|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Acte a Lleida pel 12 d'octubre - Recuperem la memòria històrica
|
|
|
per CGT PONENT |
11 oct 2005
|
El dia 11 d’octubre entrarem per registre a la Paeria (edifici Pal·las) una sol·licitud amb la relació dels carrers que encara ara a Lleida, porten el nom de personatjes del franquisme, i donarem una llista de noms que creiem que els
poden substituir adreçada a l’alcalde de Lleida, sr. Angel Ros.
Aquest fet s’enmarca dins de la campanya que la CGT de Ponent du a terme per la recuperació de la memòria històrica i que comença amb la denùncia de l’atorgament del nom del feixista Casimiro Sangenís, a un dels carrers de la nostra ciutat, per part de la Paeria.
Entenem que en vigila del 12 d’octubre, antic Dia de la Raza que instaurà el règim feixista del general Franco es una data prou significativa per fer aquesta denúncia |
Sr. Àngel Ros
Alcalde de Lleida
José Muñoz Sisó amb DNI 40866371V Secretari General de la Confederació General del Treball de Ponent (CGT)
EXPOSA
Que el nostre sindicat està fermament compromès en la recuperació de la memòria històrica com a eina imprescindible per a la recuperació dels ideals de llibertat i fraternitat que els nostres avis van defensar en la guerra civil per a exemple de tothom.
Creiem necessari no oblidar el que va significar la defensa de les llibertats davant del feixisme que portà a l'exili, la mort o la presó a molts catalans i catalanes i ens neguem a l'oblit i el perdó sense justÃcia.
Com a ciutadanes i ciutadans de Lleida que som, moltes i molts de nosaltres no acceptem l'existència de carrers amb noms de personatges que van participar activament en el règim del General Franco. Alguns d'aquests són:
Joan Recasens
Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.
Ramon Areny
Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monà rquica, cofundador del caliu ilerdenc, fou alcalde de Lleida de 1939 a 1941, durant el seu mandat existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fà brica Vilalta. Des de l'entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones moriren a la presó. A banda 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polìtiques.
Carmelo Fenech
Carmelo Fenech fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda d'afeccions d'esbarjo i pseudoculturals actuava coma grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de cà rrecs polÃtics.
Els seus membres defensaven la “pau� i “l'ordre� imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo� estava al servei de l'uniformització cultural i de la descatalanització en tots els à mbits de la Catalunya Occidental.
Casimiro SangenÃs
Casimiro SangenÃs fou alcalde franquista (1967-1974). i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismoâ€?.
La seva gestió com a alcalde es caracteritzà per un urbanisme de grans avingudes on vivia la classe benestant, girant l'esquena als barris obrers on hi mancava l'infrastructura més bà sica. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d'oposició al régim i una tolerà ncia mal dissimulada cap als pistolers d'ultradreta.
Fou reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil .
Miquel Montaña
Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre del caliu ilerdenc.
Entenem que la concessió del nom d'una persona a un carrer es un acte d'homenatge i de reconeixement envers aquesta pels seus mèrits en la millora social per part de tots els habitants de Lleida representats pel seu Ajuntament.
Entenem que aquests personatges, que van participar activament en la dictadura del General Franco, es mereixen l'oblit en els carrers i ser recordats en les escoles, instituts i universitats com a còmplices del franquisme.
Es per tot això que:
SOL·LICITA:
La retirada immediata d'aquests noms dels carrers de la nostra ciutat atès que suposen un constant record de la dictadura franquista i la seva substitució per la d'altres persones vinculades a la lluita per la democrà cia, la justÃcia social i la llibertat i que van tenir una relació directa amb la nostra ciutat i les terres de Ponent. Des del nostre sindicat proposem els següents:
Sebastià Garsaball Falcó : pagès, militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i dirigent de la Unió Provincial Agrà ria, sindicat que després s'integraria a la Unió de Rabassaires. Va encapçalar diverses mobilitzacions al camp defensant els drets dels pagesos demanant millores socials per aquest col·lectiu. La seva lluita fou especialment activa a la comarca de l'Urgell.
