|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
La unitat necessària
|
|
|
per anonim |
31 ago 2005
|
|
|
Arreu dels Països Catalans hi ha dones i homes que han desvetllat la seva consciència de pertànyer a un poble que no és l’espanyol.
Consciència, també, de ser part d’un poble històricament maltractat per un dels imperialismes més cruels, l’espanyol i per un dels estats més anihiladors cultural i lingüísticament, el francès.
Les eines d’aquests estats per fomentar l’odi per la nostra pròpia llengua, per la nostra pròpia gent, per la nostra pròpia terra són molt poderoses a l’actualitat.
L’essència colonitzadora és la mateixa i l’exèrcit segueix essent la garantia de la unitat d’Espanya com ens indica l’article 8è de la constitució espanyola.
És aquesta unitat de la pàtria la principal estratègia bàsica i comuna dels dos grans partits espanyolistes PSOE i PP.
En canvi, però, els partits nacionalistes catalans no s’entenen i fins i tot semblen fer-se por mútuament i això ho han celebrat sempre els dos grans partits estatals. La capacitat de fer arribar el missatge de justícia i llibertat que implica l’objectiu independentista depèn molt de la unitat nacionalista d’esquerres. Ja no som a temps d’anar-hi poc a poc. El camí és exigir la pràctica democràtica per a qualsevol opció d’estatus polític que el nostre poble vulgui triar. No podem deixar només a l’estratègia municipal la funció de fer germinar lentament la consciència nacional. Cal anar més lluny, situar-nos al mateix nivell dels adversaris. Confiar en la capacitat de consciència i mobilització del nostre poble. Sense pors ni prejudicis. És necessària la unitat de l’esquerra nacional, dotar-la del perfil territorial únic i definit que és baix la mateixa bandera de les quatre barres. No és temps d’anar-hi poc a poc. Amb la dignitat de la raó que ens empara hem d’esbrinar els obstacles que ens impedeixen avançar i allargar la vista cap els objectius més anhelats i que en definitiva segurament són els mateixos que tenen tant el PSM, ERC, les CUP o el Bloc.
Joan Vicenç Lillo i Colomar |
This work is in the public domain |
|
Re: La unitat necessària
|
|
per tens tota la rao |
31 ago 2005
|
els grups que s'autodenominen d'esquerres i independentistes haurien d'actuar en un marc nacional, o sigui arreu dels països catalans i amb una sola veu, jo crec que això de dividir-se en seccions municipals no deixa veure el poder real que te aquesta facció del independestisme, dona una imatge de que som 4 gats.
No ho ser nois es una sola opinió però crec que si ens fixessim uns objectius més alts i anessin totes les seccions de les diferents organitzacions a una sola veu creariem molt més rebonbori.
Salut i lluita! |
|
Re: La unitat necessària
|
|
per tens raó |
31 ago 2005
|
|
això, això, la CUP=ERC, PSM i Bloc |
|
Re: La unitat necessària
|
|
per Visca la CUP |
31 ago 2005
|
Això tots a deslegitimar la CUP, que com que no tenim res concret a retreure-li, i fins i tot li podriem agrair 4 coses doncs dediquem-nos a fer equacions fàcils dient que són igual que tal o qual, sense cap argument, i culpem-los de no anar de bracet amb qui si que es pot criticar, per les múltiples cagades.
La CUP és una fo´rça jove, vaja molt jove, que encara no ha tingut tempos ni de presnetar-se com deu mana en societat, però a pesar d'això ja ha impulsat diverses campanyes i ha dinamitzat un xic aquest nostre país tan adormit.
Però això molts no els perdonen que siguin d'0esquerres i assemblearis, perquè això els deixa en evidència a ells que s'en diuen. D'altres no els perdonen ser independentistes, en genral degut al digmatisme innat. Si és pot critica rla CUP per ser una organització política municipal que actua tan dins com fora les institucions, però tot el demès és odi visceral produït per l'enveja de reconèixer que la CUP encara no ha poogut fer massa cam´´i, i ni tan sols és una organització clau, però en canvi hi està ben situada.
Moltes de les critiques provenen de la impotència de bastir un projecte igual de creible i engrescador, mentre que la major part de els altres provene d'aquells que es sneten humiliats perquè el discurs de la CUP els deixa en mala posció al criticar el que fa el govern, el que s'ha deixat de fer, les incongruencies... i d'aquí n'extreuen la necessitat de sotmetre aquesta organització i els seus militants a travès d'una unitat forçosa i humiliant que sols faria que traicionar els principis pels que lluiten ens que en formen part. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
