Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Manifestació pel sector de l'automoció de CGT
27 set 2005
La CGT convoca una gran manifestació a Barcelona per salvar el sector de l'automoció a Catalunya. Des de la CGT es vol convidar tots els moviments socials a participar en una demostració de força de qui no es vol plegar a les exigències de la multinacional Volkswagen per fer fora vuit-centes persones de la seva fàbricde Martorell.
seat2.jpg
â?La mala política que la multinacional VW aplica a Seat, després de molts anys de guanys, provoca, segons lâempresa, lâexcedent de 800 treballadors i treballadoresâ?.
Aquest és el titular de premsa que els mitjans de comunicació no sâatreveixen a publicar per por que la multinacional els retiri la publicitat, i per tant perdin milions dâeuros. Però aquesta és la punyetera realitat i ens expliquem.

Fem història:

Ãs important fer memòria i recordar que la Seat, empresa que era pública, va ser regalada a la multinacional VW als anys 80, obtenint a més un tracte preferencial des de les administracions, amb lâexcusa que es feia càrrec de la plantilla mentre se servia de la xarxa de concessionaris propis de Seat. Durant aquella època, a Seat hi treballàvem al voltant de 30.000 treballadors i treballadores i Volkswagen no tenia una penetració important en el mercat espanyol. A les fàbriques de Seat no només es muntaven els cotxes sinó que també seân mecanitzaven i se nâelaboraven diferents parts.
Amb els successius acords, el negoci de VW anava en augment, ja que no només les vendes dels productes Seat i VW van créixer, sinó que les motoritzacions i components dels models Seat es compraven en marcs, a preus molt avantatjosos per a la multinacional alemanya. Les vendes a lâEstat espanyol dels models del grup van augmentar de forma molt important. Actualment, entre VW, Audi i Skoda tenen el 12% del mercat.
La construcció de la nova fàbrica de Martorell va ser un salt qualitatiu per a Seat i ha estat amortitzada en temps rècord amb els beneficis que vam generar (250.000 milions de pessetes entre 1992 i1998). Ja aleshores, els treballadors i les treballadores de Seat vam haver de sortir al carrer en defensa de les pretensions de la multinacional que feia xantatge a nosaltres i a lâAdministració, tant a la Generalitat com al Govern central de Madrid. Des de lâany 1995 fins al 2004 sâhan succeït exercicis que han comportat uns beneficis substancials als alemanys, amos absoluts de Seat. Les fàbriques de Seat passen a ser de simple acoblament en externalitzar treballs a empreses de Catalunya en uns casos i alemanyes en uns altres.
Les inversions, amb procedència de tecnologia alemanya en la seva majoria, sâhan succeït en els llançaments dels diversos models Ibiza, León i Toledo. Els Arosa, que en el seu moment es van muntar amb capital de Seat a la factoria de VW a Wolfsburg, van retornar a Martorell per augmentar la seva rendibilitat. Totes aquestes inversions sâhan realitzat amb els beneficis generats per la pròpia Seat. Als alemanys no els ha costat un euro de la seva butxaca i a més sâhan endut quantiosos beneficis.
Les produccions des de lâany 1993 fins al 2002 van augmentar progressivament, arribant a les 517.000 unitats a lâany 2000. També sâhi realitzaven models de VW, demostrant així els treballadors i a les treballadores lâalta qualitat que es produïa a Martorell i a la Zona Franca. Una dada significativa és la relació dels salaris amb les vendes anuals.

La importància del salari en el global de la facturació de Seat ha baixat en 8 anys del 11,66% al 8,32%.
Això demostra que les maniobres de rebaixes salarials no eviten els problemes dâuna empresa com Seat. Una rebaixa del 10% de salari significaria una millora delâ0 6% de la facturació. Més aviat queda clar que busquen simplement doblegar i empobrir la plantilla, sobretot la més jove i de recent ingrés.

Els beneficis no es reparteixen; treballadors i treballadores hi perdem

Mentrestant, els successius convenis col·lectius han anat facilitant a lâempresa millores econòmiques i els salaris sâhan quedat endarrere respecte als augments successius de lâIPC. Els nous ingressos són espremuts amb una reducció del seu sou amb lâardit âlegalâ? dâinventar-se una nova categoria que representa cobrar el 70% del sou anterior; és a dir, la inclusió de la doble escala salarial pel mateix treball. La signatura del treball en equip (toyotisme), a petició dels sindicats majoritaris!, en aquest últim conveni, representarà una eina molt important per augmentar la productivitat (també lâexcedent) i per tant els beneficis per a la VW.

