Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
20:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
Per un nou sistema de mitjans
24 set 2005
Des que el 5 d’abril de l’any passat es va convocar la primera assemblea, el camí recorregut ha estat llarg i sinuós. D’un primer moment d’eufòria i de consecució de molts suports per part dels moviments socials es va passar a una temporada de qüestionaments per tot arreu i petites decepcions. Durant els primers mesos de 2004, sobre la base d’un treball conjunt i de fons entre el grup promotor de la iniciativa, l’Assemblea per la Comunicació Social (Acs), recolzada en la campanya Okupem les ones! (www.okupemlesones.org), s’ha immers a fer realitat una ràdio i una televisió dels moviments socials i a consolidar un espai ampli de reflexió i acció en el camp comunicatiu.
Les assemblees mensuals i el treball de les diverses comissions però també les emissions puntuals de ràdio i de televisió van tramant una Acs oberta als col·lectius de transformació i crítica social, i a totes les persones que estan d’acord amb els principis fundacionals (Vegeu al web “Proposta de document base per a la redacció dels estatuts de l’Acsâ€?) i s’hi van afegint. Un dels objectius finals és experimentar fórmules de gestió, organització i producció per crear i que l’Acs sigui titular d’una ràdio i una televisió que esdevinguin veritables mitjans de comunicació.
Actualment més de 80 col·lectius i entitats ja han donat suport a la iniciativa. Com a membres de l’Assemblea per la Comunicació Social, cada un d’ells ha subscrit una carta adreçada a la Generalitat de Catalunya i també al Consell de l’Audiovisual (Cac), en la qual es reclama tant l’atorgament d’una freqüència de ràdio i una de televisió per als moviments socials a Barcelona com també la regulació del tercer sector audiovisual. Aquesta ha de servir per reconèixer una nova modalitat de mitjans de comunicació, la social. Atrapada fins ara en la dicotomia de titularitat pública i privada, la societat exigeix dotar-se d’una veu pròpia. Es tracta de prendre la paraula sense haver d’esperar que ningú la doni, com a engranatge essencial perquè la ciutadania pugui exercir plenament els seus drets de lliure expressió, organització i comunicació.
L’espectre radioelèctric, tot i que arreu es té en compte com un bé públic, fins ara encara no ha gaudit del seu reconeixement real, i l’Acs postula que l’única fórmula possible és que la societat assoleixi un rol actiu, tot gestionant els seus propis mitjans. Tant si les freqüències es concedeixen com si no, la intenció és iniciar les emissions regulars tant de la ràdio com de la televisió en breu, un cop es compti amb la infraestructura necessària per fer-la possible amb uns mínims de qualitat tècnica i d’abast suficientment ampli a la ciutat. Les aportacions econòmiques dels col·lectius i entitats, però també les individuals, a més de les iniciatives puntuals per obtenir recursos que promou l’Acs, són essencials per abastar aquesta fita.

Comunicació bidireccional
El sentit dels dos mitjans que impulsa l’Assemblea per la Comunicació Social rau a trobar vies per estructurar-se i treballar des de i per al teixit social de base. Per tant, es tracta de contribuir no solament a connectar la gent sinó sobretot a enxarxar-la i mobilitzar-la. Es conceben com un fòrum de debat constant entre totes les ànimes dels moviments socials i també com un espai de trobada i confrontació amb el conjunt de la societat. Tant la ràdio com la televisió –cada un amb les seves possibilitats tècniques, formals i de llenguatges– es veuen com a mitjans des dels quals articular i coordinar experiències, moviments i iniciatives a través de l’intercanvi comunicatiu, i també la gestió horitzontal i col·lectivitzada.
Tot això vol dir compartir aquesta ràdio i aquesta televisió, que esdevinguin eines útils i emmotllables per relacionar-se els uns amb els altres (sobretot per a una intervenció política real), que el públic i els equips de producció es confonguin a través de la participació i la socialització de coneixements, que els diversos agents implicats creguin en el procés i el flux constants, etc. En definitiva, el repte no és altre que reinventar els mitjans de comunicació amb la intenció que no s’adjectivin així perquè hi ha un consens après sinó perquè realment ho són en sí mateixos.
L’element clau i innovador de la campanya Okupem les ones! és que l’assemblea es concep com la propietària tant de la ràdio com de la televisió, i també com el màxim òrgan de decisió de les fórmules d’organització i gestió, de la definició del sistema de finançament, dels criteris d’accés als mitjans, de les programacions i els continguts, etc. Ara bé, aplicar tot això en el dia a dia, i també fer realitat tant la ràdio com la televisió implica molta reflexió, experimentació, debat, atreviment, tests, errors. Des de l’Acs, s’és plenament conscients que caldrà anar creant i també consensuant com han de ser i què impliquen una ràdio i una televisió gestionades pels moviments socials, de titularitat compartida i col·lectiva.

