Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió
Les trampes del PSC-PSOE
24 set 2005
Una de les millors coses que tenen els moments en què una col•lectivitat nacional, gran o petita, ha de prendre una decisió que condicionarà el seu futur és que situen cadascun dels seus membres en el lloc que li correspon. No és estrany, per tant, que els amants de l’ambigüitat temin aquests moments, perquè la definició és incompatible amb la màscara. A Catalunya, com sabem, estem vivint ara mateix un d’aquests moments històrics. Es tracta de la redacció d’un nou Estatut que pot determinar en clau positiva o negativa -això dependrà de nosaltres-, els propers 20 anys de la nostra història. Fins ara no hi ha hagut problema en les qüestions petites, però amb l’arribada de les grans les coses han canviat. De la mateixa manera que durant el franquisme tothom era d’esquerres, ara, en aquest inacabable postfranquisme, tothom es declarara catalanista.
www.racocatala.com
LES TRAMPES DEL PSC


Però nâhi ha prou dâalçar la vista per veure en quin partit militen alguns dâaquells abrandats antifranquistes. Ha passat el mateix amb la reivindicació dels nostres drets històrics. Aquells que durant trenta anys sâhan definit a si mateixos com a catalanistes i progressistes, el passat 29 de juliol, es van posar al costat del Partit Popular per votar en contra dels drets històrics de Catalunya. Són els mateixos catalanistes que afirmen a través dâun dels seus representants, el senyor José Montilla, ministre espanyol dâIndústria, Comerç i Turisme, que âels drets històrics de Catalunya no existeixenâ? i que el reconeixement dâaquests drets històrics âafebliria el nostre autogovernâ?.

Dues preguntes hauríem de fer al PSC. La primera: Si els drets històrics de Catalunya no existeixen, per què els va derogar Felip V? Ãs a dir, si no érem una nació i, per tant, no teníem drets nacionals, quin sentit tenia el Decret de Nova Planta? Un decret, per cert, que encara és vigent, perquè Espanya mai no lâha derogat. I la segona: Des de quan el reconeixement dels drets històrics dâun país afableix el seu autogovern? Com és, aleshores, que els drets històrics dâEspanya no afebleixen lâautogovern espanyol? Com és que allò que Espanya considera bo per a ella ho considera molt dolent per a Catalunya?

Hi ha una cosa que no lliga. Per una banda ens recomanen de presentar un Estatut de mínims, que el PSOE pugui aprovar, i, per lâaltra, ens diuen que no hem de demanar el reconeixement dels drets històrics, perquè aquest reconeixement afebliria lâautogovern de Catalunya. Que no es tracta dâaixò, precisament, de rebaixar plantejaments? No és cert que com més aigualit sigui lâEstatut que presentem més possibilitats tindrà de ser aprovat a Madrid? Aleshores, quin problema hi veuen? Si del que es tracta és de rebaixar els plantejaments de lâEstatut, és a dir, dâafeblir lâautogovern català, res no els hauria dâinteressar més que la inclusió del reconeixement dels drets històrics. Així, gràcies a aquest reconeixement, Catalunya no tan sols estarà molt més lligada de mans i peus a Espanya, sinó que no tindrà cap possibilitat de blindar les seves competències. Ãs més, gràcies a aquest afebliment de lâautogovern, Espanya tindrà via lliure per laminar les competències catalanes sempre que li vingui de gust. No és això el que vol el PSC?

Diu la saviesa popular que abans sâagafa un mentider que un coix, i és ben veritat. El problema és que sigui el mentider i no el coix el qui pretengui governar-te, perquè aleshores redactarà un Estatut farcit de trampes semàntiques. Trampes com aquella que diu que âCatalunya considera Espanya una nació de nacions.â? Aquesta, a més dâuna trampa, és un disbarat, perquè Espanya no pot ser mai una nació de nacions per la senzilla raó que no hi ha al món cap nació de nacions. No existeix aquesta condició, ni en termes socials ni en termes jurídics. Segons el PSC, però, ara resulta que hi ha nacions i nacions, ara resulta que hi ha nacions que són més nacions que altres nacions. Déu nâhi do. No en tenen prou de tenir un Estat-nació, que ara, a més, volen ser un Estat-nació de nacions. Si més no, té gràcia que siguin els mateixos que es defineixen com a catalanistes i dâesquerres âsobretot dâesquerres- els qui diuen amb aquest Estatut que hi ha nacions superiors i nacions inferiors. Espanya seria una nació superior i Catalunya una nació inferior. Ãs a dir, que segons el PSC, hi ha pobles superiors i pobles inferiors, i els catalans, és clar, seríem un poble inferior.

El PSC té tot el dret a defensar la unitat dâEspanya. Una cosa que no farem mai serà dubtar de lâespanyolitat del PSC. Qui podria pensar el contrari dâun partit que es dedica a espanyolitzar-ho tot? Una cosa, però, hauríem de dir-li al PSC, i és que sigui conseqüent i que es defineixi dâuna vegada com el que veritablement és. Vull dir que, si dâacord amb el seu discurs, els qui defensem la sobirania nacional de Catalunya som nacionalistes catalans, és evident que ells, que defensen la sobirania nacional dâEspanya són nacionalistes espanyols. Si no els agrada aquesta segona definició, poden passar-se a la primera. Sempre seran ben rebuts.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les trampes del PSC-PSOE
24 set 2005
Un amic meu te una filla, que ara ha fet 50 anys. Ja es gran i demana una certa llibertat. Però tot i que el que demana es just ,els seus pares no la
deixen respirar.
Tot el que demana es sotmet a debat i es vota...i clar...dos poden més que un i mai aconsegueix la llibertat desitjada.....
La pobre treballa com una esclava i esta obligada a donar-li el sou a la família. Els pares estimen el que necessita cada més per sobreviure. Aquesta
noia te molts germans, algun d'ells te una jeta que ni te cuento!!! la pobre treballa per mantenir-lo...però l'altre no manifesta gratitud, només manifesta rancúnia i odi.....i sempre que pot la ofèn. I ella sent que la seva vida esta en les mans dels altres. Cada cosa que demana es motiu de debat.....tot es motiu de crítica destructiva.
JO us pregunto...
Que ha de fer aquesta noia??
Així sento jo la meva terra, cultura i gent. Qua ja som grans carai!!!
Potser que algú ens tingui en compte.
A més si resultem tan antipatics , perque carai ens volen??
Tot plegat ecssssss!!!
Aixi sento l'estatut, sense sobirania. Demanar per favor el que es licit que tingui tot poble major d'edat.

(estatut NO, CONSTITUCIÓ SI)
Re: Les trampes del PSC-PSOE
26 set 2005
Ni estatuts, Ni reformes, ni constitucions, ni negociacions!!!!

INDEPENDÈNCIA SENSE CONDICIONS

Galiza, Euskadi, Asturies, Andalucia, Païssos Catalans siempre libres!!!!
Sindicat Terrassa