si ja sabem perquè es fan i com acaben totes les "reformes fiscals"...

m'ha fet gràcia perquè això mateix (que al menys tindriem el govern més aprop per matxacar-lo, i pagariem menys impostos als mandamases) deia jo amb 15 anys quan se m'acabaven els arguments x defensar el castell sobre fum que és el nacionalisme...
sort que aviat vaig parar-me a pensar en serio sobre el tema, i em vaig reconèixer a mi mateixa que tot plegat no és més que un sentiment, que no hi ha base sobre la que fonamentar-lo.. i que la lluita està ben lluny de castells sobre fum

i, en el imposible hipotètic cas que realment repercutís economicament en els que no movem els fils..., maleït reformisme! per més slogan sobat que sigui, veritat en majuscules : al capitalisme no se'l reforma, se'l destrueix!!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more