Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: altres temes
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya
per PSUC viu Correu-e: psuc ARROBA psuc.org (no verificat!)	27 set 2005
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya:
Resolució del PSUC viu sobre el procés estatutari a Catalunya. Aprovada per unanimitat al comitè Executiu del 21 de setembre de 2005 Estem arribant al final del procés Estatutari de manera molt preocupant. Cal recordar que l’esquerra, a Catalunya, va enfocar el procés de proposta d’un nou estatut plantejant a la societat catalana la necessitat d’aprofundir en la democràcia, augmentar la participació, empènyer a una renovació de la Constitució envellida i envilida per l’ús que en va fer Aznar contra la Pau, els bascos i Catalunya. Però la victòria socialista el 15 de març va canviar l’escenari: d’una proposta de resistència es va passar a una situació en que era possible que un nou estatut fos aprovat. El PSOE va fer plantejament d’acceptar l’Estatut però va deixar de parlar de refer la Constitució. La resta de l’esquerra, en particular IU i EUiA, varen caure en el parany. Es va començar a oblidar que, encara que no governi el PP, Espanya necessita una reforma profunda de l’Estat i avançar vers un Estat Federal, Solidari i Republicà. Sabem que la correlació de forces no permet avançar tot el que voldríem però, sense dubte, era possible avançar molt més. Desgraciadament, una proposta que inicialment era profundament transformadora avui, sota la visió estreta de les forces hegemòniques de l’esquerra, s’ha reduït a una reforma que porta només a canviar la correlació de forces entre institucions, tanmateix no significarà l’aproximació d’aquestes institucions als ciutadans; ni a Catalunya ni a Espanya. Ens trobem amb una proposta reglamentista (218 articles front als 57 del anterior o els 169 de la Constitució) que segueix el model de redacció fosca de la fracassada Constitució europea. S’abunda en la formulació retòrica de drets ja reconeguts a lleis superiors, però és deixa de manera molt genèrica la seva concreció. Es reglamenten, per contra, excessivament aspectes lingüístics i culturals que haurien de ser objecte de lleis específiques. El primer resultat negatiu és que, en el model proposat, és molt difícil que la gent pugui llegir i entendre aquest estatut. Però és en el seu contingut on s’expressen les limitacions reals. És un Estatut adreçat a ressaltar el paper de la Generalitat front les institucions jeràrquicament superiors (Estat i fins i tot Europa) i, en canvi, dóna molt poc espai a la participació de les institucions de base (ajuntaments) i les persones. Més que un estatut dels catalans, sembla un reglament del Govern i el Parlament. Així, hi ha molt poc d’organització local i drets dels municipis, es passa per sobre del problema de les Diputacions i no es resol res en el model territorial. No hi ha avanços substancials en la concreció de formes de democràcia participativa: pressupostos participatius, revocació de càrrecs, etc, que han avançat significativament en cartes magnes com, per exemple, la Constitució Bolivariana de Veneçuela. Amb la intenció de tenir el recolzament de CiU s’han desfet les expectatives d’avenços socials. Així, no hi ha un avenç substancial en drets socials i laborals, només ens trobem amb declaracions genèriques de principis àmpliament reconeguts que no es concreten en institucions o marcs legals nous. No s’avança en la protecció de la propietat pública ni en el paper de la planificació i control del mercat. No s’avança en el paper respecte la banca i les caixes: es reglamenta l’elecció, els nomenaments, però no hi ha un nou marc polític de funcionalitats que ha de jugar a Catalunya la banca social. Irònicament, amb aquesta tàctica, no s’ha aconseguit d’implicació de CiU però, en canvi, s’ha incrementat el desinterès dels ciutadans per l’Estatut: una veritable miopia política. L’Estatut ha derivat exclusivament en el blindatge dels pressupostos de la Generalitat front a l’Estat. En aquest tema hi ha hagut propostes que són més aviat confederals al plantejar una negociació foralista bilateral entre Catalunya i Estat. És a dir, el canvi promès es redueix a un conflicte entre polítics catalans i espanyols pel repartiment del pressupost, sense discutir quins principis ha de garantir aquest pressupost. El problema que s’havia de resoldre és com es blinden els pressupostos públics (de l’Estat i de la Generalitat) de la cobdícia de les multinacionals i els poderosos, de les retallades fiscals dels darrers anys. No hi ha un plantejament de blindar els drets econòmics dels ciutadans més humils establint principis de suficiència i de garantia dels drets socials. No hi ha un avanç federalista en establir corresponsabilitat solidària i transparència entre totes les comunitats; i s’obre un perillós camí a la confrontació entre comunitats per uns recursos globals cada vegada més retallats (ara sense els fons europeus). El PSUC, partit internacionalista i nacional català, s’oposa al desenvolupament de sistemes