Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Sobre la concentració antifeixista de Cangues d´Onís el 14 de Setembre i detenció de Fer:El que vaig veure i el que no vaig veure en Cangues
06 oct 2005
Davant la versió dels successos ocorreguts en Cangas arran de l'activitat d'un grup racista que han difós tant el Delegat del Govern com la Guàrdia Civil, em veig obligat, com testimoni presencial dels fets, a exposar la meva versió sobre ells, que difereix radicalment de la mantinguda des dels mitjans oficials.
Sobre la concentració antifeixista de Cangues d´Onís el 14 de Setembre i detenció de Fer: "El que vaig veure i el que no vaig veure en Cangues d´Onís"
x Glayiu.org



Carta al director enviada el 23 de Setembre i no publicada en cap diari. Ara el seu autor la remet a Glayiu.org

Davant la versió dels successos ocorreguts en Cangas arran de l'activitat d'un grup racista que han difós tant el Delegat del Govern com la Guàrdia Civil, em veig obligat, com testimoni presencial dels fets, a exposar la meva versió sobre ells, que difereix radicalment de la mantinguda des dels mitjans oficials.

En primer lloc, he de manifestar que no estava en Cangas per casualitat, sinó perquè opino que ni el Delegat del Govern ni la Guàrdia Civil poden declarar tot un poble com territori conquistat pels neonazis/ i impedir la presència pacífica de qui repudiem tot el que representen aquest tipus d'organitzacions que propugnen l'odi racial com teoria i la persecució als immigrants com pràctica. Una vegada aclarit que no sóc un testimoni casual, pas a relatar el que vaig veure i el que no vaig veure aquest dia en Cangas.

Vaig veure a a més de cent persones, veïns de Cangas, immigrants i joves antifeixistes, concentrades pacíficament durant hora i quart amb pancartes contra el racisme i la xenofòbia, envoltades per antidisturbis de la Guàrdia Civil. Vaig veure a la Guàrdia Civil filmant permanentment a tots els concentrats com si fóssim rareses animals i vaig veure també a diversos Guàrdies Civils a bord d'un autobús realitzant la salutació nazi . Vaig veure una ampolla llançada contra aquest autobús, que no va produir dany personal algun i vaig veure a un grup de manifestants dirigir-se al lloc des d'on s'havia llançat aquesta ampolla per a demanar que no caigués en aquesta evident provocació. Vaig veure la brutal càrrega de la Guàrdia Civil, amb llançament de pilotes de goma i apallissament dels concentrats. Vaig veure a un guàrdia Civil que, presa d'un evident frenesí, perdia el tolete una vegada i una altra i tornava a agafar-lo ràpidament per a continuar copejant a un manifestant caigut en el sòl i vaig veure a un altre estrenyent contra el seu pit una bandera asturiana que havia arravassat a un manifestant com si anés un trofeu de guerra.

Vaig veure, en resum, una manifesta complicitat i una total coordinació entre la Guàrdia Civil i els racistes, confirmada pel relat que en la seva pàgina web fan aquests individus de la seva incursió a Cangas.

No vaig veure als neonazis perquè la Guàrdia Civil, ja sigui per ordre del Delegat del Govern o per pròpia iniciativa, es va encarregar de buidar la plaça a bastonades en casual coincidència amb la seva arribada. No vaig veure els bats de beisbol ni els còctels molotov que la Guàrdia Civil diu que teníem els concentrats perquè, senzillament, no existien. No vaig veure cap acte de violència abans de la càrrega policial perquè no ho va haver.

Certament, tampoc vaig veure en la concentració antinazi a aquesta suposada esquerra transformadora que ha fet de la política el seu quiosquet i del quiosquet (de Sant Mateu) el seu única política. Tampoc vaig poder veure a cap càrrec públic de l'esquerra Phaetón, però tal vegada no van acudir perquè els carrers de Cangas són molt estretes perquè el cotxe oficial pogués maniobrar amb folgança i prestesa.

Posteriorment vaig poder veure com la Guàrdia Civil i el Delegat del Govern mentien descaradament i com presentaven davant la premsa una terrible arma de destrucció massiva composta per tres ampolles buides de cervesa i un petard de fira. Vaig poder veure també a una dirigent del PP presentar una sèrie de preguntes al Ministre de l'Interior en les quals es preocupa per la possibilitat que els neonazis hagin vist pogut sentir-se incòmodes en Cangas davant la presència de qui protestàvem contra el racisme i la xenofòbia. Vaig poder veure (i sentir) l'estrepitós silenci d'algun Conseller sempre prest a la fotografia per a condemnar la repressió quan hi ha un oceà per mitjà i vaig poder veure en alguna premsa l'aspecte dels manifestants racistes, als quals pel que sembla ningú els ha explicat que en l'Alemanya del seu oncle Adolfo els trets oligofrénics eren mereixedors d'un bitllet sol d'anada als camps de concentració i no precisament per a treballar com guardians, com seria el seu desig, sinó com clients del forn crematori.

Més greu que tot això, vaig poder veure com, dies després dels successos de Cangas, es detenia i s'aplicava la Llei Antiterrorista a un jove que ja ha passat dos anys en la presó com insubmís i el sacrifici del qual, juntament amb el d'uns altres com ell, va permetre que els joves del nostre país no hagin de complir el ritu inútil i perillós del servei militar. També vaig poder veure com qui estan tan preocupats pels drets a la llibertat d'expressió i de manifestació (dels neonazis, per descomptat), no van tenir gens que dir sobre el dret a la presumpció d'innocència del detingut i el dret dels ciutadans que no ens prenguin el pèl davant un muntatge policial tan evident i, ja per a acabar, vaig poder veure com aquests mateixos dies es detenia a diversos membres d'un grup que es dedicava a vendre armes prohibides i a donar pallisses a immigrants, i vaig poder veure que tenien tot tipus d'armes, entre elles magranes anticarro i que tres d'ells era militars professionals i que no se'ls aplicava cap tipus de Llei Antiterrorista perquè tal vegada apallissar immigrants no sigui terrorisme sinó un sa esplai dels nostres aguerrits soldats i vaig poder constatar, una vegada més, que en aquest país tots som iguals, però uns més iguals que uns altres.

Això va ser el que vaig veure i el que no vaig veure en Cangas de Onís.

Marco Antuña

+ INFO:
http://www.nodo50.org/glayiu/

This work is in the public domain
Sindicat