La nova política de la multinacional perjudica la plantilla de Seat

A partir de 2002 sâaplica el contracte relleu, que comporta el rejoveniment de la plantilla i un augment de rendibilitat important, ja que no només és més barat i més preparat el nou treballador o treballadora, sinó que en treballar el 100% del temps i el prejubilat sumar-hi un altre 15% la productivitat augmenta considerablement.
A lâany 2002, el grup canvia dâestratègia respecte de Seat, que passa de ser una marca de cotxes utilitaris a fabricar cotxes de major valor afegit amb un aire esportiu. Això comporta també la prioritat cap a Skoda per motius estratègics i polítics, més que per motius econòmics. Aquesta potenciació de VW cap a Skoda i lâeliminació successiva de models en Seat com la furgoneta Van-Caddy, el model Arosa i temporalment el Toledo, sense substituts, ha provocat aquesta situació de âcrisiâ? a Seat.
Lâestratègia de VW també abasta empitjorar les condicions del treballadors/es, amb lâobjectiu de tenir una fàbrica totalment flexible sense importar-los la conciliació de la vida familiar i laboral (quan els ha importat als empresaris?). La primera agressió va venir amb lâenviament de 20.000 unitats del model Eivissa amb lâexcusa que no volíem fer hores extres a lâoctubre de 2002.

Les últimes agressions de la multinacional

Dins dâaquesta dinàmica, els treballadors i les treballadores som les víctimes de les decisions que prenen els directius de la multinacional. Els nous llançaments amb molt poca publicitat entren a poc a poc en el mercat. A pesar dâaixò i una pobra atenció als clients, el 2004 Seat va tenir beneficis per 144,9 milions dâeuros amb la fabricació de 416.381 cotxes.
Perquè la multinacional hagi pogut desenvolupar aquesta política neoliberal que perjudica els interessos de Catalunya, ha tingut la inestimable ajuda del govern de la Generalitat i dels sindicats institucionals que representen la UGT i CCOO.
Perquè la multinacional sap que lamentant-se i tirant-li la culpa al mercat crea les condicions de terror entre la plantilla i de por a lâAdministració. Els anuncis dâexcedents són una fal·làcia que lâempresa utilitza per a aconseguir uns objectius gens clars però molt mesquins: ajudes de les administracions i demostrar als treballadors/es que el patró és qui mana. Els últims esdeveniments ho estan demostrant. Si no com podem qualificar els 46 acomiadaments per baix rendiment efectuats una setmana abans de vacances, estant de baixa per accident laboral, baixes per la mútua o fins i tot diversos casos per baixa maternal? O el fet que a Gearbox acomiadin 222 treballadors i treballadores per la deslocalització cap a Skoda del treball que es feia al Prat? Pitjor encara, que després dels acomiadaments sâestigui treballant en dissabtes de manera extraordinària!
    Lâempresa situa una espècie de proposta. O ens baixem el salari o sobra personal i hi pot haver acomiadaments. Encara que ens baixéssim el salari, si no hi ha un Pla Industrial clar i acordat i es manté aquesta situació de menys producció, dins dâun temps ens vindrien amb el mateix conte. Lâempresa seguiria els seus plans de producció i la plantilla amb menys salari i en les mateixes condicions. Per això la rebaixa del salari és totalment inacceptable i els sindicats el que hem de fer és exigir un Pla Industrial que asseguri el treball.
Existeixen signes que ens mostren que amplis sectors de les plantilles del Grup Seat estan cada cop més tips dâaquest estat de coses. Aquestes mostres han tingut la seva plasmació en assemblees majoritàries amb crítiques a la majoria sindical. Aquests i altres símptomes poden ser lâinici dâun rebuig més general de la plantilla a la política derrotista dâaquests sindicats. Des de CGT, treballarem per evitar les conseqüències de lâERO a Gearbox, els injustificables acomiadaments disciplinaris i a impedir que el conjunt de la plantilla tinguem -per part de lâempresa, la majoria sindical o la Generalitat- més rebaixes en les nostres condicions laborals.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifestació pel sector de l'automoció de CGT
07 oct 2005
Que patètic acusar a la UGT i a CCOO de ser sindicats institucionals ¿I que és sino la CGT actual que s'autoqualifica de tercera força sindical? Potser els diferencia de que tenen menys diners perque tenen menys delegats als comites d'empresa i que, tambè per això, signen menys retallades de drets dels treballadors/es.
Colera camping CNT