Joaquim MaurÃn Julià : nascut a Bonansa (Franja de Ponent), mestre del Liceu Escolar, lÃder del BOC i un dels teòrics més importants del sindicalisme al nostre paÃs als inicis del segle XX. Morà a l'exili a Nova York el 1978.
VÃctor Colomer Nadal : nascut a Corbins, va estudiar magisteri a Lleida i fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i conseller de cultura a l'Ajuntament de Barcelona durant la guerra. Fundador del PSUC, morà durant l'exili a Mèxic el 1967.
Pepita Uriz Pi : nascuda a Navarra, mestra de pedagogia de l'Escola Normal de Mestres, va participar activament en els sectors més renovadors de l'educació lleidatana. Pròxima al PSUC, va exiliar-se a França on lluità en la resistència francesa contra els nazis. Morà exiliada a BerlÃn.
Dolors Piera Llobera : nascuda a Puigverd d'Agramunt, va estudiar magisteri a Lleida i fou una de les fundadores del sindicat FETE – UGT. Durant la guerra contra el feixisme forma part de l'organització del Congrés de la Dona el 1937 a Barcelona d'on sorgà la Unió de Dones de Catalunya. Exiliada a França i més tard a Xile, va participar en les lluites feministes d'aquell paÃs organitzant el primer Congreso de Mujeres de Santiago de Chile .
Maria Manonelles Riera : Nascuda a Mollerussa el 1913, militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Va participar activament en la lluita contra els militars revoltats contra la República al front d'Aragó formant part de la Columna Lenin. Exiliada a França, va estar internada en diferents camps de refugiats, i arran de la invasió alemanya va formar part de les xarxes d'evasió que ajudaven a creuar el Pirineu als soldats aliats que fugien dels nazis. El 1945 fou fundadora, a ParÃs, del Moviment Socialista de Catalunya. Mor a Conflent (Catalunya Nord) l'any 2004.
Fèlix Lorenzo Páramo : De famÃlia immigrada, va anar a l'escola a Artesa de Lleida per després començar a treballar com a ferroviari juntament amb el seu pare. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), serà proclamat alcalde de Lleida al setembre de 1936 durant el govern revolucionari. Durant el seu mandat va evitar que es cremés la presó de la ciutat, on hi eren detinguts part dels colpistes del 18 de juliol. Després de la guerra s'exilia a França i Suïssa i a la seva tornada al paÃs s'instal·la a València, on morirà .
Per tant demanem que s'inclogui com a punt del proper ple municipal aquesta petició.
Atentament,
José Ramón Muñoz Sisó
Secretari General
Confederació General del Treball de Ponent |
This work is in the public domain |
|
Re: Acte a Lleida pel 12 d'octubre - Recuperem la memòria històrica
|
|
per YNESTRILLAS |
26 des 2005
|
Creo que nos estamos esforzando para recuperar la memoria hístorica o no lo visteis cuando Santiago Carrillo FUE envestido por nosotros en la universidad.
NO A LA MANIPULACION DE LOS MEDIOS NO A LA MENTIRA!!! FALANGE ESPAÑOLA ARRIBA ESPAÑA |
|
Re: Acte a Lleida pel 12 d'octubre - Recuperem la memòria històrica
|
per c.rossi
bdet ARROBA msn.com |
16 gen 2006
|
EN LLEIDA SE MATARON Y HABIA INJUSTICIAS PARA TODOS.LAS CALLES NO DEBEN SER POLITICAS NI NADA SE DEBE POLITIZAR.Q SE PONGAN NOMBRES DE PUEBLOS CATALANES Y YA ESTA. COMO POR EJEMPLO.LA CALLE RICARDO VIÑES Q SE LLAME SEIG HEIL,LA RAMBLA SE PODIA LLAMAR HIMMLER O STUKA O AUSWITCH ES DECIR PUEBLOS DE LA PROVINCIA NADA DE POLITICHEOS.
ME DESPIDO CANTANDO EL HIMNO DE LLEIDA........CARA AL SOL CON LA CAMISA NUEEEEEEEEEVA.ADIOS GARRULOS |
