Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: corrupció i poder : criminalització i repressió
L’espai públic no és estatal. En defensa de les Festes Alternatives de Gràcia
per lluita autònoma sants	16 ago 2005
Des de l’Assemblea de Barri de Sants, en tant que organitzadora de les Festes Majors Alternatives de Sants des de fa 11 anys, no podem restar en silenci davant la decisió del Districte de Gràcia de no autoritzar les Festes Alternatives de Gràcia.
No podem, de cap de les maneres, restar en silenci, doncs no volem ser còmplices d’aquesta monopolització de l’espai públic per part de l’Administració. Al contrari, cada intent d’estatalització del carrer ha de ser denunciat enèrgicament, sinó correm el perill que es naturalitzi, es converteixi en norma indiscutida, esdevingui l’escenari habitual de la participació pública a la ciutat. I ho sentim molt: entenem que l’ús de l’espai urbà ha de ser autoregulat per la pròpia societat, què és qui el construeix, el viu quotidianament, el gaudeix o sofreix. Vivim en una ciutat on, històricament, ha estat la gent qui amb les seves pròpies mans ha hagut de resoldre les pròpies necessitats i satisfer els propis desigs. Quants autobusos arriben avui al seu destí perquè en el seu dia el veïnat demostrà que era possible? Quants parcs han estat arrencats de la febre especuladora gràcies a mobilitzacions veïnals? Quants claveguerams han estat construïts pels propis habitants dels barris perifèrics? Quantes escoles han estat edificades per pares, mares i mestres; quants centres d’atenció primària han estat aconseguits per les lluites dels seus usuaris? Quants centres cívics, quantes escoles bressol, quants semàfors o enllumenats han estat instal•lats en la ciutat després de milers d’hores de tallar carrers, dibuixar pancartes, de patir l’irritant desinterès de l’Ajuntament? Quantes Festes han estat recuperades, inventades, fabricades en hores de cooperació veïnal, sense ni un duro de l’Ajuntament? Quantes ciutats han estat construïdes en aquesta Barcelona desmemoriada, per la pròpia gent que l’habita? L’Administració Municipal, en tot cas, és deutora de l’experiència col•lectiva que, al llarg de la història, ha construït l’espai públic a la nostra ciutat. I ha de saber que aquest patrimoni comú es resistirà a ser expropiat, mercantilitzat, banalitzat. Quina alçada moral té una Administració que ha convertit Barcelona en un parc temàtic, a l’hora de prohibir què uns veïns més autoorganitzin les pròpies festes? Quina densitat ètica té un govern municipal, que ens vol fer viure a tots en un circ esponsoritzat, a l’hora de determinar ara “tu jugues� i “tu no jugues�? Quina legitimitat té qui ha sobresaturat el carrer en una rua constant de les multinacionals, sense importar-li interrompre la vida quotidiana de la gent, a l’hora d’excloure altres usos en tant que pertorbadors? Més enllà de les prohibicions rebutjables, ens preocupen encara més els discursos que es construeixen per a legitimar l’aberració estatalitzadora d’un espai que és de totes. Existeixen ciutadans de primera i de segona? És la ciutat per al ciutadà considerat cívic, i els etiquetats d’incívics són meteks sense drets? És cívic protestar pel soroll de les festes, és incívic fer-ho quan són els automòbils i les obres de les constructores les que ens posen els nervis de punta? Perquè és qüestiona el caràcter alternatiu d’unes festes, quan, efectivament, la seva alternativa és que no reben subvencions, que no estan patrocinades per multinacionals, constructores o bancs, que tenen uns objectius de denuncia social, que els diners recollits van a projectes socials, que són organitzades assembleàriament, etc? És la ideologia del civisme la coartada per a la cacera de bruixes de la diferència? Perquè des de l’Ajuntament i els mitjans de comunicació s’intenta enfrontar les festes d’uns carrers amb uns altres, criminalitzar determinats col•lectius, distorsionar la realitat? El Districte de Gràcia, aquest any, inaugura les Festes amb un pregó dedicat a la immigració. Voldrà reconèixer que la gent que organitza les Festes Alternatives de Gràcia ha cedit mesos enrera els seus espais, energies i recursos, a les darreres mobilitzacions dels immigrants sense papers a Gràcia? El Districte de Gràcia, aquest any, vol regular els propis excessos que ell mateix ha generat. Voldrà reconèixer que és víctima de la seva pròpia opció estratègica- comercial de tematitzar el barri de Gràcia? Són els okupes, per exemple, els responsables de l’activitat d’un parell de milions de persones que acudeixen a Gràcia per les Festes, gràcies –entre d’altres factors- a la propaganda municipal? Com es cau en injúries doloroses de convertir víctimes en botxins, com quan es corresponsabilitza a les Festes Alternatives de la mort del Roger, assassinat l’any passat per una banda de neonazis? Esperem que els carrers de Gràcia -la gent que organitza les Festes-, no caigui en l’error d’empassar-se les mentides municipals (“les festes Alternatives les organitzen monstres�); superi en canvi la por a perdre les subvencions (aquest any, casualitats de la vida, augmentades substancialment) i alci la seva veu contra la prohibició. Han de saber que avui són uns els prohibits, demà els següents seran uns altres. Esperem també que, entre totes, tinguem prou energia col•lectiva per a garantir els usos públics en una ciutat que es dessagna per la privatització i per la mercantilització de l’espai. Això, per tant, no és un lament perquè l’Administració Municipal reconsideri la seva postura. És, en tot cas, una crida a la gent dels barris a defensar els espais de tothom enfront la Barcelona marca registrada que tot s’ho empassa. Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè defensem la lliure organització de l’espai públic. Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè la ciutat no és propietat privada de l’Ajuntament. Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè simbolitzen cada festa alternativa que dinamitza i omple de vida els nostres barris i pobles. Si l’Ajuntament practica un urbanisme excloent (“l’espai públic és estatal�), nosaltres, amb les nostres Festes, celebrem precisament el contrari. Que allò públic té per sort més a veure amb l’experiència desbordant de la col•lectivitat, que no pas amb les directrius privatitzadores d’un Ajuntament que ja no sap ni a qui representa. Salut a les Festes Alternatives de Gràcia! Salut també a la Comissió Popular de Festes, les solidàries festes de la plaça del Diamant! Festes Majors Populars i Alternatives de Sants Assemblea de Barri de Sants Agost del 2005
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more