financers forals i, en coherència amb el projecte federal que volem per Europa, volem un projecte fiscal federal a l’Estat, basat en garantir uns drets iguals per a tots (en sanitat, educació, etc.), amb una fiscalitat en funció de la renda i no del territori. Malauradament, amb la present proposta no es blinda el tema financer en el sentit de protegir els impostos directes de l’Estat, sinó que es limita a buscar definir la quota de participació de la Generalitat en aquests, sense assegurar els mínims socials que han de cobrir. Això obre més la porta a la taxació indirecta i la privatització de serveis. Obrir espai a la possible confrontació entre comunitats ens allunya d’un clima constructiu d’Estat Federal. No hi ha un projecte federal que permeti una reforma de la Constitució en una negociació multilateral entre iguals, sinó que assaja (com denuncia el Consell consultiu) un model bilateral funcionalment confederal o foralista. Aquest esquema de negociació bilateral, a mig termini, es pot tornar en contra del poble de Catalunya i promoure enfrontaments interns en l’Estat, del que no deixem de ser una minoria. Un altre aspecte present en el debat ha estat el dels drets històrics, una formulació ambigua i políticament perillosa. No creiem gens adient introduir una categoria de drets històrics que es poden oposar als drets dels ciutadans i que obre el debat sobre quina història es pren com referència. Perquè la voluntat dels ciutadans podem conèixer-la democràticament però, qui te el dret a interpretar la historia? Qui interpretarà quina es la “bona�?: la dels visigots unificadors de Ibèria, la dels francs creadors de la Marca, la dels àrabs expulsats de Catalunya, la dels borbons conqueridors, la dels emigrants del sud del segle XX o dels magrebins del segle XXI... Tothom té la seva història i la seva legitimitat, desplaçar el fonament dels drets a un concepte nacionalista romàntic i eteri és extremadament perillós. Tenim el dret a l’ús de la llengua no per una historia abstracte sinó per la voluntat dels que avui vivim Catalunya. Els ciutadans no som esclaus de cap bandera, de cap lectura del passat; cal que siguem els protagonistes de com volem, democràticament i sense imposicions de cap mena, organitzar la nostra societat. Finalment creiem que es desaprofita l’Estatut com instrument jurídic per ampliar els drets que ja tenim en els tractats europeus o la Constitució en principis innovadors. Es podia, per exemple, haver profunditzat en el tema de la Pau, la desnuclearització o els drets civils. El PSUC viu donarà suport al nou Estatut en la mida que representa un avanç relatiu respecte la situació anterior, però lamenta la irresponsabilitat de les forces hegemòniques de l’esquerra per haver desaprofitat aquesta oportunitat per fer un avanç real que contribuís de veritat a millorar les condicions de vida de la majoria de catalans. Denunciem, a més, que s’hagi utilitzat aquest debat, durant els dos darrers anys, per no emprendre reformes en l’àmbit dels drets dels treballadors. Denunciem que s’hagi optat per una via que no permet desfer l’enfrontament nacionalista dins de l’Estat des d’una perspectiva progressista de reforma federal, defensant els drets nacionals en un marc de solidaritat i progrés social. Cal crear un marc que superi els enfrontaments entre comunitats i defineixi jurídicament una correlació de classe més favorable pels treballadors catalans. En clau més interna, creiem que el fracàs de IU entorn a com s’ha desaprofitat aquest procés per avançar en la reforma constitucional, a través d’una acció conjunta federal a nivell d’Estat, demanda una profunda revisió del seu funcionament. És inacceptable que s’hagi estat incapaç de generar un debat a nivell d’Estat per definir un posicionament federal i que, finalment, les posicions s’adoptin des de l’opinió personal d’alguns dirigents i sota criteris conjunturals de recolzar a uns o altres sense un projecte clar d’Estat. També és necessari un canvi a EUiA, en la mesura de que havia de ser el dinamitzador central en aquest procés a nivell d’Estat , per contra fins i tot l’interior de l’organització ha restat aliena al debat. Mentre parlaven de fer participar als ciutadans de Catalunya en elaborar l’Estatut, hem estat incapaços d’implicar ni tan sols als propis militants en el debat sobre el contingut. Desprès d’un any i mig d’elaboració a porta tancada, el debat s’ha resolt en el Consell Nacional en un mati en que s’acceptava o rebutjava. No és aquesta la manera de trobar aportacions, complicitats i recolzament per implicar-nos en el debat, per aportar proposta, per assolir suport i produir la necessària mobilització. Si EUiA vol ser un moviment sociopolític de l’esquerra alternativa ha d’adoptar altres maneres de fer, EUiA ha d’entendre que només implicant i obrint la participació, més enllà de la cúpula executiva, és possible connectar amb el poble treballador i recollir l’impuls necessari per a tenir perfil propi en la política catalana.
Mira també: http://www.psuc.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more