Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
La manifestació del 9 d'Octubre: informacions
11 oct 2005
Podeu llegir sobre la manifestació d'ahir a http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=216 i veure algunes fotos
A continuació teniu el parlament que Aquil·les R. ha fet en nom d’Endavant durant aquesta Diada Nacional:

Salutacions revolucionàries a totes i tots, en aquest 9 d’Octubre un tant especial, no només per la significació concreta de la Diada del País Valencià, sinó també per la maror que l’ha envoltat: convocatòria el 8 d’octubre, manifestacions feixistes per València, i un Estatut a Madrid que, diuen, millorarà la nostra vida i, més enllà, servirà com a referent al regne d’España.

Hui hem estat tots nosaltres els únics independentistes que ens hem manifestat pels carrers de València. Ens poden acusar de sectaris, de ser una minoria, de radicals, de trencar una suposada unitat per a la qual, per cert, mai ens tenen en compte. I nosaltres els contestem que si el sectarisme i la radicalitat és estar hui aquí…estem encantades de ser-ho!, perquè ni renunciem ni cedim en la nostra data més simbòlica.

Aquí, davant l’estàtua del palleter i al costat de les Torres de Quart, no estem la militància d’Endavant; el 9 d’Octubre i la catalanitat del País Valencià estan molt per damunt d’organitzacions concretes i baralles internes; aquí esteu les persones compromeses amb el país, les persones que lluiteu diàriament als vostres pobles, les persones que us deixeu la pell per construir una terra lliure d’explotació, de patriarcat, de desigualtat i d’especulació. Les persones, en definitiva, que us estimeu aquest tros de terra on ens ha tocat viure, a vegades malviure, i que esteu disposades a donar-ho tot per ella.

Ni les dificultats ni els inconvenients ens poden aturar: així demostrem el nostre compromís, mantenint-nos ferms en la nostra voluntat d’eixir al carrer el 9 d’Octubre i cap altre dia, reivindicant la catalanitat del nostre país en el seu dia més emblemàtic. Ni abandonem el 9 d’Octubre ni capitulem davant mals presagis, ja que la nostra força no rau en el compte numèric, ni en les fotos de l’endemà en els grans periòdics que després ens menyspreen la resta de l’any. La nostra força rau en el pes dels nostres arguments, en la profunda validesa dels nostres arguments exposats en els darrers dies. No vam afluixar fa uns anys, quan va ploure a mars a València, ni hem desistit enguany, perquè estem convençudes que igual que la terra i la gent es defensen tots els dies de l’any, només hi ha un dia per a celebrar la Diada Nacional del País Valencià.

No volem reivindicar un 9 d’Octubre de reis caducs i institucions feudals.
El passat, la història, ens ha fet catalanes; una identitat que en el present volem mantenir com a element definitori del nostre poble i que només amb la construcció del socialisme ens garantirà, en el futur, la igualtat entre les persones, la fi de l’explotació, el respecte a la natura i la destrucció del patriarcat.

Estem també, en aquest 9 d’Octubre, al bell mig d’una ofensiva espanyolista que mai sembla tenir fi i que només la nostra resistència i tenacitat podrà aturar. Els feixistes, amb el beneplàcit del govern espanyol, s’ensenyoregen dels carrers de València; els especuladors continuen la seua frenètica carrera per destruir el nostre territori, ja siga amb marines d’or, Zals o plans Rabasssa; les institucions valencianes, siguen del color que siguen, mantenen la seua política genocida envers la llengua i la cultura catalanes.
I tot això ho adoben amb la reforma d’un Estatut que, diuen, ens fa avançar com a poble.

No podem acceptar aquesta broma, aquest Estatut de vergonya, ni per la forma ni pel fons. No només ha estat un pacte tancat als despatxos de la gran macrocorporació políticoempresarial del PP-PSOE, atenent a les seues estratègies i interessos particulars, sinó que a més ha de passar pel beneplàcit dels diputadets de Madrid i de la sagrada Constitució espanyola, una manera més de recordar-nos el nostre vassallatge, la nostra submissió, qui és qui mana i qui és el súbdit. Aquest Estatut és el de l’oligarquia
encorbatada, el dels polítics professionals amb despatxos amb aire acondicionat i casa de 3 milions d’euros a la Castellana. No és l’Estatut de l’hortolà d’Oriola, del paleta d’Alacant, de la collidora de taronja de la Ribera, de l’aturada de València, de l’obrer de Nules.
Perquè, com us dic, ni el text aprovat el passat 1 de juliol ni, per suposat, les rebaixes que s’imposaran aquesta tardor a Madrid, aporten res de significatiu ni cap canvi substancial.. Únicament s’ha fet alguna al·lusió a la recuperació del Dret Foral i a l’ampliació de les competències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Això, i poc més, és la proposta de reforma de l’Estatut valencià. De la resta, dels problemes reals del nostre territori, de les mancances i problemàtiques històriques, ni res es parla ni res s’aborda: ni la unitat de la llengua, ni el foment de la cultura pròpia, ni la proteccció dels llocs de treball amenaçats, ni la conservació del medi ambient, ni la defensa dels sectors socials més desafavorits, ni la capacitat de decissió del poble, ni la desigualtat i violència cap les dones, ni les condicions de vida de milers d’immigrants, ni la dependència extrema del turisme i la construcció, ni la defensa dels serveis públics…si no es parla sobre això, sobre les necessitats reals del poble, i la seua satisfacció, sobre què s’ha de parlar? Sobre què s’ha de discutir? Què hem de canviar i solucionar?

A nosaltres, a l’Esquerra Independentista, només ens queda un camí. Dur, difícil, llarg, però imprescindible. Resistir amb duresa i persistir amb humiltat. És el camí de la lluita, el de la tenacitat, el de la construcció de xarxes de treball locals i comarcals, el de creació d’un contrapoder popular, en clau independentista i de classe, que ens permeta sumar, acumular forces, en el treball per la independència, el socialisme, la supervivència de la nostra llengua i cultura i la fi del patriarcat, eixosque ens permetran hui, demà, viure amb dignitat en aquest món".

Visca el 9 d’Octubre
Visca el País Valencià
Visca els Països Catalans

+ info: www.endavant.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La manifestació del 9 d'Octubre: informacions
11 oct 2005
Les paraules han de lligar amb els fets
Re: La manifestació del 9 d'Octubre: informacions
11 oct 2005
i els fets estan ben clars: som un poble ocupat per un estat imperialista.
Re: La manifestació del 9 d'Octubre: informacions
11 oct 2005
I en aquest cas lligen com mai!
Visca la terra i aquells que la defensen!
Sindicat