Els moviments socials i la comunicació
Però el pas de la teoria a la pràctica, d’allò que és estratègicament necessari a allò que és assolible a curt termini no és gens senzill. Si bé l’Assemblea per la Comunicació Social i la campanya Okupem les ones! han sorgit a Barcelona en un moment de fort activisme social, també és cert que en l’àmbit comunicatiu estava gairebé tot per fer i per anar articulant. Els moviments socials han viscut quatre anys que s’han caracteritzat per una elevada capacitat de mobilització i també d’estructuració en xarxa (i s’han multiplicat amb èxit campanyes i plataformes), on diverses iniciatives de crítica radical al sistema flueixen i s’entrecreuen tot reconfigurant un entorn de transformació social. Però, la ciutat, molt vigorosa en altres èpoques, ha anat perdent el control social real mínimament desitjable sobre els mitjans de comunicació públics (cada cop més institucionalitzats i també més servilistes als interessos partidistes) al mateix temps que anaven perfilant-se com a guetos i fins i tot desapareixent els mitjans de comunicació associatius o alternatius que van emergir amb força durant els anys 70 i 80.
En aquest context, la necessitat de confluència entre una tendència i l’altra no s’acaba d’entendre com una necessitat urgent i inajornable. Malgrat que d’oportunitats ja se n’han perdut, fins i tot massa, tant la dedicació com la capacitat d’influència dels moviments socials en el sector mediàtic ha estat molt episòdica i tampoc mai no s’ha acabat de reconèixer com un àmbit acció i d’intervenció clau. La crítica sistemàtica i poc reflexiva els ha anat conduint vers postulats de contrainformació que sovint s’instal·len en el cofoïsme i la reproducció dels usos mediàtics instaurats, o bé cap a l’atac indiscriminat als media (sobretot la Tv) per se, per la naturalesa que se’ls adjudica com inherent i inqüestionable.
Per això, l’Acs també té el repte d’erigir-se en un espai ampli de reflexió i acció en el camp comunicatiu. La reapropiació d'espais comunicatius usurpats a la societat (siguin del sector que siguin), la intervenció en els processos comunicatius del poder (polític, econòmic...), la creació de xarxes entre espais comunicatius... són línies de treball que l’Assemblea per la Comunicació Social no pot descuidar. De fet, reclamar la regulació d’un tercer sector audiovisual no treu exigir un sector públic no institucionalitzat i també una revisió del dret d’accés.


Carme Mayugo
Integrant de l’Assemblea per la Comunicació Social

+
Peces
Allò que fou...
Fins als anys 80, la recuperació de les llibertats democràtiques va donar pas a Catalunya a l’emergència d’un sector mediàtic força vigorós, sobretot en el cas dels mitjans de proximitat. La primera televisió local de l’Estat espanyol, d’iniciativa ciutadana, va ser la de Cardedeu (1981). Arran d’aquesta experiència, es van anar multiplicant per tot el territori (als barris de Barcelona i bona part de les poblacions mitjanes) televisions locals molt dinàmiques i de caire experimental. Ara bé, les entitats que les van promoure no van tenir mai gaire clara la seva vocació de ciutadanes, i durant els anys 90 ja es va apuntar una forta tendència a la municipalització i la institucionalització de les estructures de gestió, organització i producció.
El cas de les ràdios va ser més ric, però no per això menys complex i fins i tot contraproduent. Si bé a les darreries dels anys 70 van emergir un bon nombre de ràdios lliures i després d’altres de tall veïnal i comunitari, aquest sector també va caure massa aviat en l’establiment de guetos comunicatius i processos de desnaturalització. L’oportunitat de crear un sector fort i radicat en el control social que va brindar un tímid intent de regulació de les ràdios locals va acabar abocant una gran majoria a convertir-se en mitjans municipalistes i sota el control gairebé exclusiu dels consistoris de torn.
En els darrers anys, enmig d’una desregulació crònica de la radiodifusió local, han proliferat ràdios i televisions locals de caire comercial, que s’han anat apoderant de les freqüències i han aprofitat la manca de polítiques de reequilibri.

La via del tercer sector audiovisual
A l’Estat espanyol, cap de les lleis, decrets i reglaments que, dins d’un marc legal volgudament caòtic, se suposa que han pretès regular l’àmbit comunicatiu, no ha previst fins ara l’existència (i encara menys la necessitat de garantir-la) d’una tercera tipologia: l’associativa o lliure o comunitària, que podria aplegar-se sota l’epígraf de tercer sector audiovisual. Per contra, es tracta d’un sector reconegut i regulat (i, en alguns casos, fins i tot protegit) a bona part dels països que conformen la Unió Europea. Bèlgica, Holanda, Alemanya, França, Regne Unit, Irlanda i els països escandinaus han optat per models de legalització diversos que, si bé de vegades han relegat aquests mitjans a una supervivència constrictiva i molt residual, donen pistes de com estructurar un àmbit comunicatiu mínimament equilibrat i també de quins paranys s’han utilitzat per no possibilitar el ple desenvolupament d’aquest tercer sector.
Això fa que en aquests països, amb una cultura democràtica molt més madura, hi hagi un entramat de ràdios i televisions associatives i comunitàries prou potent i en alguns casos, com el francès, fins i tot una llei de l’audiovisual que reconeix el tercer sector (Llei núm. 2000-719 de l’1 d’agost de 2000, que modifica la Llei núm. 86-1067, del 30 de setembre de 1986, relativa a la llibertat de comunicació).

Assemblea per la Comunicació Social (ACS)
Per a més informació: www.televisio.ws o www.okupemlesones.org
Per contactar: mitjanspropis ARROBA moviments.net o al telèfon 93 217 06 23
Per col·laborar: Reunions de les comissions de ràdio i TV, els dijous a les 20h. (Plaça del Sol, 19-20, baixos. Barcelona)


Destacat
Barcelona ha anat perdent el control social real mínimament desitjable sobre els mitjans de comunicació públics, alhora que anaven desapareixent els mitjans de comunicació associatius o alternatius que van emergir amb força els anys 70 i 80.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Per un nou sistema de mitjans
26 set 2005
L'adreça-web de la TV que doneu condueix a una pàgina de fotos i videos de gent en pilotes, suposadament dedicada al naturisme.

D'altra banda, aniria bé saber si la gent de l'ACS està més unida ara que abans de l'estiu, i ha guanyat així esperit constructiu a les assemblees.
Re: Per un nou sistema de mitjans
26 set 2005
és que són uns catxondos.
www.televisio.ws - ha quedat fora´de l'àmbit ACS
les altres funcionen perfectament

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona